Bolets de soca

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Els bolets d’esca (Fomes fomentarius i Phellinus torulosus) i la pipa (Ganoderma lucidum) constitueixen dos bons exemples d’un grup de bolets anomenats bolets de soca o poliporals. Tenen en comú que tots dos creixen damunt de la fusta de diferents arbres ja siguin vius o morts. Són organismes paràsits (que s’alimenten de substàncies que extreuen d’altres éssers vius) o sapròfits (s’alimenten de les substàncies que extreuen de restes no vives de plantes o animals) i els podem trobar de forma comuna als boscos d’arbres de fulla caduca de les nostres terres.

Són bolets no comestibles, de carn dura i superfície coriàcia. Tots tres poden viure de forma paràsita damunt d’arbres vius o bé, ser sapròfits damunt de fusta morta. Quan són paràsits s’alimenten de les substàncies nutritives que extreuen de l’arbre damunt del que viuen fins al punt de que, en algunes espècies, poden arribar a causar-li la mort (com succeeix habitualment als arbres parasitats per Fomes fomentarius). Si són sapròfits s’alimenten de la fusta morta, descomponent-la al llarg d’aquest procés. Aquests bolets realitzen una funció clau i vital dins dels ecosistemes boscosos, ja que retornen al medi els nutrients que hi ha en els troncs i arrels dels arbres que han mort. És a dir, contribueixen al reciclatge de la natura i al correcte funcionament del cicle dels nutrients i de la vida.

Habitualment no presenten cap mena de peu, ja que creixen adherits als troncs dels arbres, però en el cas de Ganoderma lucidum, i en especial si el bolet creix damunt d’alguna arrel, poden presentar peu i llavors tenen la seva habitual forma de pipa de la que prové el seu nom popular.

Per les seves característiques i un cop assecats, els bolets d’esca s’inflamen amb molta facilitat, motiu pel qual s’han emprat tradicionalment com a esca per encendre foc.

La pipa per la seva banda presenta altres utilitats, en la medicina tradicional xinesa, un cop assecat i convertit en una fina pols, s’empra com a medicament ja que sembla ser que conté substàncies que tenen propietats hepatoprotectores i antioxidants. Per altra banda la seva bellesa, deguda a la lluentor que presenta en la seva superfície ha fet que les pipes s’hagin emprat des de fa segles com a objecte ornamental en moltes cultures d’Àsia.

A les Terres de l’Ebre són bolets força comuns que podem trobar especialment en els boscos de ribera, però també en altres tipus de comunitats forestals com ara alzinars o rouredes o damunt d’arbres aïllats com xops, oms, carrasques, roures, etc.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• http://ichn.iec.cat/bages/alzinar/Ganoderma%20lucidum.htm
• http://ichn.iec.cat/bages/ribera/imatges%20grans/Fomes%20fomentarius.htm
• http://ichn.iec.cat/bages/roureda/Imatges%20grans/Phellinus%20torulosus.htm

ACTIVITATS PROPOSADES

• Visitar l’exposició micològica que cada any es celebra amb motiu de les Jornades Micològiques de les Terres de l’Ebre.
• Comprar un xampinyó i una gírgola i comparar amb els bolets de soca. Veure les principals diferències, textura, presència de làmines, etc.
• Anar a buscar bolets de soca, que com viuen tot l’any es poden trobar en qualsevol època de l’any. Un bon lloc on trobar-los és als xops que creixen propers al riu.