Agenda


	juny 2019


dl	dm	dc	dj	dv	ds	dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30

inici
agenda
el mes

Activitats previstes per al dia 19/6/2019

Exposició “Gaites, gralles i dolçaines”

del 10/5/2019 al 30/6/2019 · Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

L’exposició itinerant “Gaites, gralles i dolçaines”, organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura, es podrà visitar a la Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2019.

La mostra s’ocupa de la gaita, un oboè popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; uns instrument musical que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal. La gaita, tot i les nombroses semblances que presenta amb altres oboès populars de la Mediterrània, té algunes característiques pròpies, que la diferencien també dels seus veïns més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, actualment més conegudes.

La mostra dóna a conèixer també els gaiters més destacats, el context social de l’instrument i el seu paper històric i festiu, dedicant càpsules específiques a Francisco Pallarés de Paüls, Paco i Daniel Arasa ’Los Flarets’ de Santa Bàrbara, Camilo Ronzano de Sorita, Ximo Albiol de Benicarló iLo Mas de la Solfa de la Fatarella; també exposa diferents instruments musicals procedents de fons museístics i de col·leccions particulars.

La formació musical tradicional d’un gaiter i un tabaler és actualment minoritària, mentre que al territori són nombroses les colles de dolçainers i de grallers. Avui, els tres instruments conviuen a les comarques centrals dels Països Catalans, amb estils i repertoris diversos, posant música a les festes i els actes populars més destacats.

Una altra part de l’exposició està dedicada al present dels tres instruments: gaita, gralla i dolçaina, amb un audiovisual en què diverses persones parlen del moment actual i es mostra l’entorn social de la música, el moviment associatiu que es vertebra a través de les colles, els moments festius, etc.

El contingut de l’exposició és fruit de la recerca realitzada pel seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar l’equip format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals"

del 7/6/2019 al 7/7/2019 · Museu de la Mar de l’Ebre · Sant Carles de la Ràpita

L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Després de la seva inauguració a Amposta al Museu de els Terres de l’Ebre, la mostra inicia la seva itinerància i es podrà visitar al Museu de la Mar de l’Ebre. L’exposició ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de La Universitat de Barcelona i consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i s’inaugura el 7 de juny a le 19.30 h. a continuació de l’acte es realitzarà la conferència “La lluita per la causa antifeixista s’havia acabat en aquell racó del món, en aquesta part d’Europa. La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes”, a càrrec de M. Lourdes Artigas d’UB-SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir, majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset, Pradell, Gratallops, Capçanes o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.