El divendres dia 10 de maig s’obre al públic l’exposició “la meua terra és de colors”. L’exposició resulta de la selecció de la convocatòria impulsada pel Consorci Museu de les Terres de l’Ebre per a la realització d’exposicions al vestíbul del Museu.

La mostra està composada per vint-i-cinc de fotografies on es poden contemplar diferents indrets del Delta de l’Ebre en diferents èpoques de l’any i, per tant, amb  diferents condicions meteorològiques i ambientals.
Són instantànies plenes d’harmonia que reflecteixen la qualitat paisatgística del territori a través de la fotografia. Camps d’arròs en època de collita, els primers rajos de sol sortint a la costa de l’Ebre, la màgia de les llacunes del Delta. Una explosió de colors i de natura en estat pur, que ens apropa els elements naturals més singulars del nostre territori.

La intuïció ha permès que el procés de captura de les fotografies hagi estat ràpid. Però d’altres han requerit paciència per capturar el moment adequat pel que fa a llum, exposició i escenari, a més d’un treball tècnic previ i posterior per tal d’aconseguir el resultat desitjat.

L’objectiu del fotògraf ha estat aconseguir composicions interessants aprofitant els elements que proporcionen la natura i l’home. La majoria de vegades es respecta la regla dels terços encara que de tant en tant es dóna pas a l’experimentació.  Els marcs naturals o artificials que el fotògraf es troba permeten afegir un major impacte visual en les imatges, tot amb el propòsit d’oferir a l’espectador la relació estreta que hi ha amb la fotografia i el paisatge. Un paisatge ric, heterogeni i divers que ens regala cada racó de les Terres de l’Ebre.

Emilio Zaragoza, Barcelona 1970

La seva passió per la fotografia la deu al seu pare. Va ser ell qui el va animar i motivar perquè fes de la fotografia una de les grans aficions de la seva vida.
La primera càmera fotogràfica, una Kodak Instamatic, li van regalar a la primera comunió. Però, la càmera Reflex del seu pare, una Asahi Pentax, feia més bones fotografies, i de seguida va aprendre a utilitzar-la, gràcies a l’ajuda i els consells del seu pare i tot allò que havia de conèixer per poder capturar aquell precís moment que volia deixar plasmat amb una imatge.

Es va formar com a tècnic d’imatge i so a València, a l’Institut de Formació Professional Juan Comenius, i de seguida va començar la seva carrera professional en el món audiovisual. Actualment cursa estudis de màrketing digital

La seva trajectòria professional ha passat per la televisió d’Almeria i actualment treballa a Canal 21 Ebre, on aporta la seva visió de fotògraf per aconseguir la millor gravació, una fotografia amb moviment que plasma en cadascun dels seus treballs.

L’exposició itinerant “Gaites, gralles i dolçaines”, organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura, es podrà visitar a la Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2019.

La mostra s’ocupa de la gaita, un oboè popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; uns instrument musical que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.  La gaita, tot i les nombroses semblances que presenta amb altres oboès populars de la Mediterrània, té algunes característiques pròpies, que la diferencien també dels seus veïns més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, actualment més conegudes.

La mostra dóna a conèixer també els gaiters més destacats, el context social de l’instrument i el seu paper històric i festiu, dedicant càpsules específiques a Francisco Pallarés de Paüls, Paco i Daniel Arasa ’Los Flarets’ de Santa Bàrbara, Camilo Ronzano de Sorita, Ximo Albiol de Benicarló iLo Mas de la Solfa de la Fatarella; també exposa diferents instruments musicals procedents de fons museístics i de col·leccions particulars.

La formació musical tradicional d’un gaiter i un tabaler és actualment minoritària, mentre que al territori són nombroses les colles de dolçainers i de grallers. Avui, els tres instruments conviuen a les comarques centrals dels Països Catalans, amb estils i repertoris diversos, posant música a les festes i els actes populars més destacats.

Una altra part de l’exposició està dedicada al present dels tres instruments: gaita, gralla i dolçaina, amb un audiovisual en què diverses persones parlen del moment actual i es mostra l’entorn social de la música, el moviment associatiu que es vertebra a través de les colles, els moments festius, etc. 

El contingut de l’exposició és fruit de la recerca realitzada pel seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar l’equip format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).