Agenda


	octubre 2019


dl	dm	dc	dj	dv	ds	dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

inici
agenda
el mes

Activitats previstes per al dia 2/10/2019

Exposició "La casa ibèrica: habitatge i llar"

del 27/9/2019 al 28/10/2019 · Centre d’interpretació de la cultura dels Ibers.Casa O’Connor · Alcanar

El poblament ibèric a l’Ebre, a la Ilercavonia, entre el V i III aC es caracteritza per petits habitats fortificats que comparteixen uns trets similars d’ubicació, mides, urbanisme i organització defensiva. Es dóna un procés de concentració de la població en aquests nuclis, molts d’ells a la vora del riu o en terrasses o tossals pròxims a les bones terres de conreu i a les vies de comunicació. Els poblats, de sedentarisme acusat, presenten un urbanisme incipient amb una certa planificació i ús controlat de l’espai

Les cases, fetes amb materials duradors, es troben adossades unes a les altres i situades a l’interior d’un recinte tancat que pot tenir uns elements defensius (muralla, torre, bastions...). Els habitatges evolucionen des dels models curvilinis a l’edat del Bronze fins a fixar en el període ibèric la planta rectangular, allargassada i compartimentada. Presenten un únic espai, que al llarg del temps es compartimenta. Poden ser d’una sola planta o de dues. No s’observen diferències en les estructures d’hàbitat i es absent la construcció monumental. Els espais públics són lliures de construccions i les construccions col·lectives, com les defensives, els graners o cisternes, responen a criteris utilitaris. Així mateix els espais cultuals no es diferencien dels altres habitatges però s’identifiquen per les restes de les pràctiques religioses.

L’exposició presenta quins eren els trets definitoris de l’arquitectura domèstica i com canvien durant la protohistòria, en especial al període ibèric. A partir d’un esquema general de l’arquitectura domèstica en època ibèrica atén a aspectes concrets d’aquesta arquitectura com són les cobertes, les parets i paviments, les estructures de suport, l’agençament intern de les cases, o la recollida d’aigües així com mostra aquelles activitats que és realitzaven al voltant de la llar i quines pràctiques religioses s’esdevenien per protegir aquest espai vital.

Les peces exposades són materials arqueològics que, malgrat que donen molta informació en les recerques, no acostumen a ser exposats per la seva naturalesa, parlem de còdols, pedres desbastades, restes carbonitzades, empremtes de fang, fragments de morter de paret, tovots assecats al sol ... o restes òssies de fauna. En aquest context són exemple concret i materialitzen les explicacions del discurs, permetent-nos visualitzar un tipus d’arquitectura que ens acosta a alguns dels trets definidors de les nostres construccions tradicionals.

L’exposició es podrà visitar en el transcurs de les Festes Quinquennals d’Alcanar d’aquest any. S’inaugurarà el divendres 27 de setembre a les 19 h., i romandrà oberta durant el mes d’octubre. Organitzada en el marc de la celebració Tyrica-Festival iber d’Alcanar, els dies 28 i 29 de setembre, forma part de les activitats del 19é Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, els dies 5 i 6 d’octubre.

Exposició "lo Delta 4.30" de José Antonio Sartorio

del 27/9/2019 al 3/11/2019 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Un bàndol de flamencs ens sobrevola i ens meravella. La immersió en el món natural ens omple de màgia i de placidesa. Lo Delta és una de les actuals Reserves de la Biosfera, que constitueixen el substrat de la cadena de la VIDA i un llegat que hem de cuidar.

El propòsit de l’exposició és conèixer per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Està dividida en quatre mòduls: Perdre’s per trobar-se, Llums que encenen llums, El Jo més íntim i La força del col·lectiu. Format cadascun vuit fotografies de 50 x 60 cm, impreses en paper de molt alta qualitat, unides per un subtil fil conductor i complementades amb quatre poesies i un Audiovisual.

Són fotografies que sembla que hagin estat pintades amb la càmera. L’ànima i l’essència dels colors, dels silencis, de la llum, de la calma, de l’aire transparent, de les textures, els murmuris de l’aigua o d’aus que alcen el vol, es fusionen i apareix l’invisible.

La mostra, que s’obre al públic del dia 27 de setembre, es podrà visitar fins el dia 3 de novembre de 2019 al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre.

José Antonio Sartorio

Naturalista, fotògraf, viatger i empresari turístic, especialitzat a protegir les persones en vilatges. Llicenciat amb Grau en Ciéncies Químiques. Format en diversos Màsters empresarials i de Psicologia humanista. Soci de SEO-BIRD LIFE, AEFONA, SCFN i accionista de RIET VELL. Creador de l’espai d’art fotogràfic www.artslow.photo

La seva passió pels entorns naturals comença de ben petit amb Rodríguez de la Fuente i amb Joaquín Araujo. Per a l’autor, la fotografia és un mitjà d’Integració conscient i lent (slow) en el món natural, que esdevé font d’equilibri personal. Es converteix en una escola de coneixement, de comprensió,de calma i d’ajuda a la conservació i conforma, alhora, un espai d’Interconnexió i de transmissió de bellesa natural, de consciencia i de poesia, que ens parla de cor a cor.