Han estat documentats per Damià Griño, aquest mes d’octubre, els materials procedent de l’intervenció arqueològica d’urgència realitzada el 2014 a l’assentament dels Malladarets (Alfara de Carles). En total han estat 55 registres de materials ceràmics fet a mà, que havien estat netejats i consolidats. D’aquests, un total de 15 havien estat individualitzats com a vasos i alguns d’ells van poder ser restaurats per l’empresa Gamarra&Garcia. Es tracta d’un conjunt ceràmic compost per dos vasets globulars sencers amb decoració de mugrons i 1 incomplert , un vas globular amb peu alt que li manca la vora, dos bases de grans vasos d’emmagatzematge, amb decoració de cordons digitats paral·lels envoltant la peça, i la part superior de dos vasos amb decoració de cordo triangular amb incisions.
Les peces són totes elles atuells domèstics de rebost, cuina i taula. El seu ús era per a l’emmagatzematge dels productes agrícoles o recol·lectats, com a contenidors o bé per al consum de líquids. Un d’aquests gran vasos de ceràmica contenia llavors carbonitzades de blat xeixa, aportant-nos valuosa informació sobre el cultiu de determinats cereals, l’us d’aquests cereals en l’alimentació (panificació) i el sistema d’emmagatzematge domèstic a la 1ª edat del ferro a les Terres de l’Ebre.
Aquest conjunt de materials foren recuperats en l’àmbit H1. Una petita estança rectangular de 3,80 m2 que sembla que faria funcions de rebost o magatzem. Els vasos es trobaven en posició vertical, alguns d’ells encastats en el sòl d’ocupació i esclafats sota l’enderroc dels murs perimetrals.
El jaciment, que no era conegut, fou localitzat pels agents forestals. Per tal de protegir-lo i procedir a la seva catalogació i inclusió en la Carta Arqueològica del Baix Ebre el Servei d’Arqueologia va projecta una intervenció d’urgència amb l’objectiu de recuperar i preservar els béns mobles exhumats, dotar el jaciment d’una cronologia acurada i delimitar l’espai que ocupa. La direcció arqueològica va anar a càrrec de l’arqueòleg Iñaki Moreno de l’empresa ATICS, s.l.
Els resultats de la intervenció, a més de la recuperació dels materials, foren molt positius. La prospecció de tot l’esperó va permetre delimitar un poblat fortificat adaptat perfectament al terreny amb una cronologia de 1a edat del ferro (650-500 aC), documentant un únic nivell d’ocupació.
El jaciment es troba situat en un esperó al vessant oest del Penyafort, en una bona posició estratègica per al control del territori. Bastit en una zona de gran visibilitat sobre les terres baixes circumdants situat entre el barranc de la Conca i el de la Vall Cervera, just als peus del cim del Penyafort controlant l’entrada natural als Ports. Així doncs el jaciment ens aporta nous coneixements sobre el poblament del Ports a la protohistòria, dona continuïtat a l’ ocupació d’aquest territori des d’època prehistòrica i el seu abandonament ens proporciona noves dades per comprendre el profund canvi del model de poblament a l’Ebre que es produí en el segle VI-V aC. Les noves recerques arqueològiques que ha realitzat aquest estiu la URV amb l’excavació en extensió del jaciment aprofundiran en totes aquestes qüestions i obriran noves perspectives en relació al 1er ferro i l’establiment de la cultura ibèrica.