Cabasset de palangre

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Els cabassets del palangre i les nanses per pescar llagosta, llobarro, moixarra, sèpia... se’ls elaboraven els mateixos pescadors, bé per a ús propi bé perquè altres pescadors els hi encarregaven, per anar a pescar. Generació a generació, els homes de la família que s’hi dedicava, aprenien dels seus a fer cabassets de palangre i diferents tipus de nanses, nuant amb cordill de cotó diferents matèries naturals: boga, jonc, vímet o canya, i recentment també filferro folrat de plàstic, nuat amb cordill de fibres sintètiques.

Els fabricaven de forma artesanal, és a dir, totalment manual, aprofitant les temporades de mal temps o de veda, o alternant aquesta feina amb la sortida a la mar per pescar. Avui en dia, és una artesania, una especialitat de la cistelleria, que s’està perdent a la major part de poblacions marineres, també a les Terres de l’Ebre.

El palangre és un art o modalitat de pesca tradicional, format per una corda molt llarga, anomenada "mare", de la qual pengen un gran nombre de cordills acabats amb un ham lligat al seu extrem.

La corda mare amb les cordes i els hams es poden embolicar amb facilitat, per tal d’evitar-ho els pescadors, abans de calar la corda mare, la preparaven amb cura i molta traça dins d’uns cabassets, de manera que els hams situats als extrems de les altres cordes els clavaven a la part superior de la seva vora. Clavaven els hams i enrotllaven les cordes a l’interior del cabasset, que és una mena de nansa, semblant per la seva forma a una cistella.

La pesca al palangre es de dos tipus: de superfície i de fons. Pescar a la superfície o al fons depèn de la llargada de les cordes que pengen amb l’esquer, que és el que atreu els peixos que, quan tracten de menjar-se’l, queden enganxats a l’ham. Actualment, en el cas del palangre de superfície les cordes “mare” poden arribar a tenir fins a 60 km. de Ilargada, amb un màxim de 10.000 hams penjats, i en el cas del palangre de fons, fins a 7 km. de llargada, amb un màxim de 3.000 hams penjats.

L’art de pescar al palangre per la superfície permet agafar peixos blaus migratoris, com ara els bonítols i les tonyines; o,  bé peixos sedentaris sobre el fons, com ara l’esparrall, la moixarra, el sarg, el lluç i el congre (animal marí de cos molt allargat i aspecte de serp). En ambdós casos, els pescadors necessiten escar els hams amb altres peixos, que compren. Per al palangre de fons, els pescadors coneixen caladors o indrets específics ol hi ha pesca abundant.

Arreu dels Països Catalans, el congre era un peix molt apreciat des de temps antics i durant l’edat mitjana, perquè es podia assecar, i transportar còmodament, o bé cuinar en fresc. Tradicionalment, els peix de palangre es menjava bullit a la cassola, preparat amb patata, ceba i tomata; avui en dia es mescla amb altres peixos o marisc en arrossos i cassoletes, però el seu consum ha decaigut molt.

Segons la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, la flota pesquera amb port base a Catalunya s’ha reduït entre 1999 i 2011 en més mig miler d’embarcacions, si bé la flota s’ha modernitzat contínuament i ha incorporat els equipaments i la tecnologia més innovadors. El consum de peix fresc també ha baixat, i hi ha poquíssimes embarcacions catalanes de pesca que superen les 100 tones de registre brut.

Per modalitats de pesca: 285 es dediquen a la pesca d’arrossegament; 45 al palangre de fons; 12 al palangre de superfície; 85 a la pesca d’encerclament i 6 a la pesca d’encerclament de la tonyina; 553 es dediquen a la pesca amb arts menors, i 36 són embarcacions de pesca auxiliars.

Fins a finals de la dècada dels anys 1980, el 90% de les embarcacions de pesca dels pescadors catalans eren de fusta. Des de llavors i fins als primers anys del segle XXI (anys 2000)  la flota es va renovar, ràpidament amb fibra, un material més econòmic i més fàcil de mantenir que la fusta.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• QUERALT i TOMÀS, M. Carme. “Cistelleria de l’Ebre. El nanser Josep Balaguer de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)” a L’Algadir dels Alfacs, núm. 1. Patronat Municipal d’Acció Cultural. Sant Carles de la Ràpita, març 1997, p. 99-104 www.lollaut.com/cdetnologia/articles/nanser.htm (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• ROIG, Emerencià. La pesca a Catalunya. Barcino. Barcelona, 1927, 158 p.(disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Audiovisuals de la Sala de l’Ebre del Museu de les Terres de l’Ebre.
• vídeo “M’agrada el peix”. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, 2010
• vídeo “Els aliments de l’aigua: la nostra cuina a través del paisatge”. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1991. Durada: 23 minuts (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
• Pàgina web del Museu de la Pesca, de Palamós (Costa Brava). http://www.museudelapesca.org/

ACTIVITATS PROPOSADES

• Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
• Fer una passejada per alguns dels port pesquers o nàutics de les Terres de l’Ebre, i si es pot parlar amb els mariners o visitar la llotja de peix
• Visita guiada al Museu de les Terres de l’Ebre. Gran Capità, 34. 43870 Amposta.
  INFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre. Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 http://www.museuterresebre.cat/
• Visita guiada al Museu de la Mar de l’Ebre Pl. Agustí Vizcarro s/n. 43540 Sant Carles de la Ràpita. INFORMACIÓ I RESERVA: Serveis educatius i turístics. Museu de les Terres de l’Ebre. Telèfons: 608 222 117 / 977 717 732 http://www.museuterresebre.cat/