reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Obrim el Museu. Tornem a viure la culturaObrim el Museu. Entrada gratuïtaObrim el Museu. Exposició prorrogada

Agenda

tipus:
anterior agost 2020 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

Activitats previstes per a l'agost de 2020

Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

del 3/7/2020 al 2/8/2020 · Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

El divendres 3 de juliol s’inaugurarà al Museu de els Terres de l’Ebre l’exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya". La mostra, produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i el Departament de Cultura, recull les construccions i tècniques presents a Catalunya a través d’una mostra fotogràfica que pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques i en la diversitat territorial, al mateix temps que valora la tècnica reconeguda, l’any 2018, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Sostenible i harmònica amb l’entorn natural, la pedra en sec ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Entre màrgens, barraques, ponts, cocons i altres construccions destinades a l’agricultura, la ramaderia o l’abastiment d’aigua, aquest tipus d’arquitectura tradicional forma part del paisatge i la identitat de les Terres de l’Ebre. L’exposició itinerant "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya", en la seva primera estada en terres ebrenques, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta, fins el 2 d’agost.

La majoria de construccions i edificacions de pedra seca que es conserven a Catalunya van ser construïdes durant els segles XIX i XX, però la mecanització del camp i l’extensió del conreu de cítrics ha provocat en molts casos la desaparició de màrgens de pedra seca i altres elements. A més, hi ha hagut un abandonament important de terres amb construccions de pedra en sec, és per això que un dels punts claus de l’exposició recau en reivindicar la importància de conservar aquestes construccions basades en tècniques mil·lenàries, que avui estan en perill de desaparèixer.

L’exposició serà inaugurada per la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Maria Àngels Blasco i Rovira, en un acte públic al Museu de les Terres de l’Ebre. En l’acte també hi assistiran l’alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs i Roiget, i l’alcalde de Freginals, Josep Roncero Pallarés. A banda, també hi col·laboraran els membres de l’APSAT, així com diferents entitats del territori relacionades amb l’arquitectura, la cultura i l’excursionisme, les quals aportaran de forma voluntària i en mesura de les seves possibilitats algun objecte o material vinculat a la pedra en sec. "Aquesta col·laboració té com a objectiu donar visibilitat en el si de l’exposició a les entitats i particulars de les Terres de l’Ebre que treballen en l’estudi i preservació de la cultura popular", reblava el director del Museu de les Terres de l’Ebre, Àlex Farnós. Els objectes que es cedeixin en préstec estaran protegits dins de vitrines i se’ls retornarà un cop acabada l’exposició.

L’entrada a totes les exposicions del Museu és gratuïta, però cal efectuar el registre i control d’entrades. L’aforament màxim és de 25 persones per sala i cal seguir les indicacions d’higiene i prevenció personal del Pla de Contingència del Museu de les Terres de l’Ebre.


llegir més

Exposició "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre"

del 7/8/2020 al 4/10/2020 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre"

La lluita antipalúdica a les Terres de l’Ebre: una exposició única i actual al Museu

El Museu de les Terres de l’Ebre exposa més de 50 objectes del doctor Ildefons Canicio, un professional clau en la lluita contra la malària al Delta, i els confronta amb una creació audiovisual contemporània realitzada pel periodista Oriol Gracià que reflexiona sobre la manca de perspectiva històrica a la pandèmia del Covid19.

A finals del segle XIX, el Delta de l’Ebre es va veure immers en el paludisme. L’expansió de l’arròs i les dures condicions de feina que suposava el seu conreu, així com les condicions de vida de l’època, van provocar un repte important per als metges i investigadors: combatre un paràsit provinent dels mosquits residents en zones humides. Uns treballs en els quals el doctor ebrenc Ildefons Canicio va tenir un paper rellevant, ja que els estudis que va dur a terme a la consulta de Sant Jaume d’Enveja segueixen encara vigents en la lluita contra la malària.

La mostra "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre", que es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre del 7 d’agost al 4 d’octubre, exposarà la situació d’endèmia amb brots epidèmics que es produïa al Delta i els treballs sanitaris dels metges que a principis del segle XX van establir les bases del Servei Tècnic del Paludisme vinculat a la Mancomunitat de Catalunya, així com el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i recentment restaurat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Nascut a la Ràpita l’any 1898, el doctor Ildefons Canicio va cursar el Batxillerat a Tortosa per després estudiar medicina a València i a Barcelona. L’any 1923, en acabar la carrera, es va establir a Sant Jaume d’Enveja, on inicialment junt amb el metge Pau Cartañà es va fer càrrec de la lluita antipalúdica. Exercia de metge de poble, però al mateix temps es va especialitzar a combatre la principal malaltia que afectava als seus veïns. Del 1925 al 1949 va enregistrar meticulosament les dades dels pacients i de l’evolució de les febres palúdiques, publicant a la Revista de Sanitat i Higiene l’estudi i els resultats de la lluita antipalúdica al Delta entre 1925-1932.

El Dr. Canicio va morir el 1961 i les gràfiques, les fitxes dels pacients i el material mèdic que conservava com a resultat del seu esforç van ser guardats per la seva filla, mentre que l’any 2018 van ser dipositats pels seus néts al Museu de les Terres de l’Ebre. En conjunt més de 100 objectes i les fitxes de més de 1.000 pacients que, a més del seu valor patrimonial, tenen un elevat interès científic.

El paludisme va quedar erradicat al Delta el 1955, mentre que el 1964 l’Estat espanyol va ser declarat lliure de la malaltia. Avui, però, la malària causa anualment entre 2 i 3 milions de morts al món, i es calcula que la taxa de morbiditat es pot duplicar en els pròxims 20 anys.

L’estudi de les mostres de sang
L’any 2016, científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) aconsegueixen seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans. Aquesta fita va ser possible gràcies a les mostres que la família del Dr. Canicio guardava, uns portaobjectes amb mostres de sang de gent del Delta que patia la malaltia que constitueixen els testimonis genètics més antics dels microorganismes que provoquen el paludisme a Europa.

Aquest descobriment va tenir un impacte molt notable, ja que primer cop es coneixien els detalls genètics d’aquests patògens en formes anteriors a la seva erradicació al continent europeu, molt relacionats en les formes més comunes que es trobes avui a Amèrica i Àfrica, i que en un futur, pot establir una base per descobrir quines són les mutacions que tenen les soques actuals i treballar en nous tractaments.


llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal