La lluita antipalúdica a les Terres de l’Ebre: una exposició única i actual al Museu
El Museu de les Terres de l’Ebre exposa
més de 50 objectes del doctor Ildefons Canicio, un professional clau en
la lluita contra la malària al Delta, i els confronta amb una creació
audiovisual contemporània realitzada pel periodista Oriol Gracià que
reflexiona sobre la manca de perspectiva històrica a la pandèmia del
Covid19.
A finals del segle XIX, el Delta de
l’Ebre es va veure immers en el paludisme. L’expansió de l’arròs i les
dures condicions de feina que suposava el seu conreu, així com les
condicions de vida de l’època, van provocar un repte important per als
metges i investigadors: combatre un paràsit provinent dels mosquits
residents en zones humides. Uns treballs en els quals el doctor ebrenc
Ildefons Canicio va tenir un paper rellevant, ja que els estudis que va
dur a terme a la consulta de Sant Jaume d’Enveja segueixen encara
vigents en la lluita contra la malària.
La mostra "La quartana i la lluita
sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre", que es podrà
visitar al Museu de les Terres de l’Ebre del 7 d’agost al 4 d’octubre,
exposarà la situació d’endèmia amb brots epidèmics que es produïa al
Delta i els treballs sanitaris dels metges que a principis del segle XX
van establir les bases del Servei Tècnic del Paludisme vinculat a la
Mancomunitat de Catalunya, així com el fons mèdic del Dr. Canicio,
conservat i recentment restaurat pel Museu de les Terres de l’Ebre.
Nascut a la Ràpita l’any 1898, el doctor
Ildefons Canicio va cursar el Batxillerat a Tortosa per després
estudiar medicina a València i a Barcelona. L’any 1923, en acabar la
carrera, es va establir a Sant Jaume d’Enveja, on inicialment junt amb
el metge Pau Cartañà es va fer càrrec de la lluita antipalúdica. Exercia
de metge de poble, però al mateix temps es va especialitzar a combatre
la principal malaltia que afectava als seus veïns. Del 1925 al 1949 va
enregistrar meticulosament les dades dels pacients i de l’evolució de
les febres palúdiques, publicant a la Revista de Sanitat i Higiene
l’estudi i els resultats de la lluita antipalúdica al Delta entre
1925-1932.
El Dr. Canicio va morir el 1961 i les
gràfiques, les fitxes dels pacients i el material mèdic que conservava
com a resultat del seu esforç van ser guardats per la seva filla, mentre
que l’any 2018 van ser dipositats pels seus néts al Museu de les Terres
de l’Ebre. En conjunt més de 100 objectes i les fitxes de més de 1.000
pacients que, a més del seu valor patrimonial, tenen un elevat interès
científic.
El paludisme va quedar erradicat al
Delta el 1955, mentre que el 1964 l’Estat espanyol va ser declarat
lliure de la malaltia. Avui, però, la malària causa anualment entre 2 i 3
milions de morts al món, i es calcula que la taxa de morbiditat es pot
duplicar en els pròxims 20 anys.
L’estudi de les mostres de sang
L’any 2016, científics del Consejo
Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) aconsegueixen seqüenciar
l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la
malària en humans. Aquesta fita va ser possible gràcies a les mostres
que la família del Dr. Canicio guardava, uns portaobjectes amb mostres
de sang de gent del Delta que patia la malaltia que constitueixen els
testimonis genètics més antics dels microorganismes que provoquen el
paludisme a Europa.
Aquest descobriment va tenir un impacte
molt notable, ja que primer cop es coneixien els detalls genètics
d’aquests patògens en formes anteriors a la seva erradicació al
continent europeu, molt relacionats en les formes més comunes que es
trobes avui a Amèrica i Àfrica, i que en un futur, pot establir una base
per descobrir quines són les mutacions que tenen les soques actuals i
treballar en nous tractaments.
Dies: del 7/8/2020 al 15/11/2020
Horari: Horari habitual del Museu de les Terres de l’Ebre
Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre
Població: Amposta
Organitza: Consorci del Museu de els Terres de l´Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta
Telèfon: 977702954