Ha estat dipositat i restaurat al Museu el llegat material del Dr. Ildefonso Canicio

El doctor Canicio (nascut el 1898 a Sant Carles de la Ràpita) va exercir de metge a Sant Jaume d’Enveja, a partir del 1923 i fins a la seva mort el 1961. Amb 25 anys es va fer càrrec del dispensari mèdic de la població, on passava consulta mèdica i també es dedicava a investigar científicament l’eradicació del paludisme, la pitjor malaltia que va assolar la població assentada al delta de l’Ebre, durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX.

La lluita antipalúdica als deltes de l’Ebre i el Llobregat va ser una de les principals activitats sanitàries desplegades per la Mancomunitat de Catalunya (1915-1921); llavors es van establir les bases i els mitjans que van permetre eradicar-hi la malaltia a principis de la dècada del 1950.

Conformen el llegat del doctor Canicio una gran quantitat de béns: objectes de laboratori, fitxes mèdiques, preparacions de plaques per al microscopi amb sang dels seus pacients, quadres estadístics emmarcats (alguns de molt gran format), llibretes amb anotacions, capses de diverses medicines, xeringuilles, etc.

Aquest 2018, una part d’aquest llegat material del doctor Canicio, concretament 10 làmines emmarcades, algunes de molt gran format, realitzades a mà per ell mateix, amb tintes de diferents colors, han estat restaurats al Museu, per la restauradora professional Maria Torta. En conjunt, mostren les seves estadístiques sobre el desenvolupament de la malària en els pacients que tractava al consultori, entre els anys 1926 i el 1949, tal com consta als propis documents.

Els principals suports dels béns restaurats han estat fusta, paper i teles. Van ingressar al Museu procedents de Sant Jaume d’Enveja en estat de conservació molt deficient, tant a causa dels propis materials com –sobretot- degut als factors físico-ambientals als quals van estar sotmesos durant dècades. La major part presentaven reaccions químiques que havien causat la debilitació tant dels materials com la dels seus elements sustentats o tints.

Els diferents objectius de la intervenció han estat aturar els processos nocius que presentaven, reforçar les estructures físiques i conservar la informació que contenien, prioritzant les tasques de conservació a les de restauració.

Les tasques realitzades són: desmuntatge de les obres, neteja mecànica, fixació dels elements sustentats, tractament puntual de taques, tractaments de neteja humits, desacidificació, reajustament, aplanat i reintegració matèries; neteja i desinfecció dels marcs de fusta i eliminació dels elements àcids dels emmarcats; i, finalment, condicionament dels documents per a la seva adequada conservació.