Finalització de la documentació dels materials arqueològics de Sant Miquel de Vinebre.

La documentació ha estat realitzada per la conservadora d’arqueologia del museu, M.Villalbí, que ha fet tot el seguiment de l’ingrés d’aquests materials, revisió de l’inventari segons les diferents campanyes i tria dels materials segons les seves possibilitats expositives, el seu valor científic i/o didàctic així com atenent al seu emmagatzematge i les seves condicions de conservació.

La documentació, feta per mitja del programa Museumplus, inventaria principalment les característiques físiques de la peça per al seu posterior reconeixement, les arqueològiques per no perdre les referències del context de la peça així com les administratives i relatives al seu dipòsit.

El lliurament d’aquests materials s’ha realitzat en diferents terminis i el 2019 es van lliurar tots aquells materials amb un alt valor expositiu i científic; tanmateix el termini de lliurament, per a fer el dipòsit, fixat en la resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural finalitzava el 2012. Tots els materials han estat lliurats amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinebre que hi va aportat  personal i vehicle per a fer el trasllat dels materials des de les dependencies municipals, que havia cedit durant aquests anys als arqueòlegs per a processar els materials, fins al museu.

La gran majoria de materials són ceràmiques, a mà o a torn, abunden els vasos de transport i emmagatzematge, els vasos de cuina i taula i destaquen peces  d’importació  vinculades a la vaixella ritual i de banquet. Són interessants perquè ens aporten molta informació sobre la pròpia cultura ibèrica amb vasos pintats com els càlats o plats i vasos troncocònics de ceràmica grisa de la costa catalana, dels contactes comercials amb els pobles mediterranis amb la presència de plats i vasos de vernís negre campanià o de vasos de parets fines o d’àmfores i contenidors romans; així com sobre el procediment i l’adquisició de determinats models de vasos amb peces que copien models difosos a la conca mediterrània.

Cal destacar, fets amb argila, a més d’elements típics de les artesanies d’aquells moments com els pondus i les fusaioles per a la confecció de materials tèxtils, els ex-vots de figures humanes o parts d’elles, mostra de les creences populars que al mateix temps que ens donen informació sobre la indumentària, pentinats, etc. de la època i que són difícils de localitzar en contexts arqueològics.

Així mateix han lliurat tota una sèrie de materials metàl·lics principalment ploms que corresponen a projectils de fona en diversos graus d’elaboració a partir de les quals es pot resseguir tot el procés de foneria usat per a la fabricació d’aquestes armes llancívoles. També en plom hi han grapes de reparació (algunes “in situ”) i làmines i pesos de xarxa,

Hi ha un nombre indeterminat de bronzes, entre elles un lot de campanetes ibèriques, destacant un simpulum, culler que formava part de la vaixella militar per veure vi, peça excepcional a més d’esser un dels pocs exemplars sencers conservats a Catalunya. Així com  un gran nombre de ferros principalment una falç, claus i algun fragment de ganivet, tot d’època ibèrica. També hi ha materials metàl·lics de diferent cronologia, ja que en el jaciment es van localitzar diferents trinxeres de la guerra del 1936-39.

Aquest interessant jaciment esta situat sobre un serral d’uns 100 m d’altura, en el punt mes pròxim del riu Ebre. L’establiment ibèric de Sant Miquel correspon a l‘etapa final de l’època ibèrica (últim quart del segle II aC - segona meitat del segle I aC). Hi havien dos sistemes defensius clarament diferenciats que responen a diverses etapes de planificació constructiva en un lapse de temps molt curt. Des del punt de vista constructiu i funcional correspon a un punt de vigilància que controlava no tant sols el pas de mercaderies a l’Ebre, amunt o avall, sinó també com a punt de destacament de tropes. El lloc amb una capacitat per a 100 persones, disposava de un edifici de culte religiós i un centre de producció de vi. Pertanyents a la tribu dels ilercavons aquest era el grup tribal que controlava el tram final del riu Ebre i  la seva comunicació amb l’interior peninsular.

El jaciment esta totalment adequat per a la visita publica, amb horari d’obertura així com servei de visites guiades i un calendari d’activitats anuals, forma part de la Ruta dels Ibers.