L’Ajuntament de Santa Bàrbara i el Museu de les Terres de l’Ebre documenten més de 3100 minerals, peces paleontològiques i altres espècimens biològics.

Ubicada al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana a Santa Bàrbara, és la col·lecció més important de les Terres de l’Ebre en l’àmbit paleontològic

El Museu de les Terres de l’Ebre finalitza la documentació de la col·lecció paleontològica més important del territori ebrenc. Els tècnics i paleontòlegs han treballat amb 3.117 exemplars de minerals, fòssils i altres grups biològics de 50 països dels cinc continents, tot i que el gruix del fons té l’origen a Catalunya, així com a la resta de la península Ibèrica. La mostra és pública i és pot visitar amb règim de visites concertades al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana.

L’any 1984, l’Ajuntament de Santa Bàrbara va acceptar la donació d’una col·lecció de minerals i fòssils que Josep Antoni Valls i Simó, veí del municipi i membre de l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia, va oferir per ser exhibida. Una mostra que es va anar ampliant i, el 2011, es va ubicar al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana, en un espai que porta per nom Col·lecció d’Història Natural Josep Antoni Valls. Avui, aquesta col·lecció paleontològica i mineralògica comprèn més de 3.100 exemplars, dels quals 455 corresponen a minerals i roques i 2.001 són fòssils.

Amb l’objectiu de millorar la conservació, gestió i difusió de la col·lecció, l’Ajuntament de Santa Bàrbara i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, amb un ajut atorgat per la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, van iniciar l’any passat una campanya per documentar i registrar tots els materials del conjunt. De gran ajuda els va ser la tasca realitzada durant anys pel donant de la col·lecció, que classificava els espècimens amb dades tan rellevants com la localitat i les dates de la troballa, el nom científic o, entre altres, el període geològic.

La documentació de la col·lecció, que s’ha dut a terme en dues campanyes l’any 2019 i 2020, es va iniciar amb les tasques de siglat i fotografiat dels espècimens amb el seu corresponent número de registre, la introducció de la informació a la base de dades de documentació i la seva reubicació en noves caixes. La segona fase de la feina, destinada als experts en paleontologia, va consistir en la revisió de la informació introduïda en la base de dades de documentació i la selecció dels espècimens per ser exposats en les vitrines del Centre d’Interpretació. Unes feines coordinades pel director i el conservador de ciències naturals del Museu i que van anar a càrrec de Meritxell Roig en l’apartat de la informatització i documentació, i Marc Gómez i Àlex Ossó com a paleontòlegs.