Prospeccions arqueològiques a la zona de l’Oriola (Amposta)

A la zona de l’Oriola (Amposta) s’estan realitzant unes transformacions agrícoles en un àrea propera al lloc on es va localitzar alguns enterraments de la necròpolis ibèrica. El Museu de les Terres de l’Ebre i el Servei d’Arqueologia, amb el permís de la propietària Conxita Fontcuberta, han promogut unes prospeccions arqueològiques, durant aquest mes de febrer, a la zona de l’Oriola (Amposta), sota la direcció de Samuel Sardà, que contaran amb la col·laboració de Xavier Sicart, Joan Enric Vila i Josep Valldepérez.

L’any 1956 es van localitzar un conjunt d’enterraments de la necròpolis ibèrica de l’Oriola en el transcurs d’unes transformacions agrícoles. En aquells moments a Amposta Francesc Esteve Gàlvez impartia el curs sobre Arqueologia Hispànica i els membres del curs van participar en el salvament de les troballes. Aquest fet va contribuir a la formació i cohesió d’un grup de recerca arqueològica a Amposta.

La necròpolis va proporcionar 34 enterraments i nombroses restes disperses, si bé anteriors transformacions a la finca, l’any 1926, ja havien malmès força el jaciment. Aquest fet indica que la necròpolis era molt més gran i en les diferents intervencions mai ha pogut esser delimitada. Sembla que la part de necròpolis recuperada correspondria a enterraments ibèrics de finals del segle V aC. La necròpolis en el seu moment aporta una valuosa informació sobre el ritual funerari ibèric en ajudar a establir el patró tipus dels contenidors ceràmics, les urnes d’orelletes, i els aixovars compostos per objectes metàl·lics, de panòplia guerrera i objectes d’ornament. A més a la necròpolis de l’Oriola es va poder identificar el ritual d’incineració secundària en localitzar-se diferents llocs (ustrina) on es feien les cremacions dels cadàvers.

Les necròpolis de la desembocadura de l’Ebre (Mas de Mussol, Mianes i l’Oriola) formen un conjunt important dins Catalunya per a conèixer les primeres etapes del desenvolupament del món ibèric. El seu estudi ha permès identificar la fixació d’un ritual incinerador ibèric, també compartit a tota l’àrea ilercavona com es pot constatar en les properes necròpolis de Benicarló o d’Alcalà de Xivert. Els enterraments expressen una societat jerarquitzada on la sepultura reflecteix la identitat reconeguda al difunt per la comunitat, el ritus és un tret unificador de la societat i  l’individu es diferencia a partir de l’aixovar que conté la seva tomba.