Acte de presentació dels resultats de l’IPCITE

El projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), impulsat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, ha finalitzat després de dos anys de treball de camp, recerca etnogràfica, entrevistes, elaboració i difusió de tota la informació recollida. Una feina que servirà de base per a la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. Ho ha anunciat aquest diumenge el nou conseller de Cultura, Lluís Puig, en el marc de la festa de cloenda del projecte de l’Inventari, celebrada al Celler Cooperatiu de Gandesa. La posada en marxa d’aquest observatori no representarà una nova estructura sinó que estarà gestionat de manera coordinada entre el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, dos institucions que tenen la recerca etnològica com a objectius principals i que han estat vinculades al projecte des del començament.

Aquest Observatori donarà continuïtat a l’Inventari del Patrimoni Immaterial ebrenc en el qual hi ha intervingut un equip multidisciplinari de dotze persones i que ha culminat amb el registre i publicació de 100 elements, trenta més dels inicialment previstos, que inclouen prop de 1.500 manifestacions, ja que molts dels elements inventariats estan presents en diversos municipis com la jota ballada i improvisada, l’elaboració de coquetes de sagí, o el conreu de la vinya, per citar-ne uns exemples. Tots els elements es poden consultar de forma oberta a la web http//ipcite.cat, juntament amb més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i prop d’un miler de recursos documentals.

100 elements que són una selecció representativa del patrimoni immaterial ebrenc. Per realitzar-la s’ha buscat l’equilibri entre les quatre comarques de l’Ebre i entre els diferents paisatges que formen part d’aquest territori declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 2013 i que defineixen la seua diversitat de costums i tradicions: el delta de l’Ebre, el Port, el riu, el mar i la plana interior. Així, entre els elements podem trobar manifestacions tan diverses com el joc de la morra de Sant Carles de la Ràpita, la ventada de campanes de Pinell de Brai, la llegenda de les marfantes, els pastissets, el conreu de l’olivera o l’ofici de barquer.Una de les feines de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre serà ampliar i actualitzar l’inventari, així com definir les seues aplicabilitats en el desenvolupament socioeconòmic del territori.El conseller de Cultura, Lluís Puig, molt vinculat al projecte com a director general de Cultura Popular, ha destacat l’abast ciutadà del projecte. Prop de 200 persones i 134 associacions han aportat les seues vivències i coneixements que són els que fan possible la conservació del patrimoni immaterial al llarg dels anys. Així en l’acte d’aquest diumenge s’han lliurat uns 400 diplomes a diferents persones, entitats i administracions.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, el diputat provincial, Joan Josep Malràs, en representació de la Diputació de Tarragona, i altres autoritats locals. A més d’una intervenció del doctor Josep Sebastià Cid que ha parlat del patrimoni cultural com element de cohesió social i desenvolupament. S’ha celebrat al Celler Cooperatiu de Gandesa, un edifici modernista obra de César Martinell que és un referent del patrimoni arquitectònic ebrenc però també de l’immaterial, ja que es va poder construir gràcies a l’organització social i col·lectiva de molts gandesans i gandesanes.