Recursos en línia

En aquesta pàgina podeu trobar un conjunt de recursos per a que els més menuts i menudes de la casa puguin jugar i divertir-se i, al mateix temps, descobrir un patrimoni a vegades amagat i a vegades desconegut.

Joc de pistes de la Demèter i les creences a la protohistòria

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes de la Muleta Salvadora i la família Sapiña

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes de la tortuga careta i els animals del mar

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes del Bot José i els mestres d’aixa

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes del teler i el comerç del tèxtil protohistòric

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes de la masada de Martí i el moli d’oli

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes de la vida quotidiana a les barraques del Delta de l’Ebre

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes dels masos i el poble de Masdenverge

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Joc de pistes de la Barraca de Quicolis i el treball de la pedra en sec

Descarrega el joc de pistes (PDF)

Els joguets dels iaios: un telèfon “mòbil” tradicional”

Antigament, en l’àmbit popular una pràctica habitual entre els infants era la de construir-se ells mateixos estris i joguets, avui patrimonials, reciclant un gran nombre d’estris i atuells domèstics, quan aquests resultaven inservibles als adults, bé perquè es trencaven, bé perquè perdien la seva utilitat. Entre aquests objectes es troben les llaunes de conserva de tota mena, grans i petites, que els servien per fer cotxes, olles, trens, xanques... i també telèfons. Per elaborar un telèfon només necessitaven dos potets de llauna, un punxó per fer-los-hi un forat, una pedra per picar el punxó, i un cordill no molt gruixut (fil d’empalomar o similar) tant llarg com podien. Com més llarg era més distància abastava la conversa que comunicava els dos infants, situats a un i altre costat del cordill. Un telèfon mòbil perquè el podien traslladar i endur-se’l allí on volien.

Podeu descarregar-vos les instruccions per divertir-vos amb un telèfon de llauna a l’enllaç: x-small;">PDF)

Joc “Troba els recursos naturals dels ibers”

Un cop celebrat el XXé Cap de Setmana Ibèric, aquest any amb la temàtica “Productes km 0” sobre els recursos naturals que tenien a l’abast els ibers i quina explotació i ús en van fer fa 2200 anys, us oferim el joc que s’ha dissenyat per a aquesta edició. Els ibers explotaven intensament els recursos naturals del seu entorn. Gràcies als estudis de les restes documentades en els jaciments arqueològics sabem què conreaven, quins animals criaven, quins caçaven o pescaven i quins productes n’obtenien, així com quins eren els productes fruit de l’explotació del bosc, de la vegetació de ribera per a l’obtenció de fibres vegetals, de pedreres, d’argileres, de mines on obtenien mineral de ferro, plom …

Acoloreix la il·lustració i descobreix tots aquests recursos en el seu ús quotidià dels ibers!(PDF)

Els joguets dels iaios: els mòbils de paper

El Vent de dalt és un dels fenòmens meteorològics més propis de les Terres de l’Ebre. Tradicionalment ha propiciat moltes activitats lúdiques, algunes protagonitzades pels infants, que aprofitaven la força de l’aire i del vent per jugar amb aparells voladors que bé es construïen ells mateixos bé aconseguien a la natura. Les llavors aerodinàmiques de la dent de lleó, per exemple, són joguets efímers només en bufar: els angelets o paracaigudes. Els avions de paper, estels, molinets, voladors... i els mòbils també juguen amb el vent i eren molt populars. Per elaborar un mòbil de paper només calia disposar de: paper de diari, cordell fi o fil gruixut (de fer ganxet, per exemple) i unes canyetes, llistonets, tiges de boga o branquetes de fusta, per suspendre-hi les figures de paper. Avui en dia el podeu fer amb paper blanc (folis, per exemple) que podeu decorar amb ceres, llapis de colors o aquarel·les. Si el pengeu prop d’una finestra l’airet i el vent faran volar les vostres papallones.

DPodeu descarregar-vos les instruccions per divertir-vos creant un mòbil de papallones a l’enllaç:(PDF)

Els joguets dels iaios: el xiulador de botó

AAmb pocs materials, i de forma molt senzilla, es poden fabricar de forma casolana molts objectes que poden ajudar a estimular l’amor per la música als infants de diferents edats. Es tracta de joguets, instruments musicals i sonalls, que s’han elaborat des de molt antic. Tradicionalment s’han creat amb matèries naturals i materials reciclats diversos: argila, botons, canya, cargols, fulles, fusta, llauna, etc. Els mateixos infants es poden involucrar en la fabricació de molts d’ells, per la seva gran senzillesa. És el cas d’un dels molts xiuladors tradicionals que coneixem: el que requereix només d’un botó, com més pesant i de major diàmetre sigui millor, i un tros de fil gruixut (de fer ganxet, per exemple) o de cordill fi. El pes del botó és important perquè és allò que determinarà que el joguet faci més o menys soroll en jugar. Els botons grans i gruixuts dels abrics de ple hivern són ideals.

DPodeu descarregar-vos les instruccions per divertir-vos amb el xiulador a l’enllaç:(PDF)

El pont penjant d’Amposta

Símbol arquitectònic de la ciutat d’Amposta. Via de comunicació a la carretera  Barcelona a Valencia per travessar l’Ebre, la seva arquitectura fou representativa del progrés i modernitat a les Terres de l’Ebre.

La seva construcció, en substitució dels antics passos de barca, va suposar una notable millora en les comunicacions entre els pobles del Delta de l’Ebre, ja que va ser el primer pas permanent per travessar el riu en el seu tram inferior 

Dissenyat per l’enginyer José Eugenio Ribera, es va iniciar el 1915 i es va acabar el 1921. Fou el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, inspirat en el  pont de Brooklyn de Nova York. L’estructura del pont, sostinguda per cables, fou una obra enginyeria innovadora a l’època en què es va construir. Ha ostentat dos rècords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres) i el d’il·luminació de la seva estructura

Descarrega el retallable(PDF)

Esglèsia Nova (Sant Carles de la Ràpita)

Edifici inacabat, destinat a ús administratiu. Fou bastit a finals del segle XVIII com un projecte de nova planta de Carles III seguint els cànons neoclàssics. Avui dia és un dels equipaments culturals de la població.

La vida al riu Ebre. Amposta

Us proposem el primer d’una sèrie de materials didàctics que ens mostraran la vida que trobem al riu Ebre. A partir d’uns magnífics dibuixos del Toni Llobet que es van fer per a l’exposició del projecte Life MigratoEbre "MigratoEbre. Per un riu ple de vida", us animem a que us descarregueu el material i descobriu els animals del riu amagats en la il·lustració i en la sopa de lletres.

Descarrega el material didàctic(PDF)

Els joguets dels iaios: la baralluga i el trompitxol

Pocs joguets populars són tant antics i universals com la baralluga, que a les Terres de l’Ebre també s’anomena ballaruga, rebelluga i trompitxol. És un objecte generalment petit amb la part inferior acabada amb una punta, sobre la qual, des de l’antiguitat, els infants del món el fan ballar, donant-li impuls amb els dits de manera que giri en rotació a gran velocitat. D’aquí les expressions populars de les Terres de l’Ebre: “Anar com una baralluga”, quan algú es mou molt i de pressa, i “Ser una baralluga”, que descriu una persona petita i bellugadissa. A la imatge baralluga infantil d’aglà, baralluga artesana de fusta i tap d’ampolla, i una d’industrial, totes del fons del Museu.

Podeu descarregar-vos les instruccions per fer una baralluga molt senzilla, i divertir-vos fent-la ballar, a l’enllaç:

Descarrega el retallable(PDF)

Església parroquial de Sant Salvador (Godall)

Element patrimonial protegit. Aquest lloc de culte és una construcció consagrada el 1609,  possiblement bastida sobre una edificació del segle XIII. Mostra característiques del gòtic tardà amb un exterior auster, amb molt poques obertures i un alt campanar de guaita que li donen un aire a fortificació. Tanmateix els pràctics nivells superiors de golfes sobre les capelles són el contrapunt per integrar l’edifici en aquesta comunitat rural.

Aquí et deixem el retallable per tal que puguis conèixer millor les característiques d’aquest edifici.

Descarrega el retallable (PDF)

La pubilla dels Ports

La graèllsia, pubilla dels #Ports o Actias isabelae, és una papallona nocturna que ara, al voltant de Sant Joan, podem veure a algunes zones del Parc Natural dels Ports, especialment a la nit. L’eruga menja agulles de pi, i es pot trobar a zones disperses de la península ibèrica i França. És una papallona poc comuna i protegida, i per molts, està considerada com la #papallona més bonica d’Europa.

En el número 19 de l’Informatiu del Museu Comarcal del Montsià, a pareix l’any 1989 aquest article fet pel director del Museu de els Terres de l’ebre Àlex Farnós que parla d’aquesta emblemàtica papallona.

Descarrega el dibuix per pintar (PDF)

Descarrega l’article de l’Informatiu del Museu (PDF)

Els joguets dels iaios: el grill

Els jocs i els joguets populars tradicionals ens permeten descobrir les formes de vida dels nostres avantpassats més immediats. El taller didàctic - exposició “Els joguets dels iaios” exposa i recupera l’elaboració manual i artesanal d’alguns dels joguets populars que van entretenir la vida quotidiana dels infants de la comarca del Montsià, la primera meitat del XX. La majoria són de creació infantil, matèries naturals, com ara el grill, elaborat amb mitja closca d’anou. S’anomena així perquè imita el so d’aquest insecte.

Descarrega les instruccions i fes el teu joguet!! (PDF)

Casa O’Connor (Alcanar)

Casa senyorial d’estil modernista. Bastida a finals del segle XIX com a segona residència. Conserva part de la seva estructura i distribució original així com pintures murals, fusteria, forja i diversos elements arquitectònics. Actualment és un equipament cultural que acull el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers amb una important exposició de materials arqueològics dels jaciments de la Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d’en Serra, així com una segona exposició sobre la història recent d’Alcanar.

Descarrega el retallable (PDF)

La Muleta Salvadora

Construïda per Isaïas Vilas l’any 1912, la muleta sempre va pertànyer a la família Sapiña d’#Amposta, utilitzant-la bàsicament per a pescar al riu. Feta amb fusta de pi i olivera, el nom li ve d’haver salvat dos homes durant el seu primer trajecte de les drassanes de Tortosa fins a Amposta. Cedida pel #MuseudelPortdeTarragona, actualment es pot visitar i veure a la sala l’Ebre, camí d’aigua del #MuseuTerresEbre.

Al gener de l’any 2018, al número 13331 de la revista Cavall Fort aparegué a la secció "La finestra" un article de Maria José Moya i Joan Gonzàlez Felis, amb dibuixos de Cristina Losantos, on s’explica la història d’aquesta barca. Si voleu saber més coses de la Salvadora, a sota podeu consultar aquest article i descarregar-vos una làmina per a que pinteu a la Muleta Salvadora.

Descarrega el dibuix per pintar (PDF)

Descarrega l’article de Cavall Fort (PDF)