Aquesta exposició itinerant és una proposta de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona adreçada a tota la família. La mostra ara visita Amposta i es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre des del dia 11 de febrer fins el dia 30 de març. Està inclosa dins dels actes que el Museu ha programat per commemorar la celebració del Dia Internacional de les  Dones i les Nenes en la Ciència.

L’exposició itinerant “Amb A d’AstrònomA” és la versió catalana de l’exposició “Con A de Astrónomas”, dedicada a astrònomes de diferents segles i països, l’aportació a l’Astronomia de les quals ha tingut rellevància mundial.

Els 13 plafons que formen l’exposició il·lustren alguns conceptes astronòmics com el de les galàxies, la vida, la mort i la composició gasosa de les estrelles o el sol i els cossos que l’orbiten, així com la contribució que hi van fer les dones astrònomes i la contextualització històrica del treball d’aquestes científiques.

“Amb A d’Astrònoma” és una història que comença fa milers d’anys, quan les nostres avantpassades, amb “a”, van mirar al cel i es van preguntar que hi havia. És segur que , ja aleshores, les dones van mesurar el temps observant la lluna i el sol.

Milers d’anys després, altres dones van dirigir la seva mirada al cosmos i van convertir la investigació dels seus misteris en la seva professió. Aquetes són les astrònomes, també amb “a”. Han estat moltes, moltíssimes. En totes les èpoques de la història hi haguè astrònomes. Totes elles amb esforç, i dedicació, van fer avançar la ciència. Algunes van fer troballes transcendentals. Aquesta exposició mostra algunes de les seves contribucions.

Aquesta història també parla d’una altra “a”, la d’astronomia, es clar. Ressonen més moltes altres as: la d’avançar, la d’audàcia, la d’alegria, la d’anàlisi. D’abans i ara. D’aprenentatge. Però també d’un xic d’amargor, perquè les dones han hagut d’enfrontar-se sempre a molts obstacles per desenvolupar el seu coneixement.

Entre els objectius de la mostra destaquen la voluntat de donar a conèixer el llarg camí cap a la igualtat entre homes i dones en l’àmbit de l’astronomia, i algunes de les contribucions cabdals en la història de l’astronomia, i les dones astrònomes que les van fer, amb esforç i dedicació.

El proper dia 7 de març, emmarcada dins del projecte “Genis” engegat per la xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, i amb motiu dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones que celebrem el dia 8 de març, es realitzarà a la sala d’actes la conferència “Dones, ciència i espai:

La xerrada anirà a càrrec d’Estefania Blanch Llosa” Doctora en Geofísica que explicarà la seva trajectòria professional dins del món de la investigació i de la ciència de l’espai, i també la seva experiència com a dona científica amb la voluntat de fomentar vocacions científiques entre les noies, despertant l’interès per la ciència i l’espai entre elles i mostrar a les seves famílies la importància del seu suport.

El projecte genis és un homenatge a les dones científiques del passat i present de Catalunya. Aquest projecte, impulsat per la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, vol donar visibilitat a aquestes figures femenines, reivindicar el paper fonamental de la dona en el camp de la ciència i inspirar a les noves generacions a convertir-se en una genis.

ESTEFANIA BLANCH I LLOSA
DOCTORA EN GEOFÍSICA
Especialista en l’efecte de les tempestes solars a l’entorn terrestre.
1978, L’Aldea
Des de jove que tenia molt clar que volia conèixer l’espai. Amb determinació i curiositat, va decidir estudiar Física a la Universitat de Barcelona, escollint les especialitats d’Astronomia i Geofísica, convençuda que els coneixements sobre la Terra també podrien aplicar-se a altres planetes. Aquesta decisió va ser el primer pas d’un camí excepcional que la va portar a fer un màster en Ciències Espacials a Estrasburg i un doctorat en Geofísica a l’Observatori de l’Ebre amb múltiples reconeixements.

La seva carrera científica s’ha centrat a analitzar com les tempestes solars afecten la ionosfera de la Terra. Amb el seu treball, Estefania ha ajudat a millorar models internacionals que prediuen el comportament de la ionosfera a escala global, contribuint a l’avanç de la recerca en aquest camp. També va publicar en revistes prestigioses com Nature Communications. Tot i la seva vinculació amb projectes internacionals de gran abast, mai ha perdut de vista la seva passió per divulgar la ciència i inspirar futures generacions.

Actualment, treballa a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya com a gestora de tecnologies i aplicacions d’observació de la Terra. Dona suport en el disseny de les missions espacials catalanes i impulsa l’ús de dades de satèl·lit, contribuint amb el seu coneixement al desenvolupament de l’estratègia NewSpace de Catalunya. Però, per sobre de tot, sempre ha defensat la importància de combinar la seva carrera professional amb les arrels al territori, demostrant que des de les Terres de l’Ebre també es poden fer grans coses en el món de l’espai.