El Museu de les Terres de l’Ebre acollirà l’exposició itinerant “Los pobles dels rius”, mostra que s’inaugurarà aquest dijous, 24 d’octubre, a les 19 h, i que es podrà visitar fins al 2 de febrer de 2025 en la seva sala temporal, a Amposta. La mostra és una producció dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona i del Museu de les Terres de l’Ebre.
“Los pobles dels rius” relata el dia a dia dels habitants de les terres banyades pels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes, durant la primera edat del ferro (s. VIII-VI aC). En aquest sentit, en l’exposició es recreen escenes a partir dels vestigis trobats en els més de 120 jaciments documentats en l’àrea de confluència entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, que mostren un passat enigmàtic però, alhora, estranyament proper. Entre la cinquantena de peces exposades, es troben un conjunt de peces originals de diversos jaciments de les Terres de l’Ebre.
Com a primícia, el Museu de les Terres de l’Ebre afegirà, en exclusiva, tres peces de gran valor i que són del seu propi fons. Entre elles, es podrà veure una part d’un pilar de sosteniment del sostre, totalment calcinat, procedent de l’Assut (Tivenys) –es tracta d’una peça realment excepcional, ja que ofereix molta informació sobre com es construïa en aquell període i, a més, no se n’ha conservat cap d’altra–. Així mateix, veurem un cip procedent de la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa) –element commemoratiu funerari dels quals se’n conserven molt pocs– i una destral de ferro procedent del jaciment de Sant Jaume (Alcanar) –de les més antigues localitzades a Catalunya.
La mostra està dividida en onze àmbits: “Arquitectes de primera”; “Un món de cabanes, pobles, torres, fortaleses i sofisticades residències”; “Els cabdills dels rius”; “El gran tiberi”; “El dia a dia”; “Fila que filaràs”; “Terrissa per tot arreu”; “Treballar a la mina”; “Dos mons que es troben”; “Guerra!”, i “Un darrer adeu als que ens deixen per sempre”. A partir de tots ells, entre la cinquantena de peces exposades trobem elements de comerç –com petites denes fenícies de pasta de vidre procedents de la necròpolis de Mianes (Santa Bàrbara), ampolletes per contenir ungüents procedents de la necròpolis de Mas de Mussol (l’Aldea), etc.–, d’abillament personal i ornament –com cadenes de cinturó, penjolls, sivelles, fíbules, etc.–, peces d’ús domèstic –com objectes de cuina, un molí manual o de vaixella de taula–, d’activitats tèxtils –com pondus o fusaioles–, i peces del treball dels metalls –com motlles–. Tota aquesta mostra d’elements originals es completa amb una reproducció en 3D de les peces d’un banquet cerimonial.
Amb la intenció de fer més extensiva al públic l’exposició, també s’han programat al seu voltant una sèrie d’activitats per donar a conèixer el valuós patrimoni, com ara tallers d’arqueologia experimental adreçats als centres d’ensenyament de primària; un cicle de conferències, i visites familiars gratuïtes els diumenges 10 de novembre i 1 de desembre de 2024, i 26 de gener de 2025. Addicionalment, en la inauguració del 24 d’octubre, es farà una visita guiada a càrrec del Dr. David Garcia Rubert, reconegut arqueòleg que ha realitzat nombroses campanyes al territori, especialment al jaciment de Sant Jaume (Alcanar).
Val a dir que tant l’exposició com la guia que l’acompanya recullen els resultats de la investigació duta a terme, durant anys, per grups de recerca de les universitats i que, ara, els presenten amb una vocació clarament pedagògica. Per aquest motiu, les il·lustracions de l’ebrenc Lluís Chavarria Martí prenen un gran protagonisme gràcies als colors vívids i al retrat detallat de la quotidianitat d’aquests pobles de l’edat del ferro.
.jpg)
Ajuntament de Santa Bàrbara
Ajuntament de Godall
Ajuntament de Sant Jaume d´Enveja