L’exposició "Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre" arriba a Godall, en el marc de "Mil·lenària 2026. Fira de l’oli i l’espàrrec", on es podrà visitar aquesta mostra dedicada a la història i l’evolució dels molins arrossers del territori. 

L’activitat industrial a l’àrea de la desembocadura de l’Ebre a finals del segle XIX estava lligada al sector primari: transformació del producte i subministrament d’allò que es neces­sitava per produir. Els principals camps eren l’alimentació, la construcció, les químiques ... Dins el ram de la indústria alimentària hi destaca el sector de l’oli d’oliva, d’enològic, l’arrosser i les farines en general.

Al tombant de segle es reconverteix el fracassat projecte de canalització de l’Ebre, que pretenia donar sortida al mar a l’Aragó, en el canal de la Dreta i es comença a bastir, a tot el Delta, una xarxa de sèquies i canals de desguàs que possibilita el regatge. El 1912, entra en servei el canal de l’Esquerra, estenent-se el sanejament per tot el Delta. Aquestes infraestructures bàsiques, juntament amb l’aixecament, el 1860, de la prohibició de conrear arròs, va permetre el cultiu d’aquest cereal. Aquest fet comporta la progressiva colonització d’un ampli territori deltaic que, per les seves característiques, començà a dedicar-se majoritàriament al conreu de l’arròs.

Al tram final de l’Ebre, la industrialització s’adaptà a la producció agrària, que també s’iniciava en aquell moment: el nou conreu, l’arròs, demandava noves fàbriques elaboradores, els molins arrossers.

Aquests es van ubicar a les poblacions properes a les explotacions agrícoles, com Amposta, Tortosa, l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita o Vinaròs, així com, de vegades, a les mateixes explotacions, com a l’illa de Riu o a l’illa de Buda. Inicialment es tractava d’una indústria amb capital privat, de tipus familiar, que ocupava un sector reduït de mà d’obra total; posteriorment, per tal de trencar el monopoli de preus i condicions dels molins privats, es van agrupar petits i mitjans agri­cultors creant les cooperatives. La primera fou la "Cámara Arrocera de Amposta", l’any 1927, les altres cooperatives de la zona varen néixer a partir dels anys 50, moment en que els industrials traslladen el negoci cap a l’àrea del Guadalquivir.

Els molins són una part representativa del procés d’industrialització de les nostres terres. Adquireixen una estructura arquitectònica estretament relacionada amb el sistema de treball i d’acord amb l’època, planta rectangular i creixement vertical amb l’ús de materials com els maons o les columnes de ferro. Ràpidament s’arrelen dins l’entramat urbà i social de la població. El fumeral com a imatge característica i la sirena com a so identificador es convertiran en els seus símbols.

D’altra banda al seu interior s’hi reflexarà el progrés, la modernitat i la tècnica en la maquinària de vegades estrangera  (llímpies, cribadores, esquelladores, ventiladors, cons blanquejadors, nòries, polidores, ensacadores, etc) i en l’aprofitament de les noves fonts d’energia màquina de vapor, gasogen, motors diesel o elèctrics... sempre combinades amb la turbina, part fonamental on es generava el moviment de rotació transmès pel complicat entramat d’eixos, volants, corretges, etc amb la principal missió de moure la maquinària per convertir l’arròs crosta en arròs blanc llest per vendre.

Dies: del 14/3/2026 al 31/3/2026

Lloc: Centre Cívic de Godall

Població: Godall