Serp de vidre

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Anguis fragilis és el nom científic d’un llangardaix que rep el nom comú de serp de vidre, ja que es tracta d’un rèptil àpode, és a dir no presenta potes funcionals i visibles exteriorment, motiu pel qual mostra un aspecte serpentiforme i sovint se’l confon amb una serp. La pèrdua de les potes en aquesta espècie propera als llangardaixos és fruit de la seva adaptació al llarg de milers d’anys d’evolució. A l’adoptar de forma progressiva hàbits nocturns i, el que és més important, adaptar-se a viure soterrat gran part de la seva vida, es va afavorir la reducció progressiva de les potes que dificultaven el poder amagar-se sota els sòls tous on viu. De fet realment no ha perdut les potes totalment ja que presenta uns petits vestigis interns que demostren que els seus ancestres si tenien unes potes funcionals. Aquest cas és un exemple de com evolucionen les espècies, una evolució que és fruit de la selecció natural i altres processos biològics que donen lloc a canvis en les espècies que permeten adaptar-se millor a les condicions del medi on viuen i sobreviure amb més èxit. L’evolució és la que dóna lloc a la diversitat d’espècies que viu al planeta i en el cas dels rèptils ha donat lloc a una gran varietat de formes morfològiques derivades d’aquestes adaptacions, per aquest motiu dins d’aquest extens grup de vertebrats trobem exemples d’animals tan diferents com les tortugues, els cocodrils, les serps, els camaleons i els llangardaixos.

Un altre nom comú que rep aquest rèptil és el de vidriol, per la fragilitat de la seva cua, ja que quan se sent amenaçada té la capacitat d’automutilar-se, pot trencar la seva cua a voluntat, deixant-la anar per a que serveixi de distracció al depredador, mentre l’animal aprofita per fugir. La cua després li torna a créixer en facilitat, tot i que mai arriba a assolir en totalitat la seva llargària original.

Morfològicament destaca per tenir un cap i ulls petits, i una coloració gris plom o bronze, les femelles (com l’exemplar que trobeu en aquesta capsa) tenen unes bandes fosques als costats i al ventre. Pot arribar a mesurar 50 cm. de llargària, tot i que l’habitual és que mesuri menys.

És un animal de costums crepusculars i és més actiu a la matinada i al vespre, quan es mou per capturar cargols, llimacs i altres petits invertebrats. Per la seva dieta es pot considerar a la serp de vidre com un útil aliat del pagès, ja que menja animals que són potencials plagues dels seus cultius. Habitualment és un animal lent, però si ho necessita es pot moure amb agilitat per fugir, i fins i tot neda amb facilitat. Com la majoria dels altres rèptils, passa els mesos més freds de l’any hivernant, i en el seu cas presenta un període d’hivernació força llarg, des d’octubre o novembre fins a març o abril.

Pel que fa a la seva reproducció, la serp de vidre és un animal ovovivípar, es reprodueix per mitjà d’ous que s’incuben d’11 a 13 setmanes a l’interior de la mare fins que, a la primavera, neixen les cries que surten de l’ou immediatament després de la seva posta. Els adults tenen una longevitat notable, poden viure molts anys superant, fins i tot, en alguns casos excepcionals, els 50 anys de vida.

El solem trobar a llocs humits, ja que necessita per viure zones amb abundant vegetació, força humitat i presència d’aigua en certa abundància. A més mostren preferència per sòls tous, ja que els agrada viure semisoterrats en el substrat. Al nostre territori el podem trobar a zones properes als rius com boscos de ribera o zones d’horta. Les Terres de l’Ebre representen el límit sud de distribució de l’espècie, i com que necessita una certa humitat i temperatures moderades, només hi viu vora el riu Ebre i a zones de muntanya.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• http://www.biopedia.com/lucion-anguis-fragilis/
  
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3/
• http://ichn.iec.cat/bages/index/index.htm
  

• Buscar imatges de llangardaixos i de serps, i veure les diferències i semblances morfològiques que existeixen entre aquests dos grups i la serp de vidre.