Finalitza l’excavació al jaciment ibèric del Bordissal de Camarles

Aquest diumenge, 5 d’agost, acaben les excavacions arqueològiques que un grup d’investigadors han realitzat al jaciment ibèric del Bordissal de Camarles en el marc d’un conveni de recerca arqueològica amb el Museu de les Terres de l’Ebre. El projecte es du a terme gracies a la col·laboració i les subvencions de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Camarles.

El jaciment, descobert casualment al 1953 en unes feines d’extracció de graves, tot i la importància de les troballes realitzades aleshores, mai havia estat objecte d’excavacions. De fet, les peces trobades en aquell moment, entre les que destaquen unes figures de terracota en forma de cap femení, peveters que servien per contenir l’ofrena als déus dels primers fruits de les collites, es troben repartides per cinc museus diferents i es conten entre els materials més valuosos de les seves col·leccions. 

Els objectius principals dels arqueòlegs que ara han engegat un projecte d’investigació fonamentat en la excavació d’aquest jaciment, es conèixer la veritable natura i funció d’aquest assentament i el seu paper en la organització territorial, comercial i cultural dels ibers. Es tracta de l’únic jaciment ibèric que es troba a la antiga línea de costa de l’actual Baix Ebre, i els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un important enclavament comercial a on tindrien un especial protagonisme les practiques cultuals i religioses, com posarien de manifest l’important lot de terracotes trobades. De fet, les principals peces d’importació trobades són fragments de vasos de producció grega així com altres produccions d’origen púnic ebussità. Aquests últims podrien haver estat els principals agents comercials implicats en els intercanvis que es produirien al jaciment del Bordissal.

Aquest estiu s’han iniciat les excavacions dirigides per Ricard Marlasca i format per altres membres de l’equip d’investigació, Josep Mª López Garí, Eva Martinez i Xavi Maese. Els resultats han estat força prometedors, ja que s’han trobat diverses estructures constructives en bon estat de conservació així com restes ceràmiques, d’animals, peixos i cereals consumits pels seus habitants, que permeten anar perfilant quina era la fesomia d’aquest assentament vora mar del segle IV aC. Les investigacions però no han fet més que començar i s’espera en els propers anys poder continuar amb elles i poder definir el paper d’aquest assentament en la organització social i territorial dels ibers.

D’altra banda, la seva excavació pot aportar llum sobre la cronologia i la formació del delta de l’Ebre, ja que la seva situació en l’antiga línea de costa, avui colmatada i terra ferma, permet pensar que s’aconseguiran dades sobre el moment en que aquesta zona va deixar de ser costanera.