Presentació

Un museu, per esdevenir realment un museu de territori i societat, ha d’ultrapassar les parets de l’edifici central i de la ciutat on té la seu. En aquest sentit, la projecció del Museu de les Terres de l’Ebre inclou també la seva extensió en el territori, a través de diversos centres museístics i equipaments d’interpretació en diferents municipis, que responen a estratègies de descentralització, valorització i gestió integrada dels recursos patrimonials locals.

Aquests equipaments són el resultat de processos d’intervenció patrimonial planificats i que responen a la iniciativa de diferents ajuntaments del territori. Tots ells tenen en comú el fet de donar resposta a iniciatives locals; actuar sobre elements rellevants i singulars dels diversos municipis; estar definits a partir de recerques prèvies; tenir una base sòlida pels seus continguts a partir de projectes tècnics qualificats, i estar desenvolupats per part de professionals i empreses del territori. El Museu participa en totes aquestes actuacions, mitjançant els convenis genèrics establerts amb els municipis o altres acords específics, així com en l’orientació tècnica dels continguts i la realització i la coordinació del programa executiu de cada projecte i actuació, a més de procurar la complementarietat de les temàtiques i tipologies, i la cooperació i la subsidiarietat en les formes d’intervenció. A la vegada, un cop els equipaments han estat creats i inaugurats, promou la difusió i la programació d’activitats i serveis, i garanteix, a través de la incorporació dels centres d’interpretació i dels ajuntaments titulars al Consorci que administra el Museu, el compliment i l’avaluació dels estàndards previstos per als equipaments museístics i patrimonials catalans.

Els equipaments que es presenten vinculats a la marca “Ebre, natura & cultura” són fruit d’aquesta estratègia. Estan promoguts pels ens locals (ajuntaments i consells comarcals) i compten amb la participació i el finançament d’altres administracions. Entre ells, a més de la seu central del Museu, hi podem destacar: el Parc Arqueològic de la Carrova; el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers i el poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar; el Centre d’Interpretació de la Plana, a Santa Bàrbara, el Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita; el Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta, a Sant Jaume d’Enveja; el Centre d’interpretació de la Serra de Godall, a Godall; així com Centre d’Interpretació Viure al Poble, a Masdenverge. També formen part d’aquesta xarxa altres instal·lacions patrimonials distribuïdes arreu del territori com ara sis àrees i setze itineraris interpretatius.

Si bé la inversió total realitzada és elevada, la potencialitat rau, en primer lloc, en la relativa modèstia o senzillesa de moltes de les actuacions, ja que són adequades, és a dir, viables i sostenibles per a les capacitats de les administracions que les han de mantenir i fer créixer. L’altra potencialitat és la vinculació al Consorci del Museu, ja que tot aquest pla ha estat concebut com un projecte global de gestió i difusió del patrimoni que, més enllà de cadascuna de les actuacions impulsades per les administracions locals en els municipis respectius, té com a valor afegit el compromís de crear una xarxa i de generar estratègies conjuntes de gestió, promoció i desenvolupament.

El patrimoni de les Terres de l’Ebre, entre el qual destaquen els dos parcs naturals, és suficientment ric i variat per poder constituir un recurs per al desenvolupament local. Les diverses intervencions en equipaments patrimonials que han estat impulsades per les administracions locals amb el suport d’altres administracions superiors tenen una presència equitativa arreu de tot el territori per tal d’arribar al conjunt de la població i de contribuir al progrés social, cultural i econòmic de la totalitat dels municipis ebrencs. Els destinataris han de ser, en part, els turistes i les persones que ens visiten. Però els primers beneficiaris han de ser les mateixes poblacions i comunitats locals, mitjançant la recuperació i la valorització del patrimoni natural i del llegat cultural col·lectiu, l’enfortiment del desenvolupament cultural comunitari, la creació d’oportunitats i la participació ciutadana en l’aprofitament i rendibilització dels recursos locals, i a la vegada, també, per la difusió i projecció exterior del mateix territori i població, i de la seva cultura.

L’acció i el desplegament conjunt que suposa tot aquest conjunt d’iniciatives constitueix un dels exemples més significatius, diversificats i descentralitzats dels que en l’àmbit territorial es desenvolupen a Catalunya, i ha d’esdevenir una experiència i un model útil i aplicable a altres comarques o territoris.