Àliga perdiguera (Aquila fasciata)

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Els rapinyaires són aus que es caracteritzen per la seva dieta carnívora, i són excel·lents depredadors, tot i que algunes espècies poden ser també carronyaires (com els voltors o el trencalòs). Altres trets definitoris d’aquest grup d’aus són la presència d’un fort bec i unes potes prènsils, amb ungles grans i esmolades. Poden tenir hàbits de vida nocturns (com els mussols) o diürns (com les àligues, els astors o els falcons).

L’àliga perdiguera, també anomenada àliga cuabarrada, és un dels rapinyaires diürns més amenaçats i rars d’Europa. De mida mitjana-gran tenen una envergadura alar de més de 150 cm i una llargària que pot arribar als 70 cm. Es caracteritza per tenir, en els exemplars adults, un plomatge de color blanc en el pit i la panxa, coloració que contrasta amb el color fosc de les ales i el dors amb una típica taca blanca a l’esquena. Els individus joves tenen la panxa i el pit rogencs.

La seva distribució inclou les regions càlides d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Al nostre país es tracta d’una espècie típicament mediterrània, ja que té preferència per condicions climàtiques suaus, i la podem trobar a les serralades litorals i prelitorals. Als peus d’aquestes serralades troba les preses que necessita, especialment conills, perdius, tudons i llangardaixos. Per a aquesta espècie té una gran importància, en la seva supervivència, la presència de mosaics d’ambients generats per les activitats agrícoles i ramaders, ja que és en aquestes zones on troba l’abundància de preses que l’àliga necessita per viure.

Ocupen al llarg de la seva vida un mateix territori on desenvolupen la seva activitats vital, cacen, descansen i crien. Cada territori està ocupat per una parella d’àligues que es mantenen juntes al llarg de tota la seva vida. Fan el niu a les cingleres fent servir branques i creant una estructura que pot arribar a mesurar dos metres de llargada per un metre d’amplada. Es reprodueixen al mes de febrer, quan la femella fa la posta, que consta habitualment de dos ous. La incubació dura 40 dies i els pollets viuen al niu entre 60 i 70 dies més. Els individus joves abandonen el territori dels pares quan tenen entre tres o quatre mesos d’edat i divaguen per diferents zones, fins que a l’edat de dos o tres anys busquen parella i estableixen el seu propi territori.

L’àliga perdiguera és una espècie molt amenaçada en el nostre país, on s’ha observat una important davallada del nombre de parelles en els darrers anys. L’electrocució per xocar amb línies elèctriques, la caça, l’augment de la freqüentació humana als seus territoris, els canvis en l’hàbitat i la disminució del nombre de preses són els principals factors que expliquen aquesta situació. A les Terres de l’Ebre s’ubica en els espadats i cingleres de les zones perimetrals a les serres de Montsià, Godall, Cardó, Llaberia i la serralada dels Ports.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• http://www.vertebradosibericos.org/aves/hiefas.html
• http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80liga_cuabarrada
• http://www.ub.edu/aligaperdiguera/
• http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5fbcc9934b5f463053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=246cf3a3bf393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=246cf3a3bf393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES
• http://www.faunaiberica.org/?page=aguila-perdicera
• http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=1&sp=HIEFAS

ACTIVITATS PROPOSADES

• Visitar la serra de Montsià o la serra de Godall, etc. i observar el cel amb prismàtics cercant rapinyaires, si tenim sort podrem veure la silueta de l’àliga perdiguera.
• Veure el vídeo online de l’àliga perdiguera al Parc Natural del Garraf on podreu veure una parella d’àligues en el seu niu. L’adreça del web és: http://parcs.diba.cat/web/aguila-cuabarrada