El projecte és una mostra de les possibles dinàmiques que és poden establir a partir dels dipòsits de materials arqueològics del museu; en concret tots els materials de les excavacions preventives del jaciment del Molló foren ingressats al museu l’any 2010, any en que fou designat SAM de les Terres de l’Ebre.
El projecte arqueològic de recerca i difusió presentat te com a objectiu conèixer la dinàmica de les comunitats prehistòriques de les Terres de l’Ebre, en un moment entre el neolític final i l’edat del bronze en que es consoliden les societats pageses. El projecte es desenvoluparà en quatre anys i consta d’una part pròpiament arqueològica on es faran diferents actuacions com prospeccions, excavacions, estudis especialitzats i anàlisi diversos i una part de difusió de la recerca i dels seus resultats que comportarà conferències, cursos, exposicions ... i evidentment es podrà seguir el seu desenvolupament públicament.
Dins del marc d’aquest projecte es va establir un conveni de col·laboració per portar endavant la recerca “Projecte d’investigació del jaciment arqueològic del Molló (Móra la Nova-Tivissa). Interpretació global d’un assentament extens del neolític-bronze a la vall de l’Ebre” que des del 2013 s’ha centrat en estudiar i analitzar els materials de les diferents intervencions dipositats al museu. Aquest any es preveu poder oferir els seus primers resultats.
L’any passat fou aprovat, per la Generalitat de Catalunya, el projecte de recerca quadriennal d’intervenció en matèria arqueològica “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles. Contribució al seu coneixement a partir de l’anàlisi arqueològic de la vall de l’Ebre (sector Ribera d’Ebre ) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal)” a partir del qual es plantegen noves intervencions arqueològiques al jaciment i prospeccions a la zona adjacent.
El projecte de recerca pren com a punt de referència el jaciment del Molló (Mòra la Nova), i a partir d’ell obre la mirada cap a les Terres de l’Ebre. La vall de l’Ebre és un espai important pel desenvolupament dels primers assentaments d’agricultors i ramaders. L’eix vertebrador, és se’ns dubte el propi riu que actua com eina de comunicació tant d’objectes, com de productes com d’idees. Tant a nivell terrestre com fluvial la vall de l’Ebre és escollida per les diverses poblacions humanes entre el IV i I mil·lenni, les quals mitjançant diverses estratègies econòmiques i territorials estructuren un model de poblament força complex, a dia d’avui encara en estudi.
En aquest context, la possibilitat d’estudiar de manera exhaustiva el jaciment del Molló suposa una gran oportunitat per a comprendre el procés formatiu i evolutiu d’un assentament a l’aire lliure, que presenta unes noves característiques en tractar-se d’un jaciment extens i amb una important ocupació prehistòrica en un entorn pla, proper a la terrassa fluvial, que serà propi de societats agrícoles. Aquest és un context, a diferència d’altres territoris com les comarques de Castelló o les de la Catalunya Central, mal documentat a les Terres de l’Ebre, on fins ara es coneixen principalment assentaments en altura o de tipus aturonat i en coves i abrics.