El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia presenten l’exposició Els paisatges a la taula, que mostra l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història recent i com la globalització ha transformat la producció, el consum i la varietat de productes que trobem a les taules catalanes.

Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana.

Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”, va dir l’escriptor Josep Pla. I és que fins fa escasses dècades les nostres taules s’omplien, amb més o menys abundància, i amb més o menys diversitat, dels aliments produïts en el nostre territori. Les importacions de productes alimentaris eren escasses o, si més no, servien per cobrir aliments bàsics que no s’aconseguien en les collites anuals. La tecnologia i el procés de globalització però, han transformat en gran mesura els nostres plats i hàbits culinaris, ja que actualment la majoria de productes que consumim provenen d’altres llocs del món.

Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.

Davant aquets grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar aquestes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudeix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.

Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.

1. El primer àmbit, ‘Del paisatge a la taula’, explica com és el nostre territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que podem veure reflectit en els plats. Fins fa poques dècades, eren els aliments extrets del nostre territori els que configuraven els receptaris catalans.
2. El segon, ‘Els conreus mediterranis’, pretén mostrar quins productes i quines formes d’elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment. Els conreus de la vinya, l’olivera, el cereal i la fruita seca ens situen en un espai cultural i geogràfic més ampli, en la conca mediterrània.
3. El tercer àmbit, ‘Cuinar’, expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. Cada una de les famílies de plats que es presenten mostra la unió de les persones amb el seu territori; es poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres casolanes provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Arbúcies i el delta de l’Ebre (Gemma Bo del restaurant l’Estany, d’Amposta), i que expliquen com elaboren alguns dels plats que es proposen.
4. El quart, ‘Menjar’, respon a les preguntes: què mengem, com i quan, i com els canvis en el món laboral i les formes d’oci han provocat també canvis en la forma de consum dels aliments. Es fa una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les diferents formes de vida a través dels apartats: ‘Menjar a la feina’, ‘Menjar de diari’, ‘Menjar de festa’ i ‘Fondes i restaurants’.
5. Finalment, el cinquè àmbit, ‘Elaborar, conservar i comercialitzar’, fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars, mostrarà productes envasats i elaborats en clau local que han desaparegut en les últimes dècades, engolits per la gran indústria; però també productes elaborats en clau local que s’han recuperat en els últims temps. L’elaboració i les formes de conservació artesana han quedat arraconades per la gran indústria alimentària i busquen especificitats per dotar de valor als seus productes.
   

Un documental conclou l’exposició

Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.

El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i de nou un enriquiment de la taula a Catalunya. La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició; deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.

La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

El patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en aquest sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb aquesta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.

Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició Dones: ficcions i realitats s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que es celebra el 8 de març, i està organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu d’Història de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya. Es podrà visitar al Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre, entre el 8 de març,  dia de la seva inauguració a les 19h 30’, i l’1 d’abril de 2018.

Aquesta exposició, de caràcter itinerant i produïda pel Museu d’Història de Catalunya, vol contribuir a la disminució de la desigualtat entre dones i homes, d’una banda, reflectint com durant el segle XX es van crear certs estereotips entorn de la dona, que van ser difosos a partir del cinema i dels mitjans de comunicació, alguns dels quals encara són patents avui en dia; i, de l’altra, mostrant com les dones han viscut, de manera més o menys conflictiva i incòmoda, aquest model reduccionista del seu paper.

Dones: ficcions i realitats exposa alguns dels moments més emblemàtics en què es fa palesa aquesta desigualtat, partint dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’arribada del franquisme, quan el paper de la dona va començar a quedar subordinat per lleis que la van apartar de l’àmbit laboral, limitant-la a ser “l’àngel de la llar”, passant per l’star-system de Hollywood, que va imposar estils, modes i cànons estètics sobre el cos i la sexualitat femenins que van tenint un gran impacte en la construcció de l’imaginari col·lectiu sobre el fet de ser dona; i continuant amb el moviment feminista, les mobilitzacions i els avenços fonamentals que es van fer pel reconeixement dels drets de les dones al llarg dels anys seixanta, quan es va fer palesa la necessitat de fer una relectura del seu paper subsidiari.

Dissortadament, en ple segle XXI queda encara per endavant un llarg recorregut en la disminució de la igualtat entre dones i homes, ja que hi ha llocs on les dones viuen encara discriminades, pel sol fet de néixer dones.