Llebre

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

La llebre està present a tota la Península Ibèrica, preferentment en zones de pastures, sembrats (especialment de cereal ) i zones de matoll i boscos poc densos. Existeixen algunes poblacions de muntanya, podent-se trobar fins als 1.800 metres d’altitud. A les Terres de l’Ebre, es pot veure freqüentment corrent pels camps d’oliveres i garrofers, així com en les zones de barrancs, com és el cas del barranc de la Galera, on la seva densitat de població és força elevada. Amb l’expansió dels cítrics a la plana de la Galera i Santa Bàrbara ha augmentat la seva presència, ja que aprofita la major abundància d’aigua i de vegetació herbàcia associada als tarongers.

És un mamífer de color marró, amb ventre de color clar, llargues orelles acabades en puntes de color negre, d’uns 50 centímetres de longitud i uns tres quilos de pes. Té una bona capacitat mimètica. Són molt ràpides en carrera (fins a 70 km/h. ), poden realitzar salts de tres metres amb facilitat, així com salts molt bruscs que fan difícil la seva captura pels gossos de caça. Els seus depredadors són principalment l’home, el llop, la guineu, el gat salvatge, el mussol, i les àguiles reial i imperial. A diferència del conill, la llebre no està afectada per la mixomatosi, però sí per la tularèmia.

En bona part dels indrets que habita, és una espècie en recessió degut a la seva caça per part dels humans, en tractar-se d’una espècie cinegètica. Es caça habitualment amb gossos, especialment llebrers, o amb escopeta. L’agricultura intensiva és una amenaça per a la llebre, pot causar morts per l’ús de pesticides (directament) i herbicides (indirectament, a causa de la manca d’aliment) o accidents amb maquinària agrícola, també moren atropellades per cotxes i altres vehicles.

Les llebres s’alimenten de vegetals, especialment cereals si els tenen a l’abast. Els seus excrements, que moltes vegades ens ajuden a identificar la seva presència, són d’aproximadament un centímetre de grandària i es diferencien dels conills per ser arrodonits i no tenir un extrem que sobresurti.

Les seves petjades solen tenir poca definició sobre el terreny, a causa de l’abundant pèl que tenen als seus peus. Si no es tracta de terreny fluix, poden aparèixer únicament les marques de les ungles.

Construeixen llits en forma de petites excavacions del terreny, de forma arrodonida, que fan amb les seves potes anteriors. Generalment passen el dia en aquests llits i despleguen la seva activitat principal durant la nit.

Durant l’època d’aparellament (de març a octubre) els mascles competeixen per les femelles mitjançant "combats de boxa", en què s’empenyen amb les potes davanteres mentre se sostenen sobre les posteriors. Les ventrades poden ser d’unes tres per any, d’entre una i cinc cries cadascuna. Les llebres neixen amb pèl i ulls oberts, i queden al llit, a cel obert i separades les unes de les altres.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/102_lagomor_tcm7-21980.pdf
• http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/lepgra.html
• http://es.wikipedia.org/wiki/Lepus_granatensis

ACTIVITATS PROPOSADES

• Observar la llebre i indicar cinc diferències amb els conills.
• Visitar la Fira del Caçador a Masdenverge i el Centre d’Interpretació Viure al Poble a Masdenverge.
• Fer una excursió cap al capvespre o a primera hora del matí per algun camí rural (un bon lloc seria la Foia de Masdenverge) per observar conills o llebres en llibertat.