Mig cànter d’oli

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Als molins d’oli d’oliva es feien servir un gran nombre d’estris de metall. Entre aquests objectes es trobava el mig cànter d’oli, una mesura feta de llauna. El forat que duia a la part del coll donava la mida exacta que havia de contenir: gairebé uns sis litres d’oli d’oliva, bé al molí o bé quan l’oli es posava a la venda.

Mesures n’hi havia diverses, el mig cànter era la mesura inferior a la més utilitzada: el cànter. Aquest mesurava una mica més d’onze litres d’oli elaborat. L’oli d’oliva l’usaven -sobretot per cuinar i per fer llum- tant els pagesos de l’oliverar com la resta de la població. Tothom que podia desava al rebost dels seu mas o de la seva casa urbana, una bona quantitat d’oli, posat en grans gerres d’argila, envernissades per dins, per no perdre oli, i cobertes amb tapadores de fusta, per mantenir-lo ben net.

Antigament, el paisatge natural de les planes de l’Ebre va ser la malesa o garriga: terrenys de vegetació de poca alçada, on abundava el garric i el margalló. Els camps d’oliveres van sorgir de la intervenció humana. Les oliveres es van plantar, arrencant la crosta superficial de carbonat càlcic, el taperot, que els pagesos aprofitaven per fer els marges dels bancals que caracteritzen els oliverars.

El cicle anual del conreu tradicional de l’olivera s’iniciava en acabar la recol·lecció, i les faenes se succeïen segons el ritme de cada propietari. A la segona meitat del segle XX, la tecnologia, la normativa mediambiental i el treball de les cooperatives van acabar unificant el treball de tots els pagesos.

Fins l’arribada dels tractors i altres elements mecanitzats, a finals dels anys 1950, les faenes de l’oliverar es feien a mà: esllemenar, adobar la terra, cremar les rames podades, llaurar el camp (primavera i tardor); tractar els arbres contra les plagues (d’abril a maig, i de juliol a octubre); traure pollissos; espedregar i entaular el camp (octubre i novembre); escarrar els arbres (entre novembre i abril) i plegar les olives madures (entre novembre i abril). Després es premsaven per fer oli.

Les olives calia plegar-les del terra a mà. Multitud de colles d’homes i, sobretot, de dones, llogades a jornal o treballant per a la família, les plegaven a cotons: acotxades sota les oliveres, ben abrigades, agafaven les olives protegint-se els dits amb unes ungles postisses de llauna. Les plegaven i les dipositaven en cabassos. Els homes, a peu o des de dalt d’escales, escarraven les olives dels arbres i les abocaven en un munt. Les olives recollides s’ensacaven, es pesaven i es portaven en carro fins al molí; si no és que anava algun comprador al tros. Als ans 1940 s’inventaren les màquines de plegar, que van anar evolucionant i encara s’usen.

Des de l’edat mitjana i fins ben entrat el segle XX el procés d’elaboració de l’oli d’oliva es feia mitjançant la mòlta de les olives, amb moles de pedra, i la premsada de la pasta amb premses de giny o de barra, dins d’un molí. Les moles eren grans pedres cilíndriques d’uns 180 cm de diàmetre. Les olives es deixaven caure des de la gronsa (recipient de fusta on els homes posaven a mans les olives) a la sotana (mola horitzontal), i la mola vertical les xafava a mesura que rodava sobre la primera, que era moguda per un matxo que feia voltes.

La pasta d’olives resultant es posava damunt cofins, que s’anaven apilant per a iniciar la premsada. La premsa de giny, feta de fusta, es va usar fins a finals del segle XIX. Treballava per sistema de palanca: per tal que el giny (format normalment per quatre bigues de fusta relligades, d’uns 12 metres de llargada) fes una gran pressió sobre la parada de cofins almenys un parell d’homes havien de fer girar el caragol, que hi havia a l’altra banda, unit a la lliura (pedra gran), que feia de contrapès. El giny es deixava unes dos hores falcat a la torre del giny.

Més tard, moldre amb la premsa de barra va economitzar esforços i espai al molí. Un plat de ferro exercia pressió sobre els cofins a mesura que els homes el feien baixar movent la barra de fusta unida a un caragol, d’uns 2 metres de llargada. Quan s’havia premut prou, un mecanisme connectat a un volant anava enroscant una gúmena enganxada a la punta de la barra, i s’aconseguia una premsada encara més intensa.

Cap als anys 1920 l’electricitat va permetre mecanitzar les moles i les premses de barra dels molins; i a mesura que va anar avançant el segle XX es van anar generalitzant les curres, consistents en dos o més moles còniques de pedra, de gran tonatge, i després les premses hidràuliques, de pistó, amb una capacitat de producció molt superior a les premses antigues.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• AA DD. El món de l’oli. CEP, núm. 1. Centre d’Estudis Planers. Santa Bàrbara, 1998. www.raco.cat/index.php/CEP/article/view/18171
• AA DD. Terres de l’Ebre, terres de l’oli. Ajuntament de Roquetes/ Amics i amigues de l’Ebre. Tortosa, 2000 (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• FERRER ALÓS, Llorenç. “L’olivar i l’oli” a Eines i feines de pagès. Brau edicions. Figueres, 2013, p. 64-73 (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• GUERRERO, Andrés. Nueva olivicultura. 5ª edició. www.casadellibro.com/...nueva-olivicultura.../88
• Vídeo “Història de l’oliva”, realitzat pel CEIP Miquel Granell d’Amposta, Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament i Caixa Penedès, el 1999. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Vídeo “Oliveres de plata” (sèrie “Mediterrània”), realitzat per Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, el 1991. Durada 29 minuts. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Vídeo “Oli daurat” (sèrie “Mediterrània”), realitzat per Televisió de Catalunya i Caixa de Barcelona, el 1991. Durada: 26 minuts. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Vídeo “Lo Parot, l’arbre més vell”, realitzat per Televisió de Catalunya, 2008. Durada: 3 minuts. www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=35888

ACTIVITATS PROPOSADES

• Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
• Preparació o assistència a algun taller d’elaboració de sabó casolà, o de cosmètica natural amb oli d’oliva.
• Visita guiada al Centre d’interpretació de la Vida a la Plana (Santa Bàrbara). Adreça: Passeig de les Quatre Carreteres, s/n 43570 SANTA BÀRBARAINFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre. Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 www.museuterresebre.cat/
• Realitzar l’itinerari “Oliveres i molins centenaris, l’oli mil·lenari”. INFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre. Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 www.museuterresebre.cat/