El proper dia 5 d’octubre inaugurarem a la Casa O’Connor d’Alcanar l’exposició “El temps dels ibers: els objectes evolucionen” que s’inscriu en el marc de les activitats de “Tyrika. Festival Iber d’Alcanar”, que és celebrarà el cap de setmana del 6 i 7 d’octubre a Alcanar, i del 18é Cap de setmana ibèric de la Ruta dels Ibers. L’exposició es podrà visitar fins al 4 de novembre.

L’exposició presenta la línea temporal que segueix el procés de desenvolupament de la cultura ibèrica principalment a les Terres de l’Ebre. Per entendre el nostre passat es necessari conèixer el període de temps en que esdevé, ja que aquest ens indica un context social, tècnic, econòmic, polític... en relació al territori d’anàlisi  i el que l’envolta.
La classificació que seguim ens situa dins de l’edat dels metalls, en concret dins l’edat del ferro, i a partir d’aquest definició temporal donada pel desenvolupament tècnic en el treball dels metalls, desglossem les característiques de la 1a edat del ferro i de la 2a edat del ferro o període ibèric, que a la vegada els científics han subdividit en tres moments: l’ibèric antic (600-450 aC), l’ibèric ple (450-250 aC) i l’ibèric final (250-50 aC).El període es caracteritza per la generalització del poblament fortificat en tossals, la organització del territori, la urbanització de l’hàbitat, el desenvolupament de la metal·lúrgia, la introducció del torn i l’adopció de l’alfabet i l’escriptura. Els contactes comercials amb la mediterrània van propiciar una diferenciació en la riquesa dels individus i dels grups que va desembocar en una societat complexa, de base tribal, altament jerarquitzada, que fou estroncada per la conquesta romana.

Un cop resumides les característiques generals del període l’exposició es centra en mostrar com s’ha bastit la complexa xarxa de les cronologies. Estructurada en dos àmbits: assentaments i necròpolis s’han triat els materials que millor explicaven com funciona el relat temporal sobre el desenvolupament de la cultura ibèrica a les nostres terres. Així dins dels assentaments principalment són els materials ceràmics a torn de taula, d’emmagatzematge i de transport els que ens proporcionen informació cronològica però també els molins, la ceràmica de cuina feta a mà, els primers indicis d’escriptura, etc. Ho podreu comprovar a partir d’objectes dels jaciments de les Terres de l’Ebre.Per a les necròpolis hem triat el tipus de ritus funerari: la incineració com a ítem i marcador cronològic clar i entre els materials els conjunts de panòplia guerrera i peces d’indumentària com les sivelles de cinturó o les fíbules procedents tots ells de les necròpolis de l’Ebre. 

L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.

Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

Organitzada en dues parts, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.

En la seva itinerància l’exposició arriba a Freginals on fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis del Montsià, incloent la trajectòria dels cinemes d’aquest municipi.

Aquest dilluns 22 d’octubre convertirem la plaça del Castell en un gran dibuix per participar, d’una forma artística i creativa, en “JOC”. Aquest any el taller proposa crear una cadena de figures retallades que s’entrellacen i es relacionen de la mà de Jaqueline Molnár i David Torrents. Figures que ens simbolitzen i mostren la nostra personalitat, la nostra orientació sexual, els nostres interessos o bé la nostra identitat. Què ens sentim? Com ens sentim? Qui som? Com som? Com ens relacionem? Pensem sobre nosaltres i sobre els altres, un joc que convida a preguntar-nos fins a quin punt respectem les diferències tot creant un diàleg metafòric en una superfície transparent.

Aquesta activitat, que celebrem per quart any consecutiu, esta inspirada en The Big Draw, el festival internacional de dibuix més gran del món, que és fa cada any al mes d’octubre i que vol connectar a les persones de totes les edats amb centres d’art, museus, espais a l’aire lliure, artistes, dissenyadors, il·lustradors i entre si. Des de fa anys es celebra a diverses ciutats d’Europa.

L’activitat és per a grans i petits, per a qualsevol persona que li encanta el dibuix i les diferents formes de creació artística i per a aquells que pensen que no poden i en volen aprendre!

Artistes
Jaqueline Molnár
David Torrents

Activitat gratuïta per a tots els públics i totes les edats