Proposta de declaració de Zona d’Interès Etnològic de les coeteres del delta de l’Ebre
El Museu de les Terres de l’Ebre promou la seva declaració
Una Zona d’Interès Etnològic (ZIE) és una de les set categories en les quals es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) catalans. La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català defineix les ZIE com: “conjunts de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”.
Per altra part, la llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural reconeix com a part del patrimoni etnològic de Catalunya: “els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals”. La mateixa llei atorga a l’actual Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals les competències exclusives sobre aquest tipus de patrimoni, entre les quals hi figura l’impuls de declaracions de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE).
Fins avui, només dos zones han estat declarades ZIE pel seu important patrimoni cultural popular i tradicional: el barri de les Adoberies de Vic (la primera declaració que va aparèixer publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per acord de govern, el 19/2/2009), i el massís de les Gavarres (va aparèixer publicada al Diari Oficial de la Generalitat, per acord de govern, el 8/9/2011).
Recentment, s’ha acordat iniciar els treballs exigits pel tràmit de declaració per tal de sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que les coeteres del delta de l’Ebre siguin declarades ZIE (Zona d’Interès Etnològic).
En un espai natural d’un elevat valor patrimonial com el delta de l’Ebre, les coeteres constitueixen un element bàsic per a la interpretació i la valorització de la història i de les antigues formes de vida pròpies de la zona. També per al reconeixement de la singularitat que ofereixen al paisatge català, perquè enlloc més de Catalunya existeixen unes construccions així. Per la seva integració al medi, esdevenen fites identificables que puntegen l’horitzó deltaic. Avui en dia es troben, en haver cessat la seva funció inicial, en bon estat però sotmeses a un procés progressiu de deteriorament.
Sens dubte, es de gran interès per als municipis deltaics la protecció, valorització i divulgació d’aquestes coeteres i del patrimoni material i immaterial (memòria oral) que hi estan vinculats. En aquest sentit, s’han incorporat als catàlegs dels planejaments urbanístics municipals i a programes d’intervenció per a la seva posada en valor (com en el cas de Deltebre).
En relació a la història de les coeteres del Delta, el Museu de les Terres de l’Ebre disposa dels fons documentals de l’antiga Federación de Agricultores Arroceros de Espanya (FSSAAE), els quals informen de la construcció de totes les coeteres i del seu ús. A més a més, disposa de personal i mitjans tècnics per dur a terme la seva catalogació i documentació, en el marc d’un projecte que s’ha vinculat al programa anual del Museu com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (abans Observatori per a la Recerca Etnològica) de Catalunya.
Si bé la lluita contra les pedregades o calamarsades, com a mitjà de protecció de les collites de l’arròs, s’havia introduït al delta de l’Ebre des dels inicis del s. XX, va ser el 1940, davant la negativa de les asseguradores privades de cobrir el risc de perdre la collita d’arròs, que la FSSAAE, agrupació a la qual pertanyien forçosament tots els cultivadors d’arròs de les tretze províncies arrossaires d’Espanya (una d’elles al Marroc), i que tenia una Delegación del Ebro, amb seu a Amposta, va constituir la seva pròpia asseguradora: la Mutualidad Arrocera de Seguros. El 1949 la Mutualidad va iniciar el programa Lucha Antigranizo, realitzat a base de coets antigranífugs, servei que va continuar oferint als seus mutualistes fins al 1985, quan es va liberalitzar l’obligació d’assegurar els cultius. Els inicis dels anys 1950, després d’unes grans pèrdues a les collites d’arròs, la Mutualidad va aixecar arreu del Delta una extensa xarxa de casetes per a l’emmagatzematge d’aquests coets, que eren també bases de llançament, amb la informació meteorològica aportada per l’Observatorio Astronòmico del Ebro. Aquestes casetes constitueixen un model constructiu singular, que degut al seu èxit es va anar estenent per tots els municipis deltaics, fins a un total de 32 coeteres, repartides entre el marge dret i esquerre de l’Ebre, que són propietat de la companyia Mutualidad Arrocera de Seguros. Posteriorment, aquesta experiència i la tipologia constructiva de les coeteres es va estendre per les riberes del Xúquer i del Túria, i en altres territoris arrossers.
.jpg)
Ajuntament de Santa Bàrbara
Ajuntament de Godall
Ajuntament de Sant Jaume d´Enveja