El proper 22 de novembre inaugurarem al Museu de les Terres de l’Ebre una nova exposició fotogràfica produïda per Ateneu de Natura, comissariada per Enric Forner, amb fotografies de Toni Fullera.

Dins de l’acte d’inauguració s’inclourà una visita guiada a l’exposició per l’autor de les fotografies Toni Fullera.

L’exposició es podrà visitar al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre fins el dia 26 de gener de 2025.

Aus i aigua

L’aigua ho és tot per a la vida a la Terra. Al si de l’aigua va néixer la vida. I som encara, més que res, aigua. De fet, ni els éssers terrestres podem viure lluny de l’aigua.

La terra és un lloc singular a l’univers, no sabem fins a quin punt de singular, però únic en l’àmbit més pròxim, fins el que sabem del cert. A efectes pràctics, l’únic lloc on podem viure. Totes les alternatives hipotètiques, i estúpides, que serveixen d’excusa per no deturar la destrucció de l’única casa que tenim són senzillament criminals. I suïcides, com a espècie. Letals per la vida.

Algunes de les particularitats de la Terra estan lligades a l’aigua. Un clima extraordinàriament estable i la distància justa respecte a la nostra estrella permet trobar-la en els tres estats (líquid, gasós i sòlid), la qual cosa fa possible el cicle de l’aigua que ens regala la vida i va possibilitar conquerir els continents fa només uns 400 milions d’anys. La vida a l’aigua ja portava més de 3000 ma.

Tota la vida es sustenta en una reacció química màgica, primordial i bàsica, en els dos sentits, on un dels components indispensables és l’aigua. En un sentit, algues i plantes, aprofitant l’energia de la llum del Sol, transformen sis molècules d’aigua i sis d’anhídrid carbònic en sucre i oxigen. En l’altre, els animals cremem amb oxigen el sucre per obtenir l’aliment i l’energia i expulsem aigua i CO2. A partir d’aquí esclata tota la vida.

Ateneu de Natura ha volgut aportar amb l’exposició “Aus i aigua” una reflexió visual sobre la relació, imprescindible, dels ocells amb l’aigua. Des de la tranquil·la posició de l’espectador, es pot gaudir dels moments íntims del bany matiner del passerell o el bectort, contemplar com beuen el còlit gris o la cadernera, guaitar com pesquen els agrons o les gavines. Aigua com a font d’aliment, com a beguda única i necessària, com a higiene obligada d’un plomatge que ha d’estar sempre perfecte per fer possible la meravella del vol. I encara, per a algunes aus especialitzades, és l’element que domina absolutament el medi que habiten: la mar, el delta, les marjals, els estanys i els aiguamolls, que en un temps eren freqüents, i enjoiaven tot el litoral, i que actualment no paren de minvar. La mostra es pot prendre com un tast de la diversitat d’aus que viuen tan a prop nostre.

Toni Fullera Nicolau (Castelló de la Plana, 1961) és un caçador. Un caçador d’aus. Espia les preses amb paciència, constant i tossut, fins que les té ben enfilades, i aleshores no dubta ni un segon. Dispara. Una ràfega. I una altra, si és necessari No descansa fins que té la peça al sac. Però, aleshores, enceta un altre neguit: arribar a casa, endollar l’ordinador i veure el resultat de les fotografies. La seua cacera no deixa ni sang ni ferida. A tot estirar, els roba una escena intima: la mare oreneta que encara empapussa els fills crescuts que ha tret del niu; l’abellerol mascle que li fa un regal gastronòmic a la femella que festeja. Toni Fullera té passió per retratar les aus. I ara, a Ateneu de Natura ens ve de gust mostrar-vos el seu treball.

Toni Fullera és ambiciós. Voldria aconseguir tots els trofeus, retratar totes les espècies. Això ens permet adonar-nos, als mandrosos que no sortim mai de l’aixopluc de la ombrel·la i l’agradosa proximitat de la cervesa fresca, que hi ha una extraordinària diversitat d’aus bategant ben a tocar nostre sense sortir del terme. Si més no, per un dia i amb poc esforç, guaiteu-la, gaudiu-la!

Enric Forner i Valls (comissari). Ateneu de Natura.