La donació
El Sr. Guillermo Ferrando ha fet una donació de 175 monedes d’època ibèrica i romana procedents de diferents jaciments de les Terres de l’Ebre, entre ells Camí de Banyoles (Tivissa), Molló (Móra la Nova), Vinebre, Cruïlla de Darmós (Móra la Nova), Senals (Riba-roja), Esquarterades (Ulldecona),Camí Almatret (Riba-roja), Binufets (Batea), Garcia, l’Aldea, Mas del Catxorro (Benifallet), Terrer Roig (Tortosa), Pla de les Sitges (Vinallop-Tortosa), Gandesa, etc.
La Família Sicart ha fet una donació de 15 monedes ibèriques i romanes procedents de Terrer Roig (Tortosa), Binufets (Batea), Via tren (l’Aldea), Cruïlla de Darmós (Móra la Nova) i Zona Barrugat (Bitem) i 5 peces metàl·liques d’ornament i ritual de diferents èpoques procedents del Riba-roja d’Ebre, Mas de Barberans, Batea i Ulldecona.
La restauració
L’actuació ha consistit en els treballs de conservació preventiva d’un total de 50 monedes i de la conservació curativa i de restauració de 40 peces entre monedes i objectes per tal de preservar la seva integritat i permetre, amb garanties de conservació, la seva exposició a “Les Terres de l’Ebre, de la prehistòria a l’edat medieval”.
La tècnica restauradora ha intervingut directament els objectes aplicant els tractaments necessaris que permeten la pervivència dels béns culturals així com arranjar els danys que presentaven ja sigui perquè fins ara no han passat una revisió d’un tècnic especialista o perquè els medis preventius no han estat suficients per mantenir-los en bon estat de conservació.
El conjunt numismàtic
Actualment el museu contà amb un fons numismàtic de 776 monedes, de les quals 601 estan documentades i resten en procés de documentació 175 monedes. Més de la meitat, un 56%, de monedes del fons són romanes, mentre que la moneda medieval representa un 25%, i de la resta són un 14% no identificades, un 6% contemporànies, un 3% ibèriques i un 2% modernes.
Entre totes aquestes monedes hi ha tres conjunts de monedes coneguts com a tresorets, dos d’ells procedeixen d’excavacions i són d’època romana baix imperial, un fou localitzat a la vila de la Carrova a Amposta (11 monedes) i l’altre a la vil·la de Casa Blanca a Tortosa (10 monedes). El més conegut, però, és el tresor de Masdenverge, format per 156 monedes andalusines amb una cronologia entre el segle X-XI dC, el qual fou donat pel Dr. Francesc Esteve Gàlvez.
Actualment hi han exposades un total de 168 monedes, 112 ibèriques i romanes i 56 medievals. La nova incorporació de moneda, a més d’enriquir el fons numismàtic del museu, ens permet dotar a l’exposició d’una explicació visual, per mitja de les mateixes peces, del procés de romanització en general i, en particular, de la introducció de la economia monetària a les Terres de l’Ebre. En aquestes 112 peces hi ha representades les primeres monedes que arribem a aquesta zona, monedes greques, fenícies, cartagineses, romanes ... producte del comerç però també de l’assentament dels primers campaments romans instal·lats a la zona. Així mateix podem conèixer les emissions indígenes amb mostres de monedes de diferents llocs (Valentia, Kese, Celse, Iltirta, Beligion, Arse, Emporia, Saguntum, Lauro, Saetabi, etc.). Cal destacar la incorporació de les emissions de la nostra zona, la Ilercavonia, amb dues monedes representatives de les dues emissions conegudes: un As amb llegenda MVN HIBERA IULIA ILERCAVONIA i un As amb llegenda DERTOSA M.H.I. ILERCAVONI, tots dos procedents de la Cruïlla de Darmós (Mòra la Nova), lloc on a partir de totes aquestes troballes s’hipotetitza amb la possible presència d’un campament romà.
La diversitat de monedes, i de localitzacions, també ens permet conèixer com és va produir la seva introducció i dispersió, els patrons metrològics emprats (valors de les monedes), el procés de devaluació que sofreixen … però també la introducció d’un sistema polític amb les representacions dels símbols del poder i del bust dels emperadors i de la seva família, de la religió amb uns determinats deus i rituals, del llatí, llengua oficial de l’imperi, etc. En resum assistim a l’aculturació d’una societat fins la seva total assimilació al llarg d’uns set-cents anys.
.jpg)
Ajuntament de Santa Bàrbara
Ajuntament de Godall
Ajuntament de Sant Jaume d´Enveja