Gipó i faldetes

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

El gipó és una peça tradicional del vestit de pagesa antic. Duu mànegues, s’ajusta al cos i cobreix el tronc, des dels muscles fins a la cintura, obert per davant de dalt a baix, tancat amb botons o bé amb gafets. Abans, tant s’usava per mudar com per vestir els dies ordinaris. Molt antigament, de gipons en portaven tant les dones com els homes (encara es diu gipó el guardapits d’home al Baix Ebre i la Terra Alta, per exemple).

Actualment, els gipons i les faldetes solen formar part només una vegada a l’any de la indumentària amb la qual es muden les dones. És el vestit amb el qual s’abillen durant les Festes Majors. Llavors resulta imprescindible per a les pubilles de les festes que han de representar les seves entitats en assistir als principals actes de les Festes, que així ho requereixen: acompanyament de les autoritats, missa major, balls tradicionals, desfilades, processons, repartiment de panoli, etc.

Les faldetes són també una peça tradicional del vestit de pagesa tradicional. Té forma acampanada i complementava el gipó. No és altra cosa que una falda de dona, que arriba fins als peus, tapant les sabates. Les faldetes requerien molts metres de tela. Anava oberta un tros al darrera i s’ajustava a la cintura amb gafets. En el cas de les dones més acomodades, el gipó i les faldetes es confeccionaven usant la mateixa peça de roba; és a dir, formaven conjunt.

A partir de cap al 1910, les faldes de les dones es van anar escurçant i tot va començar a canviar molt apresa, fins al punt que les dones també van incorporar els pantalons com a peça de vestir pròpia del seu gènere. L’estil de moda internacional es va anar popularitzant i eixamplant fins avui en dia, on la moda imposa uns mateixos patrons i colors de temporada, gairebé per a tot el món i qualsevol estament social.

No sempre, però, ha segut així. El segle XIX (1800-1900) i els primers anys del segle XX, les famílies més benestants gaudien de nombroses peces de vestir, totes de bona qualitat, i d’un gran nombre de complements: ombrel·les, guants, ventalls, joies... que seguien la moda de cada moment. Una moda d’estil internacional, influenciada per les diferents corts reials europees i a partir de la primera meitat del segle XX (a partir del 1900) sobretot influenciada per les peces, els teixits i els colors que anaven sorgint dels tallers de les modistes, i després també els modistos.

Per contra, la indumentària i els complements quotidians de la major part de la població responien a un estil molt generalitzat i espaiat en el temps, que era popular, i es confeccionava amb robes més assequible, generalment de colors foscos.

Tenia un caràcter més rural que urbà. Era la moda que seguien els pagesos, per exemple. S’ajustava als patrons i les característiques que s’havien anat fixant durant el segle XVIII (entre els anys 1700 i 1800), sobretot en el cas dels homes. A les Terres de l’Ebre, en moltíssimes poblacions aquest vestit masculí de pagès es va lluir fins ben entrada la dècada dels anys 1970, perquè la gen gran el tenia per la indumentària més adequada.

El que avui anomenem “vestit tradicional pagès” típic d’algunes poblacions de les Terres de l’Ebre, el que vestien les famílies pageses més benestants o bé les famílies pageses més pobres, els jornalers, etc. respon a aquest estil rural, popular i assequible. Era un estil que s’aplicava tant a la roba d’adults com a la roba per a infants, perquè es basava en els mateixos patrons.

Per damunt del gipó, les dones es posaven alguns complements, que variaven segons l’època de l’any en la qual es trobaven. Així, a l’hivern, quan fa molt de fred, vestien llargs mantons fets de llana negra, sovint teixits a casa, i quan feia més bon temps duien toques, mantons, manteletes o mantellines. Totes aquestes peces eren complements que es posaven per damunt dels muscles i es subjectaven al davant, damunt el pit, amb una agulla o fermall, més o menys valuós, segons les possibilitats econòmiques de cada família.

Les mantellines, que eren de blonda, eren les peces més valuoses. I encara ho  eren més els mantons. Aquests valien molts diners perquè solien ser de dimensions molt grans, i brodats, i fins i tot estaven fets de seda; sobretot eren rics els anomenats mantons de Manila, procedents de les Filipines. Encara avui el vestit típic de moltes poblacions de les Terres de l’Ebre incorpora aquesta mena de mantons a la indumentària. Són molt vistosos i omplen de color els balls tradicionals de moltes Festes majors. 

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• BORAU, Cristina. Cinc-cents anys d’indumentària a Catalunya. Ed. Labor. Barcelona, 1992, 65 p. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• ESTEVE SERRA, Cristina. “Vestit i música popular i/o tradicional al territori de la diòcesi de Tortosa a principis del segle XXI” a Rails, núm. 25, Centre d’Estudis d’Ulldecona. Ulldecona, 2009
  www.raco.cat/index.php/Rails/article/download/179205/326851
  
• LLARCH GARCIA, J. Manel. “El mantó de Manila vist per Benito Pérez Galdós”. Raïls, núm. 18. Centre d’Estudis d’Ulldecona. Ulldecona, 2002, p. 7-15
  www.raco.cat/index.php/Rails/article/download/26875/123508
  
• LÓPEZ ALBIOL, Màrius. El vestit tradicional d’Amposta. La seva època. Consell Comarcal de l Terra Alta. Gandesa, 2003, 103 p, amb moltíssimes fotografies. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Vídeo “Història del vestit (de la túnica al vestit curt)” (sèrie “Vídeos didàctics”), realitzat pel Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya, el 1983. Durada: 11 minuts. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)

ACTIVITATS PROPOSADES

• Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
• Visita guiada al Centre d’interpretació Viure al Poble. Edifici “Masdenverge Actiu”. Carretera d’Amposta, 11. 43878 Masdenverge. INFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre. Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 http://www.museuterresebre.cat/
• Visita guiada al Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, CEITTE. Residència Teresiana. Av. Santa Teresa de Jesús s/n. 43590 Jesús-Tortosa. Informació: Telèfon: 977 503 352 www.jesus.altanet.org/ceitte (disposen de la maleta didàctica “Lo bagul de roba de la Teresina i el Ramonet” creada el 2007)
• Preparar un taller amb revistes de moda actuals, per comentar quin tipus de peces de vestir  es porten avui en dia, i comparar-les amb les de les fotografies del Taller