Gaites, gralles i dolçaines: tres visions diferents per posar música a la festa.

L’exposició posa de relleu la convivència entre aquests tres instruments de vent a les comarques centrals dels Països Catalans

Entre els dies 26 d’octubre de 2018 i 10 de febrer de 2019, la Sala d’Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa acollirà la mostra "Gaites, gralles i dolçaines", una proposta expositiva que ofereix tres punts de vista diferents a l’hora d’arribar a un mateix objectiu: posar música a la festa. Històricament, la gaita ha estat un instrument solista, només acompanyada pel tabal. Actualment la parella de gaiters és minoritària i ha proliferat l’aparició de formacions més grans com les colles de dolçainers i grallers.
 
La mostra ha estat organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i comissariada per Joan Pellisa, lutier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans, i és el resultat de molts anys de recerca. També s’ha comptat amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de diferents colles de gaiters, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca la feina del qual es va publicar parcialment a l’inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Terres de l’Ebre.
 
L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 10.00 a 13.30 hores, els dissabtes de 16.00 a 18.30 hores, i els diumenges d’11.00 a 13.30 hores (dilluns i festius, tancat). Així mateix, es farà una visita guiada a l’exposició, a càrrec del comisari, Joan Pellisa, el diumenge 11 de novembre a les 12.00 hores.

La mostra també s’exposarà durant els mesos d’abril i maig de 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre i, posteriorment, itinerarà per diversos municipis de les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa."

L’exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida” ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre per encàrrec del socis promotors del projecte Life MigratoEbre: l’IDECE, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’IRTA i el Museu del Ter. La mostra dona a conèixer a la societat el projecte Migratoebre, finançat en el marc del programa Life de la Unió Europea. Al mateix temps, l’exposició també difon el context històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila.

El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar al tram final del riu Ebre unes poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors de l’Ebre: l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila, al mateix temps millorar la connectivitat de l’Ebre català adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l’assut de Xerta-Tivenys, el d’Ascó i la presa de Flix. Per complir amb els objectius, el Life MigratoEbre inclou un conjunt d’accions com la reintroducció d’espècies desaparegudes, el seguiment del conjunt de les poblacions de peixos, la millora dels hàbitats, la construcció de passos i la realització de campanyes de difusió per sensibilitzar la població local i aconseguir la seva implicació mitjançant la creació d’una xarxa de voluntariat.

La supervivència a l’Ebre d’espècies tan emblemàtiques i valuoses a escala mundial com l’esturió o la llampresa, dos fòssils vivents; l’anguila, una criatura que per reproduir-se creua l’Atlàntic en un viatge transoceànic, o la saboga, sens dubte el peix més popular a les Terres de l’Ebre durant segles, esdevé un projecte de futur. En el marc de la recuperació del riu l’Ebre com un símbol d’identitat i de diversitat mediambiental del nostre territori, depèn de les actuals generacions que puguem mantenir aquestes quatre espècies en un nou context orientat per un model de desenvolupament sostenible que hauria de preservar, com un dels eixos estratègics, un riu ple de vida (natural, cultural, de lleure...).

L’exposició inclou texts, fotografies, il·lustracions de gran format, que es complementen amb un audiovisual amb imatges aèries i subaquàtiques del tram final del riu Ebre comprès entre Riba-roja d’Ebre i la desembocadura. L’exposició es mostra ara al centre de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita. Aquesta exposició, amb les accions de difusió i participació que l’acompanyen, vol contribuir a donar a conèixer i fer possible aquest projecte col·lectiu, que compta amb el suport de la Unió Europea i del Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i els ajuntaments d’Amposta i Miravet, aplega una part significativa dels estris i atuells que conformen la Col·lecció de terrissa Segarra-Pedrola, integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol; datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

Els terrissaires són artesans que treballen l’argila crua, la pasten, la couen en forns i -molt sovint- la venen directament. A Miravet, com arreu de les Terres de l’Ebre, són anomenats canterers, terme que deriva de la peça antiquíssima i més emblemàtica que elaboren: el cànter, en obradors familiars, en els quals les peces s’elaboren d’una en una, i homes i dones aprenen l’ofici des de la infància, treballant any rere any al costat dels familiars de les generacions anteriors, fins que la pròpia expertesa permetia assolir el mestratge de l’ofici.

Aquest antic procés continua vigent a l’obrador que Teresa Pedrola Avante i Ferran Segarra Vives van crear el 1978 a la Raval dels Canterers de Miravet; actualment també hi treballa, de forma tradicional, el seu fill: Ferran Segarra Pedrola. Es tracta d’un gran edifici que inclou també una botiga, un magatzem de ceràmica i terrissa, un espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris i les diferents sales que acullen la seva important col·lecció d’atuells.

Ferran Segarra Vives ha rebut nombrosos reconeixements com a artesà, entre els quals el Diploma de Mestre Artesà, atorgat per la Generalitat de Catalunya, el 2010. Als anys 1980, va descobrir la importància i el valor econòmic i cultural de la ceràmica i la terrissa tradicionals, i en pocs anys, sent ja canterer, va començar la seva col·lecció, adquirint peces procedents dels millors obradors del Baix Aragó, alguns dels quals llavors ja havien plegat.

La col·lecció inicial ha esdevingut una nombrosa mostra patrimonial feta a base de constància i viatges; i també un punt de referència per als col·leccionistes, els amants de la terrissa de qualitat, els antiquaris i els estudiosos, per als quals el matrimoni Segarra Pedrola és una font de coneixements i d’informació ineludible per als seus establiments, associacions i publicacions.

Tipològicament, l’exposició “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular” abasta la terrissa tradicional obrada per als diferents àmbits de la vida de la gent: agricultura, arquitectura, cuina, emmagatzematge, higiene personal, ramaderia, transport, etc.

L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.

Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

Organitzada en dues parts, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.

En la seva itinerància l’exposició arriba a Sant carles de la Ràpita on fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis del Montsià, incloent la trajectòria dels cinemes d’aquest municipi.