Centenari de l’edifici de les escoles Miquel Granell

Després de diversos projectes anteriors per ubicar les escoles públiques en altres espais de la ciutat (el 1893 en el solar de l’actual Ajuntament, i després, el 1899 en l’àrea del castell), l’arquitecte Ramón Salas Ricomà va redactar l’any 1909 el projecte definitiu per ubicar les escoles en la zona de les Quintanes.

La parcel·la on s’havia de situar estava enmig dels camps d’oliveres i garrofers de les afores d’Amposta i era propietat de la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro. Aquesta entitat va cedir 3.894 m2 enmig d’una zona en la que, per poder donar cabuda als futurs creixements urbans, es preveia una plaça al davant de 3.500 m2 i una trama de carrers adjacents de 7 a 10 metres d’amplada. Les escoles van tenir un cost de 119.479 pessetes i van ser inaugurades l’any 1912 en un acte oficial presidit pel governador civil Federico Schwarts i per l’alcalde d’Amposta Juan Palau en el marc de les Fires i festes del mes de desembre.

L’edifici es distribuïa en dos ales destinades a xiquets i xiquetes separades per un ampli corredor. Cada ala comptava amb un vestíbul, les aules, un  gimnàs i lavabos, tots ells espais amplis que van permetre que per a cada aula de 60 alumnes es reservés una superfície de 150 m2 i 712 m2 de volum, quant allò normal a l’època eren 75 m2 de superfície i 300 m2 de volum.

Des de la seva inauguració l’edifici va estar destinat a l’ús escolar i no fou fins a l’any 1964 que va passar a denominar-se escoles Miquel Granell en homenatge al pedagog ampostí. Al llarg dels anys, les escoles van acollir diferents estudis i activitats, entre d’altres, l’any 1954 es va ubicar provisionalment l’Institut Laboral d’Ensenyament Mitjà i l’any 1964, i en anys successius, s’hi va realitzar cada mes de desembre la Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola.

El creixement demogràfic va permetre la construcció a la ciutat de nous col·legis i l’ala sud del recinte va ser cedida a la Generalitat de Catalunya per a ubicar el futur Museu del Montsià, el qual es va inaugurar l’any 1984 un cop executat el projecte arquitectònic que va anar a càrrec d’Estanislau Roca.

Posteriorment, l’any 1989 l’ala nord va acollir el darrers alumnes de preescolar després de 75 anys d’ús escolar. El Consorci del Museu va encarregar a l’arquitecte Lluís Millan el projecte d’ampliació del Museu i de remodelació del conjunt del recinte. Les obres iniciades l’any 1997 van finalitzar l’any 2011 i el Museu es va inaugurar amb el nom de Museu de les Terres de l’Ebre, prestant nous serveis i activitats i ocupant tota la parcel·la edificada de les escoles gairebé 100 anys després de la seva inauguració. En el pati de les escoles es va inaugurar l’any 2010 l’edifici del Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, segons projecte de l’arquitecte Jaume Castellví. Al llarg d’aquests 100 anys l’edifici escolar ha conservat els seus trets principals, la divisió en dos cossos, les façanes i la seva ornamentació modernista, les escales o l’arc de l’entrada, però també ha conservat i renovat l’esperit amb que fou creat, i que es resumeix en la voluntat de difondre el coneixement i de contribuir a la formació de les persones.