A la recerca de les primeres ocupacions humanes a les Terres de l’Ebre

Aquest mateix punt ja va ser objecte d’unes primeres prospeccions l’any 2019 que van permetre ser definit com un dels rars jaciments arqueològic d’època prehistòrica que es localitza en la zona de l’actual Delta.

Dins dels mateixos objectius s’ha treballat també la zona d’expectativa arqueològica de la part baixa i de la cara de migdia de la  Serra de les Veles en el terme municipal de L’Aldea. Els  treballs han estat focalitzats en la prospecció superficial en una zona de mes de 3 hectàrees. El resultats també han estat positius i s’han pogut detectar diferents zones amb concentracions de materials arqueològics en superfície, principalment restes d’eines tallades en sílex, però també ceràmiques i altres objectes arqueològics que indiquen l’alta densitat d’ocupacions en aquesta àrea.

Durant aquesta setmana la recerca s’està efectuant a la zona del Ports, aquí però l’èmfasi s’ha posat els habitats en cova o balma que foren ocupats també en la prehistòria recent, particularment en el període neolític. Concretament la investigació s’ha centrat en un barranc amb diverses cavitats càrstiques orientades nord i sud seguint el transcurs del barranc, molt òptimes per a les ocupacions prehistòriques. S’han efectuat diferents sondeigs a una d’elles, concretament al Barranc del Regatxol (Mas de Barberans, Montsià), on s’ha localitzat restes de material lític tallat i ceràmiques en superfície. Els treballs en curs permetran efectuar una primera aproximació a les ocupacions prehistòriques tan en relació al tipus d’establiment com de la  seva cronologia.

I abans de final d’any

Es desenvoluparà una prospecció arqueològica, properament, al voltant de l’Abric dels Masets i de les Llibreres de Freginals i una excavació arqueològica al poblat del Molló (Móra la Nova). Totes les actuacions han estat programades en relació al seu potencial arqueològic, però també per la seva representativitat en el sistema de poblament de l’època, doncs s’han escollit els probables habitats a l’aire lliure, on es situaria el poblament més sedentari i estable, les coves amb funcions més completaries i finalment els abrics amb pintures pel possible rol simbòlic i social d’aquests assentaments prehistòrics tan específics.

Paral·lelament la recerca també ha incorporat els estudis dels materials lítics dipositats al fons arqueològic del Museu de les Terres de l’Ebre procedents de les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova. L’arqueòleg I.Gironés, en el marc de la realització de la seva tesi doctoral, estudia el conjunt de materials lítics de les terrasses de l’Ebre (Amposta, l’Aldea, Tortosa, Aldover i Pinell de Brai) del fons del museu, per tal d’acostar-se a la cronologia, tipologia, tècnica i llocs de producció d’aquesta industria i poder establir un esquema crono-ocupacional de la prehistòria a les nostres terres.

Recordem que els anys 60, Francesc Esteve i els seus col·laboradors ja varen excavar i investigar les restes arqueològiques d’aquest període, localitzades sobretot en la zona de les terrasses entre Amposta i Tortosa. Aquesta recerca, als anys 90, fou revisada i ampliada amb totes les noves troballes pel Dr. J.Bosch en la seva tesi doctoral.

Amb aquest projecte es vol actualitzar el coneixement d’un període històric molt important per la humanitat el canvi d’un sistema de vida caçador-recol·lector a un d’agrícola i ramader, transformació coneguda dins la historiografia amb el nom de “revolució agrícola”. L’objectiu es el coneixement del canvi i el procés de consolidació del nou sistema de vida que es dona  en les regions mediterrànies de la Península entre el VI i el III mil·lenni (entre 5500 i el 3000 abans de la nostre era).