Les Terres de l’Ebre, de la neolització a la romanització

Exposició arqueològica dedicada a la prehistòria, protohistòria i món antic de les Terres de l’Ebre. Formalment presenta els continguts en la clàssica divisió cronològica per períodes i ens mostra el testimoni dels principals jaciments de cada període. L’objectiu principal es apropar al públic de forma entenedora i didàctica les darreres interpretacions gestades pel món científic en relació a aquests períodes a les Terres de l’Ebre

L’exposició s’inicia amb el període epipaleolític al massís del Port amb grups de caçadors recol·lectors del Port ocupant coves com la Cova del Vidre i el Clot de l’Hospital (Roquetes), per continuar amb la sedentarització i l’ocupació de les terrasses fluvials de l’Ebre, on destaquen les primeres mostres funeràries amb les necròpolis de  Barranc de Fabra, Masdenvergenc, Clota del Molinàs, Mas Benita, Mas de Xies, etc.

Per a la protohistòria s’assenyala els assentaments de Sant Jaume-Mas d’en Serra, la Moleta del Remei (Alcanar) o La Ferradura (Ulldecona) per a la 1a edat del ferro i les importants necròpolis paleoibèriques i ibèriques de Mianes (Santa Bàrbara), Mas de Mussol (l’Aldea), L’Oriola i la Carrova (Amposta),  els poblats emmurallats en turons i el singular jaciment del Bordissal (Camarles) per explicar l’evolució de la societat ilercavona.

Per a l’època antiga, es donen a conèixer algunes de les noves aportacions  arqueològiques en relació al món roma de les Terres de l’Ebre. Destaca les restes estructurals dels edificis fructuaris de les vil·les, en concret de la Carrova (Amposta),  Mas de Sant Pau (Masdenverge), de Casa Blanca (Bitem-Tortosa), del Cementiri (Alcanar) o d’altres elements com la via romana de la Terra Alta que expliquen la important transformació del territori que ocasionarà l’ocupació romana i que a partir d’aquell moment tindrà una extensa àrea rural de monocultius (oli, vi i/o cereal)  productora i proveïdora de la ciutat.

Fitxa tècnica