El museu ha finalitzat la documentació arqueològica dels materials de la necròpolis de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre).

Han estat documentats els materials arqueològics de la necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre) de les campanyes 2003-2004 que foren dirigides per C.Belarte, J.Noguera i A.Ros i que van ingressar al museu en dipòsit l’any 2016. La campanya ha estat realitzada per l’arqueòleg Damià Griñó i supervisada per la conservadora d’arqueologia del museu, Ma Mar Villalbí.

En total han estat 274 fitxes d’elles 113 de ceràmica, entre elles 3 urnes gaire bé senceres i la resta múltiples fragments d’altres urnes i vasos la majoria fets a mà; 66 fitxes d’objectes de metall entre ells varies arracades, fragments de cadena i alguns penjolls, 5 de peces de sílex i  90 de restes humanes calcinades. La metodologia de treball ha estat l’habitual: introducció de les dades a la base de dades Museumplus, foto de la peça i pujar-la a la fitxa, ubicació de les peces al magatzem i tria de les peces que han d’esser restaurades.

La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona es va excavar entre el 2003 i el 2004, fruit d’una col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb finançament de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.
El jaciment era conegut des del 1970 en que l’investigador M.Sanz en unes prospeccions va localitzar materials superficials. En aquella mateixa època es van fer uns rebaixos importants al jaciment per tal de conrear el turó si bé semblava que es conservava una part intacta. La necròpolis es va excavar entre el 2003 i el 2004, fruit d’una col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb finançament de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.

Les excavacions van documentar una vintena d’enterraments d’incineració en urnes de la primera edat del ferro (segles VIII-VII aC), coberts per un nivell que contenia abundant material ceràmic datable dins el segle III aC. Així es clar que aquesta necròpolis d’incineració té dos moments, un de la primera edad del ferro, entre finals VII aC i la primera meitat VI aC, al qual pertanyen la major part les restes i materials arqueològics, amb enterraments tumulars i primers enterraments en loculi seguin els mateixos patrons que les properes necrópolis de l’Ebre (Coll del Moro a Gandesa i Castellons i Sebes a Flix). Hi ha un segon moment al segle III aC documentat per les urnes d’orelletes, que constata la pervivència dels llocs sagrats i d’enterrament al mòn protohistòric a l’Ebre.  Molt aprop de la necrópolis, en un pla més elevat, hi ha les restes del poblat ibèric.

En particular és important la recerca en aquesta zona per la seva situació en un àrea d’intersecció entre les necròpolis del Segre-Cinca i les necròpolis tumulars amb cista excèntrica del Baix Aragó-Matarranya, amb la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa com a exemple proper. Així mateix es important constatar la pervivència d’aquests  llocs sagrats i d’enterrament en el món protohistòric del curs inferior de l’Ebre.