Els bolets que viuen damunt fusta
TEMA: Els bolets que viuen damunt fusta
OBJECTE: Bolets de soca (Ganoderma lucidum, Fomes fomentarius, Phellinus torulosus)
FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE
Nom de l’objecte: BOLETS DE SOCA (Ganoderma lucidum, Fomes fomentarius, Phellinus torulosus)
Número de registre dels objectes: 28216,
28217 i 28218
Dimensions: 15 alçada x 40 amplada x 25
cm profunditat
Categoria: botànica
Lloc: Terres de l’Ebre
Lloc precís: Indeterminat
INFORMACIÓ DE L’OBJECTE
Els bolets d’esca (Fomes fomentarius i Phellinus torulosus) i la pipa (Ganoderma lucidum) constitueixen dos bons exemples d’un grup de bolets anomenats bolets de soca o poliporals. Tenen en comú que tots dos creixen damunt de la fusta de diferents arbres ja siguin vius o morts. Són organismes paràsits (que s’alimenten de substàncies que extreuen d’altres éssers vius) o sapròfits (s’alimenten de les substàncies que extreuen de restes no vives de plantes o animals) i els podem trobar de forma comuna als boscos d’arbres de fulla caduca de les nostres terres.
Són bolets no comestibles, de carn dura i superfície coriàcia. Tots tres poden viure de forma paràsita damunt d’arbres vius o bé, ser sapròfits damunt de fusta morta. Quan són paràsits s’alimenten de les substàncies nutritives que extreuen de l’arbre damunt del que viuen fins al punt de que, en algunes espècies, poden arribar a causar-li la mort (com succeeix habitualment als arbres parasitats per Fomes fomentarius). Si són sapròfits s’alimenten de la fusta morta, descomponent-la al llarg d’aquest procés. Aquests bolets realitzen una funció clau i vital dins dels ecosistemes boscosos, ja que retornen al medi els nutrients que hi ha en els troncs i arrels dels arbres que han mort. És a dir, contribueixen al reciclatge de la natura i al correcte funcionament del cicle dels nutrients i de la vida.
Habitualment no presenten cap mena de peu, ja que creixen adherits als troncs dels arbres, però en el cas de Ganoderma lucidum, i en especial si el bolet creix damunt d’alguna arrel, poden presentar peu i llavors tenen la seva habitual forma de pipa de la que prové el seu nom popular.
Per les seves característiques i un cop assecats, els bolets d’esca s’inflamen amb molta facilitat, motiu pel qual s’han emprat tradicionalment com a esca per encendre foc.
La
pipa per la seva banda presenta altres utilitats, en la medicina tradicional
xinesa, un cop assecat i convertit en una fina pols, s’empra com a medicament
ja que sembla ser que conté substàncies que tenen propietats hepatoprotectores
i antioxidants. Per altra banda la seva bellesa, deguda a la lluentor que
presenta en la seva superfície ha fet que les pipes s’hagin emprat des de fa
segles com a objecte ornamental en moltes cultures d’Àsia.
A les Terres de l’Ebre són bolets força comuns que podem trobar especialment en els boscos de ribera, però també en altres tipus de comunitats forestals com ara alzinars o rouredes o damunt d’arbres aïllats com xops, oms, carrasques, roures, etc.
PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES
Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies
##248