A partir del dia 22 de gener i fins el 28 de febrer, es pot visitar al Museu de la Mar de l’ebre l’exposició "La quartana i la lluita per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre". La mostra exposa la situació d’endèmia amb brots epidèmics de malària que es produïa al Delta i els treballs sanitaris dels metges que a principis del segle XX van establir les bases del Servei Tècnic del Paludisme vinculat a la Mancomunitat de Catalunya, així com el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i restaurat pel Museu de les Terres de l’Ebre.
A finals del segle XIX, el Delta de l’Ebre es va veure immers en el paludisme. L’expansió de l’arròs i les dures condicions de feina que suposava el seu conreu, així com les condicions de vida de l’època, van provocar un repte important per als metges i investigadors: combatre un paràsit provinent dels mosquits residents en zones humides. Uns treballs en els quals el doctor ebrenc Ildefons Canicio va tenir un paper rellevant, ja que els estudis que va dur a terme a la consulta de Sant Jaume d’Enveja segueixen encara vigents en la lluita contra la malària.
Nascut a la Ràpita l’any 1898, el doctor Ildefons Canicio va cursar el Batxillerat a Tortosa per després estudiar medicina a València i a Barcelona. L’any 1923, en acabar la carrera, es va establir a Sant Jaume d’Enveja, on inicialment junt amb el metge Pau Cartañà es va fer càrrec de la lluita antipalúdica. Exercia de metge de poble, però al mateix temps es va especialitzar a combatre la principal malaltia que afectava als seus veïns. Del 1925 al 1949 va enregistrar meticulosament les dades dels pacients i de l’evolució de les febres palúdiques, publicant a la Revista de Sanitat i Higiene l’estudi i els resultats de la lluita antipalúdica al Delta entre 1925-1932.
El Dr. Canicio va morir el 1961 i les gràfiques, les fitxes dels pacients i el material mèdic que conservava com a resultat del seu esforç van ser guardats per la seva filla, mentre que l’any 2018 van ser dipositats pels seus néts al Museu de les Terres de l’Ebre. En conjunt més de 100 objectes i les fitxes de més de 1.000 pacients que, a més del seu valor patrimonial, tenen un elevat interès científic.
El paludisme va quedar erradicat al Delta el 1955, mentre que el 1964 l’Estat espanyol va ser declarat lliure de la malaltia. Avui, però, la malària causa anualment entre 2 i 3 milions de morts al món, i es calcula que la taxa de morbiditat es pot duplicar en els pròxims 20 anys.
L’estudi de les mostres de sang
L’any 2016, científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) aconsegueixen seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans. Aquesta fita va ser possible gràcies a les mostres que la família del Dr. Canicio guardava, uns portaobjectes amb mostres de sang de gent del Delta que patia la malaltia que constitueixen els testimonis genètics més antics dels microorganismes que provoquen el paludisme a Europa.
Aquest descobriment va tenir un impacte molt notable, ja que primer cop es coneixien els detalls genètics d’aquests patògens en formes anteriors a la seva erradicació al continent europeu, molt relacionats en les formes més comunes que es trobes avui a Amèrica i Àfrica, i que en un futur, pot establir una base per descobrir quines són les mutacions que tenen les soques actuals i treballar en nous tractaments.
Dies: del 22/1/2021 al 8/3/2021
Horari: L’habitual del centre
Lloc: Museu de la mar de l’Ebre
Població: Sant Carles de la Ràpita
Organitza: Consorci del Museu de els Terres de l´Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre i Ajuntament de Sant carles de la Ràpita
Telèfon: 673 522 901
.jpg)
Ajuntament de Santa Bàrbara
Ajuntament de Godall
Ajuntament de Sant Jaume d´Enveja