Exposició “Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre”
El proper dia 16 de maig, a les 19 h., inaugurarem “Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre”. L’exposició, que restarà oberta fins el 30 de juny, ha estat organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta en el marc de la Festa del Mercat a la Plaça, que aquest any esta dedicada a la industrialització. A més hi ha donat el seu suport la Diputació de Taragona, l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, la Càmara Arrossera del Montsià i els Amics dels Cavalls. L’exposició es podrà visitar a la sala temporal del Museu de les Terres de l’Ebre entre el 16 de maig i el 30 de juny de 2024.
L’exposició, de caràcter temporal, explica el procés d’industrialització de l’elaboració de l’arròs a l’Ebre, però principalment a Amposta, entre finals del segle XIX i el segle XX. Presenta dos grans àmbits, en el primer es dona a conèixer l’evolució històrica dels molins i fàbriques d’elaboració de l’arròs i en l’altre els aspectes més tecnològics (arquitectura, fonts d’energia, maquinària ...) i humans. L’exposició mostra una sèrie d’objectes i documents relacionats amb la temàtica.
A final del segle XIX, al tram final de l’Ebre, la industrialització es va adaptar a la nova producció agrària: l’arròs. El seu conreu havia augmentat exponencialment a partir de l’aixecament, l’any 1860, de la prohibició de conrear-lo. Aquest fet conjuntament amb l’entrada en servei dels canals de l’Ebre –el 1857 s’inaugurà el Canal de la Dreta i el 1912 el de l’Esquerra- va significar un canvi profund de les estructures demogràfiques, socials i econòmiques de les comarques del sud del país.
Al tombant del segle XIX la presència de molins arrossers s’estén a moltes localitats de l’Ebre. A Amposta, el primer centre elaborador al s. XIX, s’hi sumen ben ràpidament l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Camarles, Tortosa, Deltebre, La Ràpita... La demanda es centrava en la instal·lació de noves fàbriques elaboradores, els molins arrossers, que inicialment adapten molins fariners existents per a procedir a l’espellofat de l’arròs. Aviat però, van introduir els processos i la maquinària pròpia, a més de noves fonts d’energia i estructures arquitectòniques adaptades primer des de l’empresa privada i desprès per mitjà de les cooperatives.
L’inici pioner, a finals del segle passat, de l’elaboració de l’arròs va impulsar el progrés tècnic i industrial, el desenvolupament socioeconòmic, i una tradició comercial molt important a la zona que amb el temps, i a través dels industrials i de les cooperatives, ha anat en augment, aconseguint ésser avui dia una de les zones arrosseres més important d’Europa.