Collar amb esquella, passador i batall

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

L’esquella és una mena de campana, generalment petita, i de forma cilíndrica o quasi cilíndrica. La porten penjada d’un collar, passat pel coll els bous, les cabres, les ovelles i altres animals que composen o guien un ramat. El collar es subjecta amb un passador anomenat torrollera. Dins l’esquella va el batall.

El batall és la peça cilíndrica, generalment de fusta, de ferro o bé de bronze, que va penjada dins la cavitat d’una campana o d’una esquella; batent-la, fa sonar la campana o l’esquella. Potser per això a Batea en diuen batall del renou desordenat de gent, tothom parlant sense que es pugui entendre el que diuen.

Els responsables dels ramats en pastura eren, i encara són, els pastors. Solien elaborar aquests collars, dels quals penjaven després les esquelles, aprofitant les estones en les quals s’aturaven a menjar o descansar, o quan feia mal temps i no es movia el ramat. També es feien els sarrons on portaven les poques eines que els calien per a fabricar-los: un ganivet, un punxó i una agulla. El fil per cosir el collar el feien ells mateixos usant tires estretes de pell.

L’artesania amb la qual s’entretenien els pastors també emprava la fusta. Amb aquesta matèria natural, es fabricaven els batalls i els passadors que necessitaven per lligar els batalls a l’esquella, amb un trosset de pell, i l’esquella al collar. Amb fusta, també creaven molts altres objectes: culleres, forquilles, bastons, salers, garrots per a segar, socs, penjolls, caixetes decorades, etc.

Pel que fa a la cultura popular, les esquelles estan relacionades amb costums populars tradicionals molt diversos. Per exemple, amb qüestions lligades a la llengua com ara les frases fetes i el refranyer. Encara avui són populars les frases fetes: “qui posarà l’esquella al gat?” que es diu per indicar la dificultat que hi ha per a fer una cosa o bé per a trobar qui la faci o la vulgui fer; “perdre-ho tot, bous i esquelles”, que va a dir que la pèrdua (de la salut, de diners, etc.) ha segut total, és a dir, que no s’ha salvat res“.

També hi ha refranys encara usats: “a la vaca vella, no li cal esquella”, perquè no se’n pot anar molt lluny; “el bou sense esquella, prompte es perd”, que significa el contrari que l’anterior; “uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella”, que ve a significar que uns sempre tenen sort mentre que altres sempre són dissortats; i “amanir les esquelles antes que les ovelles”, que es diu per recomanar que cal preparar totes les coses o plantejar-se una decisió després de tenir presents fins en els petits detalls, per tal que surtin bé.

Un costum gairebé del tot oblidat era el de “Cantar o fer una esquellada”. Es feia als vidus que es tornaven a casar, sobretot si era amb una viuda, perquè estava mal vist . Molts vidus i vídues per tal d’evitar-ho es casaven de molt bon de matí un dia de faena, per a evitar que el casament fos públic i que els hi cantessin l’esquellada. Generalment, consistia en una colla d’homes joves que anava amb esquelles a fer soroll davant la casa dels recent casats, per fer escarni dels vidus i no deixar-los dormir.

De vegades, a més a més d’esquelles a les esquellades es feien sonar altres “instruments”, perquè com més gran era la parella, més soroll calia fer. S’usaven corns, paelles, tapadores, poals, carraus... i solia acudir tot el veïnat, que no es volia perdre un esdeveniment social que donava per fer comentaris durant molt de temps.

La ramaderia és una de les activitats humanes més antigues. Consisteix en la domesticació i explotació de diferents animals, per tal d’obtenir d’ells tant aliment com productes derivats, com ara llana, pell o cuir, i també serveis. Uns serveis que eren especialment importants fins al segle XX (fins els anys 1950), quan els animals de tir i els animals de bast eren imprescindibles.

Els animals de tir estiraven, conduits per un home, de carros, carretes, carruatges, etc.; els animals de bast, eren els que es dedicaven al transport de tota mena de mercaderies, especialment per les rutes i camins més dificultosos o estrets, pels quals no podia passar o no es podia anar amb un carro, per exemple. Els animals amb finalitats recreatives es criaven per exhibir-los a les fires i els circs, o als zoològics, per exemple.

Els animals ramaders, del nostre àmbit territorial, són els porcs, els bovins (bous, toros, vaques), els ovins (ovelles, cabres), l’aviram (gallines, gallines de guinea, coloms, oques, ànecs, estruços etc.), els èquids (cavalls, ases, egües) i els àpids (les abelles de la mel). En altres zones del planeta també hi ha ramaderia entorn dels camèlids (camells, dromedaris, llames i alpaques). També forma part de la ramaderia l’apicultura, que es dedica a l’explotació de les abelles de la mel.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• FARNÓS, Àlex i altres. Camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Diputació de Tarragona. Tarragona, 88 p. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• FERRER ALÓS, Llorenç. “El pastor” a Eines i feines de pagès. Brau edicions. Figueres, 2013, p. 106-117 (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• MOREIRA RAMOS, Joan. “S’ha casat un vidu. Esquellada i coquetes de Maria” a Del folklore tortosí. p. 68-70(Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• ”Parlem de... pastors i transhumància”. Dossier de la revista Caramella, núm. 22. Gener-juny 2010 (Disponible al Museu de els Terres de l’Ebre)
• Vídeo “Ramats viatgers” (sèrie “Mediterrània”). Realitzat per TV3 i Caixa de Barcelona, el 1989. Durada: 26 minuts. (Disponible al Museu de els Terres de l’Ebre)
• http://www.fmr.cat/projecte/camins-ramaderes-i-transhumancia-a-catalunya/

ACTIVITATS PROPOSADES

• Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
• Preparar un taller amb diferents tipus d’objectes sonadors (esquelles de diferents dimensions i materials, campanes, sonalls, pitos, etc.) per comparar els diferents sons que produeixen, i fer una esquellada.
• Assistència a alguna de les fires ramaderes que es celebren anualment a les Terres de l’Ebre.
• Visita guiada al Centre d’interpretació de la Serra del Montsià (Freginals, el Montsià). INFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 http://www.museuterresebre.cat/