La ramaderia és a la base de la revolució neolítica, i en molts territoris, especialment en la muntanya, és l’activitat que centra el poblament, l’economia i les formes de vida fins l’època moderna. La complementarietat entre els conreus i la ramaderia permeten la transformació i creixement de l’agricultura abans de l’aparició dels adobs químics. La complexitat de les seves pràctiques i relacions territorials expliquen, a partir de la transhumància i la transtermitància, molts fluxos i moviments de població no només estacionals. Els oficis vinculats a la cria dels animals, fins a mitjans del segle passat, ocupaven moltes persones i eren ben diversos: ramaders, majorals, pastors i rabadans.

Avui, aquella antiga diversificació de funcions s’ha simplificat i els pastors són principalment propietaris que han de pasturar ells tots sols el seu ramat. L’ofici ha esdevingut exemple de solitud i aïllament. També, símbol d’una visió bucòlica i romàntica -un clixé urbà i esbiaixat-, ignorant d’unes condicions dures de treball, de sol a sol i sempre a l’abast de les inclemències del temps, i d’una feina sacrificada, sense dret a vacances ni a dies de festa.

Plácido Torres  i Consuelo Soriano  es van casar el 1991 a Amposta, municipi  on resideixen i treballen. Però Consuelo és natural d’Orihuela del Tremedal i Plácido, tot i nàixer a Amposta, prové també d’una família de Fortanete. Tots dos s’han dedicat sempre als animals, ja sigui amb  l’ofici de tractant com  de pastors, segueixen doncs les nissagues familiars. Actualment són uns dels últims tractants de bestiar oví  -compren als pastors i venen als carnissers- d’un ampli territori a cavall del sud de Catalunya, nord del País Valencià i sud d’Aragó. Per altra part, reprodueixen un model d’evolució social on, des de molt antic, es barregen ramaders, pastors i tractants, i de vegades carnissers, en una mateixa família i on el progrés econòmic ha fet que a partir de l’activitat transhumant, molts "serranos" fixessin la seva residència al litoral.
El concepte de cultura material dels pastors inclou els objectes que aquests utilitzaven i utilitzen en el camp, en els corrals i en les cases en el desenvolupament de la seva activitat. Però també inclou altres objectes ornamentals i decoratius que elaboraven en les llargues hores de pastura quan feia bon oratge, com un entreteniment i com una mostra de la seva habilitat manual.

En l’exposició es mostren a l’entorn de 300 objectes, que hem separat en funció de la seva funcionalitat. D’un costat, la indumentària tradicional i els utensilis de l’equip dels pastors. Per un altre costat, els objectes vinculats al maneig i la cura dels animals: esquelles, marques de propietat, etc. L’artesania en fusta, més o menys elaborada i més o menys recreativa, formaria un altre bloc. Els estris i instruments auxiliars de l’aprofitament de la llana i la indústria tèxtil derivada, seria un altre dels conjunts. Els documents, utensilis i mobiliari vinculat als oficis de tractant i de carnisser formarien un altre bloc. I les eines i objectes per a l’elaboració dels formatges tancarien els àmbits que us presentem

Es tracta d’una col·lecció d’objectes que Plácido va començar amb un objecte familiar, concretament amb el ferro de marcar en quitrà el ramat. Al llarg de tota la seva vida, no només la seva memòria, sinó també les seves llibretes, la seva col·lecció i les notes vinculades a la procedència de cada peça, han estat marcades per la voluntat i l’esforç de configurar un  homenatge als avantpassats, cadascuna de les persones que li han cedit els objectes.

En referir-se a la col·laboració de Consuelo, Plácido diu: “des del primer dia, m’ha ajudat, quan ha vist alguna cosa que sap que m’agradarà, si és d’un pastor li demana, si és d’una fira m’ho diu o ho compra directament, i no parlem de la quantitat de ferro i coses que ha netejat, perquè quan ens ho donen, normalment estan molt malament, si no hagués sigut per ella, no hagués sigut possible reunir tot el que tenim”. Actualment, el fons de la família Torres-Soriano recull un nombre aproximat de 500 peces,El que inicialment començà ell amb 16 anys, com una afició, acabarà sent el que podem anomenar una col·lecció privada de referència sobre la cultura material dels pastors. Però Plácido no només recull objectes vinculats amb la ramaderia, sinó que guarda altres importants conjunts de materials: fòssils, morters, cuines antigues, botelles de gasosa i sifons, numismàtica, documents relacionats amb l’oci juvenil.

Aquesta és una exposició produïda pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular “Associacionisme Cultural” en el marc del programa “Col·leccionar passions”. El Museu en els anys anteriors ja ha realitzat altres exposicions del cicle dedicades a les col.·leccions de Jesús Bru de Villalba dels Arcs, Salvador Cardero d’Ulldecona i Ferran Segarra de Miravet.