El cicle biennal Ebre, Art & Patrimoni celebrarà una nova edició de l’1 d’agost al 18 d’octubre, amb una proposta artística i cultural que es desplegarà en 13 municipis ebrencs: Alcanar, Amposta, Benissanet, Flix, Godall, la Galera, la Ràpita, la Sénia, Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona. Impulsat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta iniciativa convertirà espais patrimonials i culturals del territori en escenaris d’un procés de creació compartit que culminarà amb una obra col·lectiva.

En un món segrestat per la immediatesa, el tema d’enguany,  “Fils Nòmades”, vol reivindicar la contemplació del procés creatiu com  una experiència artística i  un  plaer estètic. Amb aquesta intenció, la nova edició donarà tot el protagonisme al procés creatiu a partir de la confecció d’un tapís col·lectiu.

La peça anirà prenent forma al llarg del recorregut per 15 equipaments culturals i patrimonials de les Terres de l’Ebre (llocs inesperats com un antic safareig o un refugi antiaeri de la Guerra Civil) i amb la participació de tres artistes tèxtils (la dissenyadora Andrea Ayala Closa, la biòloga Joana Calsamiglia i la pintora Martina Manyà Vintró) que estaran acompanyades per una veu a cappella amb el seu propi relat (veus heterogènies com la de Néfur, Cecília Aymí, Carmesina Pons o l’Orfeó Ulldeconenc, entre d’altres).

L’elecció de l’art tèxtil com a fil conductor d’aquesta edició no és casual. L’acte de teixir és gairebé tan antic com la mateixa humanitat i, des dels seus inicis, la tècnica per fer un tapís no ha canviat, esdevenint aquest fet en una metàfora dels vincles entre patrimoni, paisatge i comunitat. En aquest sentit, el tapís a crear integrarà matèries que parlen del territori, com ara brins de pauma, fils tenyits amb blauet, aigua dels rius Ebre i Sénia, antigues xarxes de pescar, etc.

m{EbreArtPatrimoni1.png}m

El projecte culminarà amb una doble acció a Amposta. D’una banda, el 17 d’octubre, a  Lo Pati
Centre d’Art, les tres artistes tèxtils faran una jornada de treball que anirà seguida d’una sessió de


portes obertes per parlar-ne del procés de creació. Posteriorment, el 18 d’octubre, el tapís final s’instal·larà i s’inaugurarà al Museu de les Terres de l’Ebre.
Paral·lelament, i en relació amb el cicle d’Ebre, Art & Patrimoni 2026, com a part del programa del festival Les Nits de Tyrika d’Alcanar es presentarà la instal·lació sonora Pondus, de Laia Beltran i Genís Bagés, com una exploració de la música abans de la música.
El programa detallat d’Ebre, Art & Patrimoni 2026 es pot consultar al web museuterresebre.cat.

Dirigit per Elena M. Fabra Noche i amb la coordinació artística de Laia Beltran i Querol, el cicle Ebre, Art & Patrimoni 2026 l’organitza el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació del Centre d’Interpretació de la Vida de la Plana, del Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, del Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre, del Parc Arqueològic de la Cultura dels Ibers, del Museu de la Mar de l’Ebre, de l’Ajuntament de Flix, de l’Ajuntament de la Sénia, del CIAR Abrics de l’Ermita, del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, de Terracota — Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i del Museu de Tortosa. Hi col·laboren Lo Pati — Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

m{EbreArtPatrimoniPrograma.jpg}m

007: Missió Terres de l’Ebre és un programa d’activitats bondianes organitzades per el Club de Amigos de James Bond i el Museu de les Terres de l’Ebre, dins el marc del XVII Fangofest Amposta, Festival Internacional de cinema fantàstic, terror i gore que es celebra a la capital del Montsià del 9 al 13 de setembre.

El Club de Amigos de James Bond és un entorn multisuport dedicat a l’agent 007 i creat per Francesc Sirvent al voltant del llibre Bond, 007: Seduce y dispara (Cevagraf, 1999), l’organització d’activitats, la Co.lecció que porta el seu nom i  una plataforma virtual (mundo007.com i xarxes socials).

007: Missió Terres de l’Ebre aborda tota la trajectòria d’en James Bond –l’agent menys secret del món- des de 1953 (publicació de la primera novel.la, Casino Royale) fins el 2021, estrena de la darrera pel.lícula, Sense temps per morir (No Time To Die).

El tret de sortida tindrà lloc el proper día 10 de setembre, amb la inauguració de l’exposició James Bond: 1953-2021, conjunt de prop de 400 articles de la Col.lecció Francesc Sirvent. La mostra és un recorregut des dels inicis literaris –Ian Fleming i successors-, el pas de l’agent secret al cinema a través de cadascuna de les pel.lícules, algunes de les temàtiques més característiques del món 007 i un fotocol. L’exposició ocupa una superficie de 200 m2 i es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins el 27 de setembre.

Després de la seva inauguració, en Francesc Sirvent tractarà una de les temàtiques més icòniques de l’agent 007 -Shaken Not Stirred- a través de l’evolució del còctel bondià a les diferents pel.lícules, prepararant to seguit un combinat especial -Black Martini Club – per al públic assistent.

I per si algú es quedés amb el desig de més, té una altra oportunitat diumenge 13 a les 16h30 amb l’exposició virtual Descobrint Bond: 007 a través de l’objecte, documental de 35 min. amb prop de 100 articles bondians i les pel.lícules on apareixen, que es projectarà al cinema La Lira Ampostina

m{ExpoJamesBond007Caretellweb.jpg}m

Àguiles, falcons, astors, aligots, voltors, mussols i altres rapinyaires són els protagonistes de l’exposició «Rapinyaires», una mostra fotogràfica que l’Ateneu de Natura presenta al Museu de les Terres de l’Ebre.

L’exposició vol mostrar la biodiversitat de les aus rapinyaires, caçadores actives o carronyaires, que ocupen un lloc destacat dins dels ecosistemes de les nostres comarques. La mostra reuneix vint-i-dues espècies retratades per Toni Fullera Nicolau i convida el visitant a observar amb deteniment unes aus que sovint passen desapercebudes.

Si en un projecte expositiu anterior de Toni Fullera el focus se situava especialment en les aus del litoral, en aquesta ocasió, sense excloure aquest àmbit, tenen més protagonisme la zona muntanyenca i les valls interiors. És un recorregut per diferents ambients i per la diversitat de rapinyaires que formen part del patrimoni natural de les Terres de l’Ebre.

Normalment, els rapinyaires volen a gran altura, són escassos, alguns són nocturns i no acostumen a campar prop de les ciutats. Per tot això, no són fàcils de veure. Aquesta exposició ofereix l’oportunitat de dedicar-los uns minuts d’atenció i descobrir, a través de la fotografia, detalls que difícilment podem apreciar en una observació fugaç al cel.

Mirar els rapinyaires de prop

A través de les imatges de Toni Fullera, els rapinyaires apareixen en ple vol, durant la caça, alimentant-se, descansant o interactuant amb el seu entorn. Són moments que sovint passen desapercebuts i que la fotografia de natura permet observar amb deteniment.
Fixeu-vos especialment en els ulls impressionants de les aus nocturnes: els necessiten per localitzar les preses en la foscor. Voltors, àguiles i falcons, que cerquen les seves preses des de molt amunt, també depenen d’una vista excel·lent.

Repareu en les ales gegantines del voltor. La precisió del treball fotogràfic permet observar les plomes concretes i fins i tot les característiques de l’exemplar retratat. Contempleu també el primer pla de l’àguila daurada i compareu les plomes amb els pèls dels mamífers. Uns i altres tenen un origen evolutiu relacionat amb les escates dels rèptils i contribueixen a mantenir la temperatura corporal. En les aus, les plomes secundàries tenen un paper essencial en el vol, mentre que els polls, abans de desenvolupar el plomatge, presenten primer el plomissol.

Una mirada al cel i a la història de la vida

L’exposició també convida a una reflexió més àmplia sobre la història de la vida. Fa uns 65 milions d’anys, després de la gran extinció associada a la caiguda del meteorit, les aus —descendents dels dinosaures aviaris— van ser l’únic gran grup de dinosaures que va sobreviure. Avui continuen dominant l’aire, mentre els mamífers voladors, els ratpenats, ocupen altres nínxols, principalment nocturns. Mirar el cel actual permet imaginar fins a quin punt ha canviat el món viu al llarg del temps.

Toni Fullera Nicolau: anys de paciència darrere de cada imatge

Toni Fullera Nicolau, nascut a Castelló de la Plana l’any 1961, és naturalista i fotògraf de natura i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’observació i fotografia de la fauna salvatge.

El seu treball requereix molt més que una bona càmera. La paciència, el coneixement del comportament animal, la constància i el respecte per la fauna són elements essencials per aconseguir les imatges que formen aquesta mostra. La seva “cacera” és fotogràfica: no deixa sang ni ferides, sinó que captura instants de la vida dels animals.

Entre les escenes que permet descobrir la mostra hi ha una moixeta que ha caçat un ratolí i se l’endú cap al niu, una àguila de panxa blanca alimentant-se d’un conill o un falcó de la reina a punt d’atrapar un escarabat de sant Joan al vol. Són escenes íntimes que la fotografia transforma en moments d’observació i divulgació.

Els rapinyaires i els ecosistemes

Els rapinyaires són peces fonamentals dels ecosistemes. Com a grans depredadors i carronyaires, contribueixen a regular les poblacions d’altres animals i participen en processos ecològics essencials. La seva presència pot ser també un indicador de la qualitat i de l’estat de conservació dels espais naturals.

En un territori com les Terres de l’Ebre, amb una extraordinària diversitat d’hàbitats —des de les zones humides del Delta fins als boscos, les serres, els conreus, les valls interiors i els ambients litorals—, els rapinyaires formen part d’un patrimoni natural especialment ric i divers.

Una invitació a mirar el cel amb uns altres ulls

Amb aquesta exposició, l’Ateneu de Natura vol contribuir a apropar aquest patrimoni al públic i despertar l’interès per unes aus que, malgrat formar part del nostre paisatge, sovint només descobrim durant uns breus instants, quan travessen silenciosament el cel.

La mostra convida, per tant, a aturar-se, mirar amb atenció i deixar-se sorprendre per la força, la bellesa i els comportaments d’aquests grans caçadors alats.

El dissabte dia 26 de setembre realitzem al Parc del Mussol a Amposta una jornada relacionada amb el misteriós món dels animals que surten a la nit als nostres camps i ciutats.

L’activitat està organitzada conjuntament amb l’Associació Aula i Natura que gestiona el Parc del Mussol, una finca en custòdia cedida per l’Ajuntament d’Amposta on es desenvolupa una tasca de recuperació i renaturalització de l’espai,  un treball que vol promoure la biodiversitat en tota l’àrea del parc. També hi participen el Parc natural del Delta de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta  i la Institució catalana d’Història Natural ja que està inclosa dins del seu cicle de sortides naturalistes.

Aquest espai natural s’està gestionant com un laboratori a cel obert on es treballa parcel·la a parcel·la per crear diferents biòtops i ecosistemes. Dins del Parc es recreen diferents habitats, establerts com un mosaic, on s’atreu i afavoreix la presència de diferents espècies de la fauna autòctona, que comprenen des d’insectes (papallones, libèl·lules, abelles, etc) fins a diferents tipus de petits mamífers, passant per ocells, rèptils i amfibis.

El format de la jornada que us proposem és innovador, ja que aquest cop té en bona part un horari nocturn, i entre altres animals que surten a la nit, té l’objectiu de descobrir i conèixer les papallones nocturnes, els rat-penats i els ocells nocturns que habiten el Parc del Mussol. 

A les 18 h. realitzarem una primera xerrada a càrrec de Pere Luque, biòleg i entomòleg del Museu de les Terres de l’Ebre, sobre les papallones de la nit, i a continuació una conferència introductòria al món dels rat-penats a càrrec de Núria Abelló del parc del Mussol. Un cop finalitzades aquestes xerrades visitarem al parc per detectar i identificar mitjançant ultrasons els ratpenats que hi volen de nit. Al llarg de la visita procedirem a la instal·lació de la trampa de llum per a la captura i observació de papallones nocturnes i les xarxes i el reclam per ocells nocturns. Per finalitzar l’activitat Ferran Latre ornitòleg del Parc del Mussol ens explicarà les espècies d’ocells nocturns que es poden trobar al Parc i en finalitzar tornarem al camp a inspeccionar les trampes instal·lades i descobrir les espècies de papallones i ocells que hi puguin haver caigut.

Els participants que vulguin poden portar menjar i beguda ja que soparem a les instal·lacions del Parc. es recomana portar llanternes per a moure’s pel Parc dins del taller de papallones nocturnes. L’activitat és gratuïta i no necessita inscripció prèvia.