L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. També compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta i en aquest sentit forma part dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre a Amposta.

L’exposició ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de La Universitat de Barcelona i en ella, a més dels texts i fotografies organitzats en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE. La mostra es podrà veure a Amposta fins el dia 25 de novembre i després itinerarà per altres espais de memòria de Catalunya.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.

Gaites, gralles i dolçaines: tres visions diferents per posar música a la festa.

L’exposició posa de relleu la convivència entre aquests tres instruments de vent a les comarques centrals dels Països Catalans

Entre els dies 26 d’octubre de 2018 i 10 de febrer de 2019, la Sala d’Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa acollirà la mostra "Gaites, gralles i dolçaines", una proposta expositiva que ofereix tres punts de vista diferents a l’hora d’arribar a un mateix objectiu: posar música a la festa. Històricament, la gaita ha estat un instrument solista, només acompanyada pel tabal. Actualment la parella de gaiters és minoritària i ha proliferat l’aparició de formacions més grans com les colles de dolçainers i grallers.
 
La mostra ha estat organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i comissariada per Joan Pellisa, lutier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans, i és el resultat de molts anys de recerca. També s’ha comptat amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de diferents colles de gaiters, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca la feina del qual es va publicar parcialment a l’inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Terres de l’Ebre.
 
L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 10.00 a 13.30 hores, els dissabtes de 16.00 a 18.30 hores, i els diumenges d’11.00 a 13.30 hores (dilluns i festius, tancat). Així mateix, es farà una visita guiada a l’exposició, a càrrec del comisari, Joan Pellisa, el diumenge 11 de novembre a les 12.00 hores.

La mostra també s’exposarà durant els mesos d’abril i maig de 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre i, posteriorment, itinerarà per diversos municipis de les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa."

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios”, ara programada per poder-se visitar i fer activitats amb els alumnes de l’Escola Sant Salvador de la població al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià, en aquest cas molt especialment entre la població infantil de Godall.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, “Els joguets dels iaios” dona a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX; i, al mateix temps, recupera la memòria sobre la pròpia infantesa com a activitat amb la gent gran.

L’exposició inclou uns 80 joguets tradicionals, de tota mena, amb els quals antigament s’entretenien i divertien els infants de la comarca del Montsià.

Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba...) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari...), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers...), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

L’exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida” ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre per encàrrec del socis promotors del projecte Life MigratoEbre: l’IDECE, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’IRTA i el Museu del Ter. La mostra dona a conèixer a la societat el projecte Migratoebre, finançat en el marc del programa Life de la Unió Europea. Al mateix temps, l’exposició també difon el context històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila.

El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar al tram final del riu Ebre unes poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors de l’Ebre: l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila, al mateix temps millorar la connectivitat de l’Ebre català adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l’assut de Xerta-Tivenys, el d’Ascó i la presa de Flix. Per complir amb els objectius, el Life MigratoEbre inclou un conjunt d’accions com la reintroducció d’espècies desaparegudes, el seguiment del conjunt de les poblacions de peixos, la millora dels hàbitats, la construcció de passos i la realització de campanyes de difusió per sensibilitzar la població local i aconseguir la seva implicació mitjançant la creació d’una xarxa de voluntariat.

La supervivència a l’Ebre d’espècies tan emblemàtiques i valuoses a escala mundial com l’esturió o la llampresa, dos fòssils vivents; l’anguila, una criatura que per reproduir-se creua l’Atlàntic en un viatge transoceànic, o la saboga, sens dubte el peix més popular a les Terres de l’Ebre durant segles, esdevé un projecte de futur. En el marc de la recuperació del riu l’Ebre com un símbol d’identitat i de diversitat mediambiental del nostre territori, depèn de les actuals generacions que puguem mantenir aquestes quatre espècies en un nou context orientat per un model de desenvolupament sostenible que hauria de preservar, com un dels eixos estratègics, un riu ple de vida (natural, cultural, de lleure...).

L’exposició inclou texts, fotografies, il·lustracions de gran format, que es complementen amb un audiovisual amb imatges aèries i subaquàtiques del tram final del riu Ebre comprès entre Riba-roja d’Ebre i la desembocadura. L’exposició es mostra ara al centre de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita. Aquesta exposició, amb les accions de difusió i participació que l’acompanyen, vol contribuir a donar a conèixer i fer possible aquest projecte col·lectiu, que compta amb el suport de la Unió Europea i del Govern de la Generalitat de Catalunya.