De la mà del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, torna el cicle bianual EBRE, MÚSICA & PATRIMONI. Una nova cita per a generar una  simbiosi entre el ric Patrimoni de les Terres de l’Ebre en tota la seva magnitud i el llenguatge universal de la MÚSICA.

La base d’aquesta edició girarà al voltant de la reinterpretació del Patrimoni Etnològic i Immaterial del nostre territori des d’una perspectiva oberta i dinàmica, sota el nom:

(RE) - Musicant el Patrimoni Immaterial.

Més enllà de l’element físic, natural, històric i/o arqueològic, a les Terres de l’Ebre comptem amb una gran riquesa d’elements patrimonials immaterials, basats en multitud d’aspectes on les costums, els sons, els balls i les cançons, els paisatges culturals... representen elements vius i definitoris de la nostra identitat. L’objectiu d’aquesta edició és generar una visió panoràmica d’aquests elements,: des de cants a costums, passant per balls perduts en el temps, poetes d’ahir i d’avui, paisatges humans, sons de la memòria…

Per a dur a terme aquest excitant viatge al “qui som” des d’una perspectiva musical contemporània, comptarem amb el duet TERRAE. Un duet  musical en plena evolució format pels flixancos Genís Bagès i Andreu. Ells seran els encarregats de generar 16 concerts. 16 viatges etno-musicals contemporanis on la inspiració i el respecte per les arrels es transformarà en un espectacle únic i vibrant. On cada poble participant i cada espai on serà representat, comptarà amb la seva pròpia identitat. D’aquesta forma podrem gaudir d’un recull de composicions úniques generades durant la investigació dels músics pels 16 pobles/espais.

I com a cloenda i per primera vegada, el cicle E,M&P s’aproparà a Lo Pati Centre d’Art, per a gaudir d’un últim concert de TERRAE amb un sorprenent sistema de so a 360º anomenat BINAURAL. Una experiència immersiva que vol estretir camins entre les tradicions, la contemporaneïtat i les tecnologies actuals per a expandir significats i l’autoconeixement.

Acompanyeu-nos en aquest viatge calidoscòpic a les arrels d’una terra rica i diversa per a redescobrir allò que ens fa ser qui som. Allò que ens identifica i que ens permet connectar la nostra rica etnologia amb una visió musical contemporània vibrant.

m{Opuscle_EbreMusica&Patrimoni_20252web.jpg}m

L’exposició "Crucifixion restrospectiva", inclosa dins dels actes paral·lels de la XVI edició del FANGOFEST AMPOSTA Festival internacional de cine Fantástico, Terror y Gore de Amposta, s’inaugurarà el dia 12 de setembre a les 19 h. i es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins el 26 de setembre.

VÍSCERES, SANG I CRUCIFIXIONS
Adrián Cardona representa una de les propostes més singulars dins del panorama artístic actual, en combinar pintura, il·lustració i cinema des d’una perspectiva profundament iconoclasta. El seu llenguatge visual—cru, visceral, irònic i matèric—no s’adapta fàcilment a les convencions del circuit artístic, cosa que el converteix en una figura de culte amb una forta personalitat estètica.

ADRIÁN CARDONA
Pintor, il·lustrador i cineasta (Eivissa, 1980)

Artista multidisciplinari originari d’Eivissa, àmpliament reconegut  tant per la seva obra pictòrica com pel seu treball en el cinema de gènere, especialment en el cinema gore, fantàstic i d’humor negre, on ha estat guardonat amb més de 150 premis. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, i ha desenvolupat una trajectòria artística que combina allò visual, allò narratiu i allò extrem amb un estil inconfusible, utilitzant en els seus quadres la pròpia matèria de l’illa d’Eivissa, com fustes, metalls, plàstics i altres materials reciclats.

Aquests elements aporten textura, cruesa i simbolisme a la seva obra, convertint els residus en part viva del llenç.
La seva pintura és una extensió física del paisatge i del caos quotidià de l’illa, transformat en art amb identitat pròpia.

El gore, el cinema de terror i Tàpies
La pintura d’Adrián Cardona es situa en un territori poc convencional dins del panorama artístic contemporani: una zona on conflueixen l’art figuratiu, l’estètica del còmic underground i, sobretot, la iconografia extrema del cinema Gore. La seva obra pictòrica no només reflecteix la seva passió per l’horror sanguinari i l’excés visual, sinó que el transforma en un llenguatge plàstic carregat d’ironia, energia narrativa i crítica.
La seva obsessió per la sang desbordada o els cossos destrossats no és una finalitat en si mateixa, sinó metàfores del caos contemporani, la deshumanització i l’absurd existencial.

Cardona treballa la violència amb un component estètic i simbòlic: l’horror es transforma en espectacle visual i pictòric. Les textures dels seus llenços evoquen vísceres, ferides o personatges macabres, però ho fan des d’una mirada gairebé barroca, on l’excés visual és també una forma de catarsi.

La pintura d’Adrián Cardona hereta codis del cinema de sèrie B i del còmic europeu i americà dels anys 70 i 80—com Heavy Metal o Creepy—, així com influències d’artistes com Francis Bacon, H. R. Giger o Zdzisław Beksiński. Tanmateix, la seva obra introdueix un ingredient essencialment lúdic: un univers carregat d’humor negre, sàtira religiosa i referències pop reinterpretades des de l’esquinçament visual. La influència d’Antoni Tàpies és essencial: Cardona concep la matèria no com un simple suport, sinó com un llenguatge carregat de fisicitat, empremta i memòria.

El resultat és un llenguatge pictòric inconfusible, on el Gore no és només estètica, sinó també discurs: una forma d’enfrontar-se al grotesc de la realitat des del traç, el color i la violència simbòlica de l’art.

Tortosa i Amposta acullen el Congrés Internacional “Ebrencs i
Ebrenques a la Segona Guerra Mundial”

Del 19 al 28 de setembre, Tortosa i Amposta seran la seu del Congrés Internacional “Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial”, una iniciativa impulsada per l’associació Amics i Amigues de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV) i COMEBE, amb el suport de les institucions locals i del Departament de Justícia i Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

El congrés coincideix amb la commemoració del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i té com a objectiu recuperar i homenatjar les històries, sovint oblidades o silenciades, de les persones de les Terres de l’Ebre que, d’una manera o altra, van participar o van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic més gran del segle XX.

Set eixos temàtics i un cartell internacional

El congrés s’estructura en set grans eixos: l’exili i la deportació, la resistència francesa, el treball forçat a l’organització Todt, la participació d’ebrencs en exèrcits aliats, el pas d’alguns ebrencs per la División Azul, el paper de les dones —les “oblidades de l’oblit”— i la transmissió de la memòria a les noves generacions.

El programa inclou més de 20 comunicacions i la participació de ponents destacats com Joan Villarroya (Universitat de Barcelona), Xosé Manoel Núñez-Seixas (Universitat de Santiago de Compostela), Gutmaro Gómez Bravo (Universitat Complutense de Madrid), Geneviève Dreyfus-Armand (experta en exili espanyol), Diego Gaspar Celaya (Universitat de Zaragoza), així com professors iprofessores de la mateixa URV, entre molts altres.
 
Dos caps de setmana, dues seus

El congrés s’allargarà durant dos caps de setmana consecutius. La sessió inaugural tindrà lloc el 19 de setembre a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV (Tortosa), i continuarà a Tortosa els dies 20 i 21 de setembre al Museu de Tortosa. La segona part es farà a Amposta, del 26 al 28 de setembre, al Museu de les Terres de l’Ebre.

A més de les ponències i comunicacions, hi haurà activitats complementàries com una exposició, cinema i col·loquis, i un concert. L’exposició, creada pel Museu de l’Ebre, repassa les històries de vuit ebrencs i ebrenques que van participar a la Segona Guerra Mundial.

Inscripcions i reconeixement acadèmic

El congrés està obert a estudiants, professorat, especialistes i públic general. Les inscripcions es poden fer a través de la web oficial:  www.ebre2guerramundial.org on també és pot consultar tot el programa.

L’activitat compta amb el reconeixement del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat, amb certificació per al professorat dins el Pla de Formació de Zona.