reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Sala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Obrim el Museu. Entrada gratuïta

Agenda

tipus:
anterior agost 2020 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      



Activitats previstes per al dia 21/8/2020

Cicle Ebre, Art & Patrimoni 2020

del 7/8/2020 al 30/9/2020 · Terres de l’Ebre ·

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Cicle Ebre, Art & Patrimoni 2020

Els museus i espais patrimonials es reivindiquen en l’edició més audiovisual del cicle Ebre, Art & Patrimoni

Disset autors han preparat dotze creacions audiovisuals que es podran veure en els diferents centres ebrencs, del 8 d’agost al 30 de setembre.

 

Tornar a conèixer, visitar i rellegir la relació del patrimoni amb la societat a través de l’audiovisual. Durant els mesos d’agost i setembre, la vídeo-creació serà l’eix central de la nova edició del cicle "Ebre, Art & Patrimoni" amb l’objectiu de desvetllar des de la perspectiva contemporània, el valor de les obres, espais i fets que formen part del patrimoni i del present de les Terres de l’Ebre. Així,17 creadors han elaborat un total de 12 produccions audiovisuals amb la voluntat d’indagar en la relació dels museus amb les seves comunitats de referència.

 

Com molts altres esdeveniments, el festival "Ebre, Art & Patrimoni" ha vist perillar la seva programació a causa de la pandèmia, el que finalment ha portat a reinventar l’edició d’aquest 2020 en un format adaptat al nou paradigma. A través del mitjà audiovisual, les creacions permetran al públic qüestionar, obrir debats i ampliar la mirada sobre el patrimoni, el territori i les formes de vida, posant en relleutemes com la identitat; el despoblament i les permanències; la salut i el mediambient; la història i els objectes; o el present i el futur. A banda, mitjançant aquestes peces audiovisuals es vol connectar amb un nou públic d’una generació més jove, que viu la descoberta patrimonial des de la transversalitat d’experiències i plenament acostumat a conèixer la realitat a través de la imatge en moviment.

 

Des del cicle "Ebre, Art & Patrimoni" es parteix de la idea i reflexió del Consejo Internacional de Museos (ICOM), que "els museus són un espai per expressar valors substancials i compartits, importants per al benestar individual i comunitari a través de les seves dimensions estètiques i simbòliques. Són llocs per a la inclusió i la cohesió social que reforcen el sentit de pertinença, respecte mutu i objectius comuns". Amb aquesta intenció subjacent, i empesos per l’actualitat a repensar el món, s’ha programat aquesta edició del cicle "Ebre, Art & Patrimoni", que es podrà gaudir del 8 d’agost al 30 de setembre en els diferents espais museístics i centres d’interpretació de les Terres de l’Ebre.

 

Les obres

Entre els projectes que es podran veure en aquesta edició, hi ha les veus de Marta Viladrich, amb la seva peça "Essència", que reflexiona sobre aquest concepte fent referència a l’objectiu de conservar, exhibir i divulgar el patrimoni cultural. Tot en un viatge per camins imaginaris que acaba amb un llarg passeig pel Museu de Tortosa.

 

Entrellaçant passat i present, "Forat de cuc, una drecera a través del temps" de Laura Lázaro, representant al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara,combina imatges i vídeos del dia a dia d’un pagès superposant sons que es podien sentir antigament al camp. També amb la mirada entre el passat i el futur, al Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Elisenda Trillas i Guillem Voltas presenten "Finit", una instal·lació audiovisual formada per 3 vídeos que giren al voltant de la ceràmica mentre apel·len un concepte tan actual com la contaminació dels plàstics.

 

"La fe pinta muntanyes" és la proposta de Priscila Alegre i Feliu Mollàper al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, que envolta les pintures rupestres d’Ulldecona presentant diferents descontextualitzacions a partir d’estímuls visuals i sonors. En canvi, al Museu de la Mar de l’Ebre de la Ràpita, "La persistència de casa nostra" d’Eva Mascarell, porta a l’espectador a redescobrir el patrimoni artístic, cultural i natural del territori a través de 6càpsules audiovisuals que parteixen de La suite catalane, una sèrie de rajoles dissenyades i firmades per Salvador Dalí que s’amaguen en edificis de la Ràpita. Amb el suport de Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge, Xavier Barberà presenta també "Ja està aquí", un treball que relata les diferents maneres de donar una notíciaa través del temps.

 

Per la seva part, Pau Bertomeu presenta al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall l’obra "DEShabitat", un vídeo que retrata el despoblament rural a través de les cases buides i el pas del temps, un concepte que també té un paper destacat a "Fins al futur i tornar" de Lydia Beltri i Jordi Llop, que mitjançant la tècnica de la pantalla partida contraposen dues històries en un tren –per això es presenta sota el nom del Museu del ferrocarril de Móra la Nova–,ubicades en èpoques diferents.Un altre dels projectes és "Metaforíes", sobre la diferència dels fets a escala global i local, on David Bertomeu Fumadó i Alfons Cherta posaran de manifest el conflicte d’interessos entre l’individual i el col·lectiu per al Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta, a Sant Jaume d’Enveja. A més, al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, Sefa Villalbí i Jaume Moya empraran els objectes artesanals per escapar dels espais convencionals amb "Faules de fibres".

 

Per acabar, al costat del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre hi ha Júlia Urgell, que amb "Retrobar la memòria" situa a diferents joves de la "generació Z" als escenaris més representatius de la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta per tal de fer-los reflexionar i interaccionar amb la càrrega simbòlica del paisatge que els envolta. Finalment, al Museu de les Terres de l’Ebre es mostrarà, conjuntament amb una exposició de la mateixa temàtica, "Un mal petit", dues peces audiovisuals creades per Oriol Gracià que contraposen els efectes del paludisme amb els de la Covid-19.

 

Ebre, Art & Patrimoni 2020

  

·         Dates: Del 8 d’agost al 30 de setembre

·         Municipis participants: Amposta, Tortosa, Santa Bàrbara, Ulldecona, La Galera, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Móra la Nova, Sant Jaume d’Enveja, Mas de Barberans, Masdenverge i diferents municipis de la Terra Alta.

·         Organitza: Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Museu de les Terres de l’Ebre.



llegir més

Exposició "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre"

del 7/8/2020 al 15/11/2020 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre"

La lluita antipalúdica a les Terres de l’Ebre: una exposició única i actual al Museu

El Museu de les Terres de l’Ebre exposa més de 50 objectes del doctor Ildefons Canicio, un professional clau en la lluita contra la malària al Delta, i els confronta amb una creació audiovisual contemporània realitzada pel periodista Oriol Gracià que reflexiona sobre la manca de perspectiva històrica a la pandèmia del Covid19.

A finals del segle XIX, el Delta de l’Ebre es va veure immers en el paludisme. L’expansió de l’arròs i les dures condicions de feina que suposava el seu conreu, així com les condicions de vida de l’època, van provocar un repte important per als metges i investigadors: combatre un paràsit provinent dels mosquits residents en zones humides. Uns treballs en els quals el doctor ebrenc Ildefons Canicio va tenir un paper rellevant, ja que els estudis que va dur a terme a la consulta de Sant Jaume d’Enveja segueixen encara vigents en la lluita contra la malària.

La mostra "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre", que es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre del 7 d’agost al 4 d’octubre, exposarà la situació d’endèmia amb brots epidèmics que es produïa al Delta i els treballs sanitaris dels metges que a principis del segle XX van establir les bases del Servei Tècnic del Paludisme vinculat a la Mancomunitat de Catalunya, així com el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i recentment restaurat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Nascut a la Ràpita l’any 1898, el doctor Ildefons Canicio va cursar el Batxillerat a Tortosa per després estudiar medicina a València i a Barcelona. L’any 1923, en acabar la carrera, es va establir a Sant Jaume d’Enveja, on inicialment junt amb el metge Pau Cartañà es va fer càrrec de la lluita antipalúdica. Exercia de metge de poble, però al mateix temps es va especialitzar a combatre la principal malaltia que afectava als seus veïns. Del 1925 al 1949 va enregistrar meticulosament les dades dels pacients i de l’evolució de les febres palúdiques, publicant a la Revista de Sanitat i Higiene l’estudi i els resultats de la lluita antipalúdica al Delta entre 1925-1932.

El Dr. Canicio va morir el 1961 i les gràfiques, les fitxes dels pacients i el material mèdic que conservava com a resultat del seu esforç van ser guardats per la seva filla, mentre que l’any 2018 van ser dipositats pels seus néts al Museu de les Terres de l’Ebre. En conjunt més de 100 objectes i les fitxes de més de 1.000 pacients que, a més del seu valor patrimonial, tenen un elevat interès científic.

El paludisme va quedar erradicat al Delta el 1955, mentre que el 1964 l’Estat espanyol va ser declarat lliure de la malaltia. Avui, però, la malària causa anualment entre 2 i 3 milions de morts al món, i es calcula que la taxa de morbiditat es pot duplicar en els pròxims 20 anys.

L’estudi de les mostres de sang
L’any 2016, científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) aconsegueixen seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans. Aquesta fita va ser possible gràcies a les mostres que la família del Dr. Canicio guardava, uns portaobjectes amb mostres de sang de gent del Delta que patia la malaltia que constitueixen els testimonis genètics més antics dels microorganismes que provoquen el paludisme a Europa.

Aquest descobriment va tenir un impacte molt notable, ja que primer cop es coneixien els detalls genètics d’aquests patògens en formes anteriors a la seva erradicació al continent europeu, molt relacionats en les formes més comunes que es trobes avui a Amèrica i Àfrica, i que en un futur, pot establir una base per descobrir quines són les mutacions que tenen les soques actuals i treballar en nous tractaments.


llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies