reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Sala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Obrim el Museu. Entrada gratuïta

Agenda

tipus:
anterior juny 2019 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930



Activitats previstes per al dia 11/6/2019

Exposició "La meua terra és de colors" d’Emilio Zaragoza

del 10/5/2019 al 16/6/2019 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "La meua terra és de colors" d’Emilio Zaragoza

El divendres dia 10 de maig s’obre al públic l’exposició “la meua terra és de colors”. L’exposició resulta de la selecció de la convocatòria impulsada pel Consorci Museu de les Terres de l’Ebre per a la realització d’exposicions al vestíbul del Museu.

La mostra està composada per vint-i-cinc de fotografies on es poden contemplar diferents indrets del Delta de l’Ebre en diferents èpoques de l’any i, per tant, amb  diferents condicions meteorològiques i ambientals.
Són instantànies plenes d’harmonia que reflecteixen la qualitat paisatgística del territori a través de la fotografia. Camps d’arròs en època de collita, els primers rajos de sol sortint a la costa de l’Ebre, la màgia de les llacunes del Delta. Una explosió de colors i de natura en estat pur, que ens apropa els elements naturals més singulars del nostre territori.

La intuïció ha permès que el procés de captura de les fotografies hagi estat ràpid. Però d’altres han requerit paciència per capturar el moment adequat pel que fa a llum, exposició i escenari, a més d’un treball tècnic previ i posterior per tal d’aconseguir el resultat desitjat.

L’objectiu del fotògraf ha estat aconseguir composicions interessants aprofitant els elements que proporcionen la natura i l’home. La majoria de vegades es respecta la regla dels terços encara que de tant en tant es dóna pas a l’experimentació.  Els marcs naturals o artificials que el fotògraf es troba permeten afegir un major impacte visual en les imatges, tot amb el propòsit d’oferir a l’espectador la relació estreta que hi ha amb la fotografia i el paisatge. Un paisatge ric, heterogeni i divers que ens regala cada racó de les Terres de l’Ebre.

Emilio Zaragoza, Barcelona 1970

La seva passió per la fotografia la deu al seu pare. Va ser ell qui el va animar i motivar perquè fes de la fotografia una de les grans aficions de la seva vida.
La primera càmera fotogràfica, una Kodak Instamatic, li van regalar a la primera comunió. Però, la càmera Reflex del seu pare, una Asahi Pentax, feia més bones fotografies, i de seguida va aprendre a utilitzar-la, gràcies a l’ajuda i els consells del seu pare i tot allò que havia de conèixer per poder capturar aquell precís moment que volia deixar plasmat amb una imatge.

Es va formar com a tècnic d’imatge i so a València, a l’Institut de Formació Professional Juan Comenius, i de seguida va començar la seva carrera professional en el món audiovisual. Actualment cursa estudis de màrketing digital

La seva trajectòria professional ha passat per la televisió d’Almeria i actualment treballa a Canal 21 Ebre, on aporta la seva visió de fotògraf per aconseguir la millor gravació, una fotografia amb moviment que plasma en cadascun dels seus treballs.


llegir més

Exposició “Gaites, gralles i dolçaines”

del 10/5/2019 al 30/6/2019 · Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició “Gaites, gralles i dolçaines”

L’exposició itinerant “Gaites, gralles i dolçaines”, organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura, es podrà visitar a la Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2019.

La mostra s’ocupa de la gaita, un oboè popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; uns instrument musical que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.  La gaita, tot i les nombroses semblances que presenta amb altres oboès populars de la Mediterrània, té algunes característiques pròpies, que la diferencien també dels seus veïns més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, actualment més conegudes.

La mostra dóna a conèixer també els gaiters més destacats, el context social de l’instrument i el seu paper històric i festiu, dedicant càpsules específiques a Francisco Pallarés de Paüls, Paco i Daniel Arasa ’Los Flarets’ de Santa Bàrbara, Camilo Ronzano de Sorita, Ximo Albiol de Benicarló iLo Mas de la Solfa de la Fatarella; també exposa diferents instruments musicals procedents de fons museístics i de col·leccions particulars.

La formació musical tradicional d’un gaiter i un tabaler és actualment minoritària, mentre que al territori són nombroses les colles de dolçainers i de grallers. Avui, els tres instruments conviuen a les comarques centrals dels Països Catalans, amb estils i repertoris diversos, posant música a les festes i els actes populars més destacats.

Una altra part de l’exposició està dedicada al present dels tres instruments: gaita, gralla i dolçaina, amb un audiovisual en què diverses persones parlen del moment actual i es mostra l’entorn social de la música, el moviment associatiu que es vertebra a través de les colles, els moments festius, etc. 

El contingut de l’exposició és fruit de la recerca realitzada pel seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar l’equip format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

 


llegir més

Exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals"

del 7/6/2019 al 7/7/2019 · Museu de la Mar de l’Ebre · Sant Carles de la Ràpita

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals"

L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Després de la seva inauguració a Amposta al Museu de els Terres de l’Ebre, la mostra inicia la seva itinerància i es podrà visitar al Museu de la Mar de l’Ebre. L’exposició ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de La Universitat de Barcelona i consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i s’inaugura el 7 de juny a le 19.30 h. a continuació de l’acte es realitzarà la conferència “La lluita per la causa antifeixista s’havia acabat en aquell racó del món, en aquesta part d’Europa. La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes”, a càrrec de M. Lourdes Artigas d’UB-SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.


llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies