El cicle biennal Ebre, Art & Patrimoni celebrarà una nova edició de l’1 d’agost al 18 d’octubre, amb una proposta artística i cultural que es desplegarà en 13 municipis ebrencs: Alcanar, Amposta, Benissanet, Flix, Godall, la Galera, la Ràpita, la Sénia, Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona. Impulsat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta iniciativa convertirà espais patrimonials i culturals del territori en escenaris d’un procés de creació compartit que culminarà amb una obra col·lectiva.

En un món segrestat per la immediatesa, el tema d’enguany,  “Fils Nòmades”, vol reivindicar la contemplació del procés creatiu com  una experiència artística i  un  plaer estètic. Amb aquesta intenció, la nova edició donarà tot el protagonisme al procés creatiu a partir de la confecció d’un tapís col·lectiu.

La peça anirà prenent forma al llarg del recorregut per 15 equipaments culturals i patrimonials de les Terres de l’Ebre (llocs inesperats com un antic safareig o un refugi antiaeri de la Guerra Civil) i amb la participació de tres artistes tèxtils (la dissenyadora Andrea Ayala Closa, la biòloga Joana Calsamiglia i la pintora Martina Manyà Vintró) que estaran acompanyades per una veu a cappella amb el seu propi relat (veus heterogènies com la de Néfur, Cecília Aymí, Carmesina Pons o l’Orfeó Ulldeconenc, entre d’altres).

L’elecció de l’art tèxtil com a fil conductor d’aquesta edició no és casual. L’acte de teixir és gairebé tan antic com la mateixa humanitat i, des dels seus inicis, la tècnica per fer un tapís no ha canviat, esdevenint aquest fet en una metàfora dels vincles entre patrimoni, paisatge i comunitat. En aquest sentit, el tapís a crear integrarà matèries que parlen del territori, com ara brins de pauma, fils tenyits amb blauet, aigua dels rius Ebre i Sénia, antigues xarxes de pescar, etc.

m{EbreArtPatrimoni1.png}m

El projecte culminarà amb una doble acció a Amposta. D’una banda, el 17 d’octubre, a  Lo Pati
Centre d’Art, les tres artistes tèxtils faran una jornada de treball que anirà seguida d’una sessió de


portes obertes per parlar-ne del procés de creació. Posteriorment, el 18 d’octubre, el tapís final s’instal·larà i s’inaugurarà al Museu de les Terres de l’Ebre.
Paral·lelament, i en relació amb el cicle d’Ebre, Art & Patrimoni 2026, com a part del programa del festival Les Nits de Tyrika d’Alcanar es presentarà la instal·lació sonora Pondus, de Laia Beltran i Genís Bagés, com una exploració de la música abans de la música.
El programa detallat d’Ebre, Art & Patrimoni 2026 es pot consultar al web museuterresebre.cat.

Dirigit per Elena M. Fabra Noche i amb la coordinació artística de Laia Beltran i Querol, el cicle Ebre, Art & Patrimoni 2026 l’organitza el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació del Centre d’Interpretació de la Vida de la Plana, del Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, del Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre, del Parc Arqueològic de la Cultura dels Ibers, del Museu de la Mar de l’Ebre, de l’Ajuntament de Flix, de l’Ajuntament de la Sénia, del CIAR Abrics de l’Ermita, del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, de Terracota — Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i del Museu de Tortosa. Hi col·laboren Lo Pati — Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

m{EbreArtPatrimoniPrograma.jpg}m

Àguiles, falcons, astors, aligots, voltors, mussols i altres rapinyaires són els protagonistes de l’exposició «Rapinyaires», una mostra fotogràfica que l’Ateneu de Natura presenta al Museu de les Terres de l’Ebre.

L’exposició vol mostrar la biodiversitat de les aus rapinyaires, caçadores actives o carronyaires, que ocupen un lloc destacat dins dels ecosistemes de les nostres comarques. La mostra reuneix vint-i-dues espècies retratades per Toni Fullera Nicolau i convida el visitant a observar amb deteniment unes aus que sovint passen desapercebudes.

Si en un projecte expositiu anterior de Toni Fullera el focus se situava especialment en les aus del litoral, en aquesta ocasió, sense excloure aquest àmbit, tenen més protagonisme la zona muntanyenca i les valls interiors. És un recorregut per diferents ambients i per la diversitat de rapinyaires que formen part del patrimoni natural de les Terres de l’Ebre.

Normalment, els rapinyaires volen a gran altura, són escassos, alguns són nocturns i no acostumen a campar prop de les ciutats. Per tot això, no són fàcils de veure. Aquesta exposició ofereix l’oportunitat de dedicar-los uns minuts d’atenció i descobrir, a través de la fotografia, detalls que difícilment podem apreciar en una observació fugaç al cel.

Mirar els rapinyaires de prop

A través de les imatges de Toni Fullera, els rapinyaires apareixen en ple vol, durant la caça, alimentant-se, descansant o interactuant amb el seu entorn. Són moments que sovint passen desapercebuts i que la fotografia de natura permet observar amb deteniment.
Fixeu-vos especialment en els ulls impressionants de les aus nocturnes: els necessiten per localitzar les preses en la foscor. Voltors, àguiles i falcons, que cerquen les seves preses des de molt amunt, també depenen d’una vista excel·lent.

Repareu en les ales gegantines del voltor. La precisió del treball fotogràfic permet observar les plomes concretes i fins i tot les característiques de l’exemplar retratat. Contempleu també el primer pla de l’àguila daurada i compareu les plomes amb els pèls dels mamífers. Uns i altres tenen un origen evolutiu relacionat amb les escates dels rèptils i contribueixen a mantenir la temperatura corporal. En les aus, les plomes secundàries tenen un paper essencial en el vol, mentre que els polls, abans de desenvolupar el plomatge, presenten primer el plomissol.

Una mirada al cel i a la història de la vida

L’exposició també convida a una reflexió més àmplia sobre la història de la vida. Fa uns 65 milions d’anys, després de la gran extinció associada a la caiguda del meteorit, les aus —descendents dels dinosaures aviaris— van ser l’únic gran grup de dinosaures que va sobreviure. Avui continuen dominant l’aire, mentre els mamífers voladors, els ratpenats, ocupen altres nínxols, principalment nocturns. Mirar el cel actual permet imaginar fins a quin punt ha canviat el món viu al llarg del temps.

Toni Fullera Nicolau: anys de paciència darrere de cada imatge

Toni Fullera Nicolau, nascut a Castelló de la Plana l’any 1961, és naturalista i fotògraf de natura i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’observació i fotografia de la fauna salvatge.

El seu treball requereix molt més que una bona càmera. La paciència, el coneixement del comportament animal, la constància i el respecte per la fauna són elements essencials per aconseguir les imatges que formen aquesta mostra. La seva “cacera” és fotogràfica: no deixa sang ni ferides, sinó que captura instants de la vida dels animals.

Entre les escenes que permet descobrir la mostra hi ha una moixeta que ha caçat un ratolí i se l’endú cap al niu, una àguila de panxa blanca alimentant-se d’un conill o un falcó de la reina a punt d’atrapar un escarabat de sant Joan al vol. Són escenes íntimes que la fotografia transforma en moments d’observació i divulgació.

Els rapinyaires i els ecosistemes

Els rapinyaires són peces fonamentals dels ecosistemes. Com a grans depredadors i carronyaires, contribueixen a regular les poblacions d’altres animals i participen en processos ecològics essencials. La seva presència pot ser també un indicador de la qualitat i de l’estat de conservació dels espais naturals.

En un territori com les Terres de l’Ebre, amb una extraordinària diversitat d’hàbitats —des de les zones humides del Delta fins als boscos, les serres, els conreus, les valls interiors i els ambients litorals—, els rapinyaires formen part d’un patrimoni natural especialment ric i divers.

Una invitació a mirar el cel amb uns altres ulls

Amb aquesta exposició, l’Ateneu de Natura vol contribuir a apropar aquest patrimoni al públic i despertar l’interès per unes aus que, malgrat formar part del nostre paisatge, sovint només descobrim durant uns breus instants, quan travessen silenciosament el cel.

La mostra convida, per tant, a aturar-se, mirar amb atenció i deixar-se sorprendre per la força, la bellesa i els comportaments d’aquests grans caçadors alats.

"Parlar és a les teves mans" és una exposició que s’endinsa en la comunicació visogestual de les persones sordes i sordcegues, i en la seva cultura. Ofereix un recorregut amb informació textual i gràfica, acompanyat de recursos audiovisuals i interactius, per fomentar el coneixement de la llengua de signes catalana (LSC).

L’objectiu de l’exposició és mostrar la realitat de la llengua de signes catalana, com a llengua de caràcter gestual i visual de les persones sordes de Catalunya, una llengua pròpia més del país, que satisfà les necessitats comunicatives entre persones sordes, alhora que pot ser un vehicle de comunicació lingüística per a tothom.

L’exposició fa palès que la comunicació lingüística entre les persones es pot realitzar tant amb llengües orals (per canals audiofònics) com amb llengües de signes (per canals visogestuals) i mostra la comunitat signant de Catalunya i d’usuaris en LSC (persones sordes signants, sordcecs, familiars, intèrprets, professors, etc.) i el dia a dia de les persones signants.

Així mateix, l’exposició ensenya didàcticament algunes expressions en LSC a qui no la conegui i mostra la producció i la creativitat cultural en llengua de signes catalana.