reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Sala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Obrim el Museu. Entrada gratuïta

Agenda

tipus:
anterior desembre 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      



Activitats previstes per al dia 10/12/2018

Exposició "Gaites, gralles i dolçaines"

del 26/10/2018 al 10/2/2019 · Museu de Tortosa · Tortosa

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "Gaites, gralles i dolçaines"

Gaites, gralles i dolçaines: tres visions diferents per posar música a la festa.

L’exposició posa de relleu la convivència entre aquests tres instruments de vent a les comarques centrals dels Països Catalans

Entre els dies 26 d’octubre de 2018 i 10 de febrer de 2019, la Sala d’Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa acollirà la mostra "Gaites, gralles i dolçaines", una proposta expositiva que ofereix tres punts de vista diferents a l’hora d’arribar a un mateix objectiu: posar música a la festa. Històricament, la gaita ha estat un instrument solista, només acompanyada pel tabal. Actualment la parella de gaiters és minoritària i ha proliferat l’aparició de formacions més grans com les colles de dolçainers i grallers.
 
La mostra ha estat organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i comissariada per Joan Pellisa, lutier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans, i és el resultat de molts anys de recerca. També s’ha comptat amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de diferents colles de gaiters, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca la feina del qual es va publicar parcialment a l’inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Terres de l’Ebre.
 
L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 10.00 a 13.30 hores, els dissabtes de 16.00 a 18.30 hores, i els diumenges d’11.00 a 13.30 hores (dilluns i festius, tancat). Així mateix, es farà una visita guiada a l’exposició, a càrrec del comisari, Joan Pellisa, el diumenge 11 de novembre a les 12.00 hores.

La mostra també s’exposarà durant els mesos d’abril i maig de 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre i, posteriorment, itinerarà per diversos municipis de les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa."



llegir més

Exposició-taller didàctic "Els joguets dels iaios"

del 4/12/2018 al 13/1/2019 · Centre d’Interpretació de la serra de Godall · Godall

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició-taller didàctic "Els joguets dels iaios"

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios”, ara programada per poder-se visitar i fer activitats amb els alumnes de l’Escola Sant Salvador de la població al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià, en aquest cas molt especialment entre la població infantil de Godall.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, “Els joguets dels iaios” dona a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX; i, al mateix temps, recupera la memòria sobre la pròpia infantesa com a activitat amb la gent gran.

L’exposició inclou uns 80 joguets tradicionals, de tota mena, amb els quals antigament s’entretenien i divertien els infants de la comarca del Montsià.

Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba...) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari...), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers...), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

 


llegir més

Exposició "MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida"

del 5/12/2018 al 24/2/2019 · Centre de l’RTA Sant Carles de la Ràpita · Sant Carles de la Ràpita

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida"

L’exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida” ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre per encàrrec del socis promotors del projecte Life MigratoEbre: l’IDECE, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’IRTA i el Museu del Ter. La mostra dona a conèixer a la societat el projecte Migratoebre, finançat en el marc del programa Life de la Unió Europea. Al mateix temps, l’exposició també difon el context històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila.

El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar al tram final del riu Ebre unes poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors de l’Ebre: l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila, al mateix temps millorar la connectivitat de l’Ebre català adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l’assut de Xerta-Tivenys, el d’Ascó i la presa de Flix. Per complir amb els objectius, el Life MigratoEbre inclou un conjunt d’accions com la reintroducció d’espècies desaparegudes, el seguiment del conjunt de les poblacions de peixos, la millora dels hàbitats, la construcció de passos i la realització de campanyes de difusió per sensibilitzar la població local i aconseguir la seva implicació mitjançant la creació d’una xarxa de voluntariat.

La supervivència a l’Ebre d’espècies tan emblemàtiques i valuoses a escala mundial com l’esturió o la llampresa, dos fòssils vivents; l’anguila, una criatura que per reproduir-se creua l’Atlàntic en un viatge transoceànic, o la saboga, sens dubte el peix més popular a les Terres de l’Ebre durant segles, esdevé un projecte de futur. En el marc de la recuperació del riu l’Ebre com un símbol d’identitat i de diversitat mediambiental del nostre territori, depèn de les actuals generacions que puguem mantenir aquestes quatre espècies en un nou context orientat per un model de desenvolupament sostenible que hauria de preservar, com un dels eixos estratègics, un riu ple de vida (natural, cultural, de lleure...).

L’exposició inclou texts, fotografies, il·lustracions de gran format, que es complementen amb un audiovisual amb imatges aèries i subaquàtiques del tram final del riu Ebre comprès entre Riba-roja d’Ebre i la desembocadura. L’exposició es mostra ara al centre de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita. Aquesta exposició, amb les accions de difusió i participació que l’acompanyen, vol contribuir a donar a conèixer i fer possible aquest projecte col·lectiu, que compta amb el suport de la Unió Europea i del Govern de la Generalitat de Catalunya.


llegir més

Els museus de ciències, ciència ciutadana i voluntariat. VI Trobada de tècnics de col·leccions de ciències naturals de Catalunya

10/12/2018 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Els museus de ciències, ciència ciutadana i voluntariat. VI Trobada de tècnics de col·leccions de ciències naturals de Catalunya

El proper dia 10 de desembre es celebrarà al Museu de les Terres de l’Ebre la VI edició de la Trobada de tècnics de col·leccions de ciències naturals de Catalunya. Organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu de Ciències de Barcelona i la Institució Catalana d’Història Natural i compta amb la col·laboració del servei de Museu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició el tema de la Trobada és Museus de ciències. Ciència ciutadana i voluntariat.

Els museus de ciències naturals i la ciutadania venen col·laborant d’una manera molt estreta des dels inicis de la creació dels primers museus. Des de fa anys moltes col·leccions han estat formades en part o totalment per aficionats a la natura, col·leccions que després han passat a formar part important del fons dels museus de ciències i que en alguns casos, fins i tot han estat el motiu principal per a la creació del propi museu. En aquest sentit, la creació de les figures dels col·laboradors o amics del Museus han ajudat en molts casos de forma activa als conservadors en les tasques de determinació i documentació de col·leccions i en la recuperació o ampliació dels fons.

Un altre exemple d’aquesta relació el constitueix la vinculació entre els Museus de Ciències i col·lectius i entitats naturalistes amb les que col·laboren estretament. Una col·laboració que es troba tan consolidada fins al punt de que moltes d’aquestes entitats tenen la seva seu social en un Museu i utilitzen serveis que aquest els cedeix i facilita.

En els darrers anys la participació de la ciutadania en la recerca i estudi del medi natural s’ha incrementat notablement aprofitant l’arribada de les noves tecnologies que faciliten el fluxe d’informació des del ciutadà als experts i ajuden a augmentar el coneixement de diversos grups d’animals i plantes o de l’estat del medi natural. L’anomenada ciència ciutadana ha aportat mil·lions de noves dades que es recullen en plataformes digitals com Biodiversidad Virtual, Ornitho, Observado i moltes altres. Cada any s’organitzen projectes participatius, sortides o campanyes on els voluntaris accedeixen als espais naturals i mitjançant la fotografia o l’observació recullen noves dades que ajuden a millorar el seguiment mediambiental i naturalístic d’aquells espais. Els museus de ciències també hi són presents en el foment de la ciència ciutadana, ja sigui realitzant projectes nous o col·laborant amb aquelles plataformes i entitats. En molts casos els conservadors dels museus ajuden a l’anàlisi i difusió de les dades que es recullen en aquestos projectes de ciència ciutadana.

La participació ciutadana sempre ha estat present en els objectius i activitats dels museus de ciències i aquesta col·laboració lluny de reduir-se s’ha incrementat en els darrers anys. Una relació estreta i necessària que ajuda a conèixer millor el nostre patrimoni natural i que beneficia al conjunt de la societat.

Aquest any, donada la temàtica proposada, no només s’ha convidat a participar a les institucions que tenen i gestionen col·leccions de ciències naturals, si no que també s’ha fet extensible la invitació a entitats que lideren projectes de ciència ciutadana per tal de conèixer de primera ma la seva experiència i opinió.

L’objectiu d’aquesta VI Trobada és compartir experiències i debatre la situació de la ciència ciutadana i el voluntariat, parlar del seu futur i de les col·laboracions actuals o futures que es poden realitzar en aquest àmbit entre els museus i col·leccions i altres entitats, institucions o particulars.

PROGRAMA

MATÍ


10.00 h. Rebuda dels participants i recollida de documentació.

10.15 h. Presentació de la trobada a càrrec d’Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les     Terres de l’Ebre, Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de     Barcelona, Jordina Belmonte, presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural i     Adam Tomàs, president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i alcalde     d’Amposta.

Els museus de ciències. Ciència ciutadana i voluntariat

10.30 h. La futura xarxa de museus de ciències naturals. Elaboració de guies de documentació     especifiques per a col·leccions de ciències naturals. Gerard Ramon, Servei de Museus i     Protecció de Bens Mobles, Departament de Cultura; Eulàlia Garcia Franquesa i Jordi     Agulló,     Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

10.50 h. Programes de seguiment del Museu de Ciències Naturals de Granollers: papallones, petits     mamífers i ratpenats. Constantí Stefanescu, Ignasi Torre, Adrià López-Baucells, Carles     Flaquer i Antoni Arrizabalaga, Museu de Ciències Naturals de Granollers.

11.15 a 12 h. PAUSA-CAFÉ

Comunicacions

12.00 h. Després de l’eclosió de la ciència ciutadana, li queda encara terreny per a recórrer al si dels     museus de ciències naturals? Potser si. Francesc Uribe, Museu de Ciències Naturals de     Barcelona.

12.15 h. Història de les ciències naturals al Museu de Mataró, més de 40 anys de ciència     ciutadana     i voluntariat. Marta Comerma, Ajuntament de Mataró.

12.30 h. Les col·leccions de ciències naturals com a exemple de voluntariat i servei de     proximitat en els museus de ciències naturals: el cas del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere     Luque i Àlex Farnós, Museu de les Terres de l’Ebre.


12.45 h. Els herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona: un llegat antic, un recurs actual.     Laura Gavioli, Eduard Farràs, Neus Nualart, Marta Pérez i Neus Ibàñez, Institut     Botànic de Barcelona.

13.00 h. Un ejemplo de colaboración ciudadana: “La Colección Zariquiey” de crustáceos     decápodos. Ricardo Santos, Francisco Javier Olivas, Antoni Lombarte i Pere Abelló,     Institut de Ciències del Mar-CSIC.

13.15 h. L’herbari BC i el projecte de “photo voucher”. Carles Gómez Bellver, Eduard Farràs,     Neus Ibáñez, Jordi López-Pujol, Diana Muñiz, Neus Nualart i Alfonso Susanna,     Institut Botànic de Barcelona.

13.30 h. Ciència ciutadana i espais naturals: el cas de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de     Barcelona. David Carrera, Diputació de Barcelona.

13.45 a 15.30 h. PAUSA-DINAR

TARDA

15.30 h. Visita al Museu de les Terres de l’Ebre.

Comunicacions

16.15 h. uBMS: Observatori ciutadà de papallones urbanes: una xarxa ciutadana per a la recerca i     gestió de la biodiversitat urbana. Yolanda Melero, CREAF.

16.30 h. Projectes de recerca participativa a la Garrotxa. Xavier Oliver, Delegació de la ICHN de     la Garrotxa.

16.45 h. Entomologia ciutadana: Bioblitz-Barcelona, 8 anys d’experiència. Glòria Masó i Dacha     Atienza, Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

17.00 h. Observadors del Mar i col·leccions de ciències naturals: el paper de la ciutadania en el     coneixement de la biodiversitat i els seus canvis. Pere Abelló, Institut de Ciències del     Mar-CSIC; Jose Antonio Cuesta, Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía-CSIC;     David Díaz, Centre Oceanogràfic de Balears; Paula C. Rodríguez, Centre d’Estudis     Avançats de Blanes-CSIC; Maria Vicioso, Institut de Ciències del Mar-CSIC.

17.15 h. Associació Hàbitats i el Projecte Rius. Tomàs Padrosa, Associació Hàbitats.

17.30 h. Conclusions i cloenda.



Amb el suport del Servei de Museus, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya



llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies