Agenda


	desembre 2024


dl	dm	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

inici

Estudi de les monedes procedents de les excavacions de la vil·la romana de la Carrova

L’estudi d’aquestes monedes aportarà informació sobre les relacions comercials d’aquesta vil·la

A partir de principi d’any, Judit Ralda, graduada en Història per la URV, porta a terme l’estudi de les monedes de la vil·la romana de la Carrova (Amposta). Aquest estudi forma part del seu treball de final de màster d’Arqueologia Clàssica de l’ICAC.

El lot de 142 monedes en estudi foren localitzades en les excavacions arqueològiques de 1998, 2000 i 2003. L’estudi, que consta de diferents etapes, actualment és en fase d’identificació i descripció de les monedes: destriar de quin període són (romanes, medievals o contemporànies), veure quin és el seu valor nominal, qui les va emetre, quin és el seu pes, la seva llegenda, etc. Amb tota aquesta informació es podrà realitzar un acurat estudi numismàtic principalment de la moneda romana, la més nombrosa. Així mateix, posteriorment, aquestes dades conjuntament amb les dades d’excavació podran aportar llum sobre l’ús, funció i circulació de la moneda a la vil·la romana de la Carrova i sobre les seves relacions econòmiques i comercials.

Museu de les Terres de l´Ebre : : Estudi de les monedes procedents de les excavacions de la vil·la romana de la Carrova

Aquesta vil·la es desenvolupa entre el segle I i el segle V dC. Hi va haver, però, una primera ocupació d’aquest espai en els darrers moments del període ibèric, segurament en el marc de l’establiment de petites explotacions agràries allunyades dels nuclis de poblament. L’ocupació romana correspon al període altimperial, en el moment d’expansió del model d’organització territorial i de l’administració romana. Ocupada durant un llarg temps, experimenta una sèrie de reformes que culminen en el que sembla una gran reforma general a la segona meitat del segle IV dC, en que s’amortitzen els magatzems i els espais es destinen a uns altres usos. Es significatiu que aquesta transformació es produeix dins el marc general a Catalunya de reorganització dels establiments agrícoles i important contracció del poblament en que les vil·les mantenen la funció productiva o l’organitzen de nou al voltant de les activitats agrícoles front a la funció residencial anterior.