Els flamencs, nòmades del vent i llum, viatgen sense pausa a la recerca de refugi, d’aliment i calor. Els seus vols tracen mapes invisibles, fins a 300 quilòmetres en un sol dia, comptant el temps amb ales inquietes que garbellen l’aire mediterrani. Ells són missatgers de l’equilibri, testimonis del subtil diàleg entre estació i vida, entre l’aigua que acaricia l’arrossar i el sol que el beneeix, entre el fang humit i el cel immens.

Aquest projecte vital és, al mateix temps, un poema que s’escriu amb la precisió de la càmera i el pols del poema. Cada imatge és una crònica d’aquests moments fugaços on es creuen observació naturalista, sensibilitat literària, experiència sensorial, reflexió artística i l’exactitud fotogràfica. Aquí, la llum no sols il·lumina, canta; el moviment no sols transcorre, narra. És un viatge suspès entre la nostàlgia i el present, entre la memòria i l’eternitat.

Aquesta exposició convida a deixar-se portar per un recorregut on la llum és paraula i l’ombra melodia, on la textura visual es converteix en un vers sense veu que ressona en l’ànima. És un homenatge a la bellesa fugaç i a la mirada pacient, que transforma el món en poema i l’instant en eternitat. És donar veu als sense veu.

Caminar entre aquestes fotografies és caminar per la frontera entre el visible i el sentit, on la frase es torna visió i l’emoció es fa imatge. La càmera, com un pont, tradueix en precisió tècnica el bategar efímer de l’experiència, conservant la puresa del moment i la poesia d’allò natural. Aquí, cada fotografia no sols retrata un paisatge, sinó el ressò vibrant d’un temps suspès en la memòria de l’observador.

Una mostra que es podrà visitar a la sal d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre del 3 de juliol al 30 d’agost de 2026.

El cicle biennal Ebre, Art & Patrimoni celebrarà una nova edició de l’1 d’agost al 18 d’octubre, amb una proposta artística i cultural que es desplegarà en 13 municipis ebrencs: Alcanar, Amposta, Benissanet, Flix, Godall, la Galera, la Ràpita, la Sénia, Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona. Impulsat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta iniciativa convertirà espais patrimonials i culturals del territori en escenaris d’un procés de creació compartit que culminarà amb una obra col·lectiva.

En un món segrestat per la immediatesa, el tema d’enguany,  “Fils Nòmades”, vol reivindicar la contemplació del procés creatiu com  una experiència artística i  un  plaer estètic. Amb aquesta intenció, la nova edició donarà tot el protagonisme al procés creatiu a partir de la confecció d’un tapís col·lectiu.

La peça anirà prenent forma al llarg del recorregut per 15 equipaments culturals i patrimonials de les Terres de l’Ebre (llocs inesperats com un antic safareig o un refugi antiaeri de la Guerra Civil) i amb la participació de tres artistes tèxtils (la dissenyadora Andrea Ayala Closa, la biòloga Joana Calsamiglia i la pintora Martina Manyà Vintró) que estaran acompanyades per una veu a cappella amb el seu propi relat (veus heterogènies com la de Néfur, Cecília Aymí, Carmesina Pons o l’Orfeó Ulldeconenc, entre d’altres).

L’elecció de l’art tèxtil com a fil conductor d’aquesta edició no és casual. L’acte de teixir és gairebé tan antic com la mateixa humanitat i, des dels seus inicis, la tècnica per fer un tapís no ha canviat, esdevenint aquest fet en una metàfora dels vincles entre patrimoni, paisatge i comunitat. En aquest sentit, el tapís a crear integrarà matèries que parlen del territori, com ara brins de pauma, fils tenyits amb blauet, aigua dels rius Ebre i Sénia, antigues xarxes de pescar, etc.

m{EbreArtPatrimoni1.png}m

Dirigit per Elena M. Fabra Noche i amb la coordinació artística de Laia Beltran i Querol, el cicle Ebre, Art & Patrimoni 2026 l’organitza el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació del Centre d’Interpretació de la Vida de la Plana, del Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, del Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre, del Parc Arqueològic de la Cultura dels Ibers, del Museu de la Mar de l’Ebre, de l’Ajuntament de Flix, de l’Ajuntament de la Sénia, del CIAR Abrics de l’Ermita, del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, de Terracota — Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i del Museu de Tortosa. Hi col·laboren Lo Pati — Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

m{EbreArtPatrimoniPrograma.jpg}m