Serveis educatius
En aquesta pàgina podeu trobar un conjunt de recursos per a que els més menuts i menudes de la casa puguin jugar i divertir-se i, al mateix temps, descobrir un patrimoni a vegades amagat i a vegades desconegut.
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Descarrega el joc de pistes (PDF)
Edifici inacabat, destinat a ús administratiu. Fou bastit a finals del segle XVIII com un projecte de nova planta de Carles III seguint els cànons neoclàssics. Avui dia és un dels equipaments culturals de la població.
Us proposem el primer d’una sèrie de materials didàctics que ens mostraran la vida que trobem al riu Ebre. A partir d’uns magnífics dibuixos del Toni Llobet que es van fer per a l’exposició del projecte Life MigratoEbre "MigratoEbre. Per un riu ple de vida", us animem a que us descarregueu el material i descobriu els animals del riu amagats en la il·lustració i en la sopa de lletres.
Descarrega el material didàctic(PDF)
Pocs joguets populars són tant antics i universals com la baralluga, que a les Terres de l’Ebre també s’anomena ballaruga, rebelluga i trompitxol. És un objecte generalment petit amb la part inferior acabada amb una punta, sobre la qual, des de l’antiguitat, els infants del món el fan ballar, donant-li impuls amb els dits de manera que giri en rotació a gran velocitat. D’aquí les expressions populars de les Terres de l’Ebre: “Anar com una baralluga”, quan algú es mou molt i de pressa, i “Ser una baralluga”, que descriu una persona petita i bellugadissa. A la imatge baralluga infantil d’aglà, baralluga artesana de fusta i tap d’ampolla, i una d’industrial, totes del fons del Museu.
Podeu descarregar-vos les instruccions per fer una baralluga molt senzilla, i divertir-vos fent-la ballar, a l’enllaç:
Element patrimonial protegit. Aquest lloc de culte és una construcció consagrada el 1609, possiblement bastida sobre una edificació del segle XIII. Mostra característiques del gòtic tardà amb un exterior auster, amb molt poques obertures i un alt campanar de guaita que li donen un aire a fortificació. Tanmateix els pràctics nivells superiors de golfes sobre les capelles són el contrapunt per integrar l’edifici en aquesta comunitat rural.
Aquí et deixem el retallable per tal que puguis conèixer millor les característiques d’aquest edifici.
Descarrega el retallable (PDF)
La graèllsia, pubilla dels #Ports o Actias isabelae, és una papallona nocturna que ara, al voltant de Sant Joan, podem veure a algunes zones del Parc Natural dels Ports, especialment a la nit. L’eruga menja agulles de pi, i es pot trobar a zones disperses de la península ibèrica i França. És una papallona poc comuna i protegida, i per molts, està considerada com la #papallona més bonica d’Europa.
En el número 19 de l’Informatiu del Museu Comarcal del Montsià, a pareix l’any 1989 aquest article fet pel director del Museu de els Terres de l’ebre Àlex Farnós que parla d’aquesta emblemàtica papallona.
Descarrega el dibuix per pintar (PDF)
Descarrega l’article de l’Informatiu del Museu (PDF)
Els jocs i els joguets populars tradicionals ens permeten descobrir les formes de vida dels nostres avantpassats més immediats. El taller didàctic - exposició “Els joguets dels iaios” exposa i recupera l’elaboració manual i artesanal d’alguns dels joguets populars que van entretenir la vida quotidiana dels infants de la comarca del Montsià, la primera meitat del XX. La majoria són de creació infantil, matèries naturals, com ara el grill, elaborat amb mitja closca d’anou. S’anomena així perquè imita el so d’aquest insecte.
Descarrega les instruccions i fes el teu joguet!! (PDF)
Casa senyorial d’estil modernista. Bastida a finals del segle XIX com a segona residència. Conserva part de la seva estructura i distribució original així com pintures murals, fusteria, forja i diversos elements arquitectònics. Actualment és un equipament cultural que acull el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers amb una important exposició de materials arqueològics dels jaciments de la Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d’en Serra, així com una segona exposició sobre la història recent d’Alcanar.
Descarrega el retallable (PDF)
Construïda per Isaïas Vilas l’any 1912, la muleta sempre va pertànyer a la família Sapiña d’#Amposta, utilitzant-la bàsicament per a pescar al riu. Feta amb fusta de pi i olivera, el nom li ve d’haver salvat dos homes durant el seu primer trajecte de les drassanes de Tortosa fins a Amposta. Cedida pel #MuseudelPortdeTarragona, actualment es pot visitar i veure a la sala l’Ebre, camí d’aigua del #MuseuTerresEbre.
Al gener de l’any 2018, al número 13331 de la revista Cavall Fort aparegué a la secció "La finestra" un article de Maria José Moya i Joan Gonzàlez Felis, amb dibuixos de Cristina Losantos, on s’explica la història d’aquesta barca. Si voleu saber més coses de la Salvadora, a sota podeu consultar aquest article i descarregar-vos una làmina per a que pinteu a la Muleta Salvadora.
Descarrega el dibuix per pintar (PDF)
Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies
##678