El passat mes de juliol el Museu de les Terres de l’Ebre i el Grup d’Estudi i Recerca del Patrimoni de Vilalba han signat un acord i han formalitzat el dipòsit dels béns patrimonials mobles del Grup d’Estudi i Recerca del Patrimoni de Vilalba dels Arcs, per a la seva custòdia i gestió en el museu.
El Grup d’Estudi i Recerca del Patrimoni de Vilalba dels Arcs fou creat l’any 1996 com a associació cultural de caràcter local i amb la finalitat de promoure l’estudi i la recerca del patrimoni històric i cultural del municipi de Vilalba dels Arcs. Fruit de la seva activitat han recuperat un seguit de materials d’interès etnològic, històric i arqueològic procedents del municipi de Vilalba dels Arcs, els quals fins ara s’han ubicat en diferents dependències propietat dels socis de l’entitat.
En concret, parlem de 80 registres, un total de 253 entre fragments i peces, que pertanyent a 11 jaciments diferents –Bassa del Borrego, Bassa del Capella, Camí de Setena, Camí del Calvari, Camí de Berrús, Carretera de la Pobla, Devea del Maseo, Vall de Barravall, Cooperativa de Vilalba, Vilalba la Vella i Vilalba dels Arcs. En quan a cronologia, dos d’ells són de bronze final, 5 d’ells són del 1er ferro-època ibèrica, 1 de romà, 1 medieval i la resta moderns.
Tots aquests materials van ser localitzats a partir de prospeccions superficials i troballes fortuïtes en el terme municipal. Com a exemple d’aquesta tasca de recuperació del patrimoni local cal destacar la identificació, per part dels membre del Grup, del jaciment del Turó del Calvari a mitjans de la dècada dels anys 90. Un cop localitzat, el Grup va informar a l’Ajuntament, al Departament de Cultura i a la Universitat Rovira i Virgili. El jaciment situat en la lloma del Calvari, punt estratègic que controla el pas que entra des del riu Ebre, fou excavat entre els anys 1999 i 2002 pel Grup GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili sota la direcció del Dr. Jordi Diloli. En un primer moment el jaciment ja va deixar desconcertats els arqueòlegs perquè presentava una tipologia de casa-torre molt singular i desconeguda a les Terres de l’Ebre, si bé abundant a l‘àrea aragonesa en una època més tardana. Les recerques posteriors van confirmar la singularitat del jaciment en identificar un lloc de culte de la 1a edat del ferro, on hi ha un pla previ arquitectònic i decoratiu definit d’acord un simbolisme i una idea estètica. A més a més, es va localitzar moltes peces de vaixella fenícia fet que assenyalava una nova via de penetració dels agents comercials fenicis cap a l’interior peninsular a partir del riu Ebre.
Ara tot aquest llegat patrimonial dipositat al Museu de les Terres de l’Ebre ve a refermar la importància de Vilalba a la 1a edat del ferro, coneguda pel jaciment esmentat del Turó del Calvari, i per un conjunt ampli de jaciments de períodes més recents de la història.