El Museu de les Terres de l’Ebre ha programat la itinerància de nou de l’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios”. L’activitat té per objectiu recuperar, conservar i difondre la memòria popular del patrimoni lúdic infantil de la comarca del Montsià, i donar a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX. Sobretot l’exposició inclou tota mena de joguets fets utilitzant un gran nombre de matèries naturals (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba...), i manufacturades (botons, corda, fil, llauna, paper de diari...), que tant els grans com els petits aconseguien del seu entorn més immediat. Inclou una vuitantena de joguets. Està organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Freginals, i es podrà visitar del 20 de juliol al 29 d’octubre de 2017 a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Freginals, de 10h a 14h fins a finals d’agost; dia 24 tancat.

"1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta" és el títol de l’exposició que s’inaugura aquest divendres a les 19:30h al Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta del primer projecte de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l’Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l’Ajuntament d’Amposta i amb el suport del Consroci del Museu de les Terres de l’Ebre mitjançant un dels ajuts a la recerca etnològica concedits l’any 2016.

L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme.

A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l’Ebre, fou un capítol especialment significatiu, tan lloat entre 1937 i 1938, com oblidat a partir de 1939.

El procés de col·lectivització de la capital del Montsià va començar el juliol de 1936 amb la creació del comitè, es desenvolupà a través del consell municipal dirigit per la CNT i la UGT i culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta amb els anarquistes en solitari.

La Col·lectivitat General d’Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i proporcionalment la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament, i altres de més secundàries.

Va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front, el cobrava la dona. També tenia treballadors que no eren col·lectivistes. La vivenda, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. L’escolarització era obligatòria i mixta.

Entre les realitzacions més destacades pel que fa als mitjans de producció, cal assenyalar: la granja “Roja i Negra” amb una dotzena d’incubadores elèctriques i 8.000 exemplars de diferents races d’aviram, una vaqueria amb una setantena d’animals i una producció d’uns 400 litres de llet al dia, una cooperativa de consum instal·lada a l’església, convertida en magatzem, i una fàbrica de mosaic i forn de guix, dos forns de pa, etc.

L’exposició “Dolçaines, tabals i festa.25 anys de la Colla de dolçainers i tabaleters grup d’animació Sanfaina” està organitzada per aquesta Colla, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre, i és una de les activitats organitzades per celebrar el vint-i-cinquè aniversari d’aquesta entitat.

Recull, a través de textos i fotografies la trajectòria de la Colla de dolçainers i tabaleters grup d’animació Sanfaina, des dels seus inicis, quan un grup d’infants i joves van començar per aprendre a tocar la dolçaina i el tabal amb els primers mestres Lionel Roig, Miquel Bayerri i Vicent Adrover, fins a l’actualitat.

L’exposició inclou plafons i vitrines que contenen objectes significatius de la trajectòria de la Colla, que formen part del fons de l’entitat: faristols, fotografies, indumentària, instruments, records de trobades i d’intercanvis, partitures, etc.

Els plafons, amb textos i fotografies, fan un repàs de la història de l’entitat, a través d’aquests vint-i-cinc anys, recordant: els mestres que han ensenyat a tocar els dols instruments de la Colla als músics que s’hi ha anat incorporant; la creació dels seus gegants manotes Sol i Lluna; les principals sortides en les quals han participat en un gran nombre de trobades de grallers i dolçainers, i de trobades geganteres, tant a Amposta com fora de la ciutat; les festes i celebracions locals en les quals han tingut sempre un important paper: cercaviles, processons, concerts, ball, etc.

La missió crítica de l’art recau en aquells exploradors a qui els agrada viatjar i crear relats a partir de la seva experiència i són capaços de prendre’n consciència i generar una tesi crítica que pugui completar l’experiència de la simple visita.

Qualsevol procés creatiu implica generar noves idees, remoure les regles habituals de fer les coses, cercar relats i històries. I en aquest procés, l’entorn hi juga un paper destacat. El Montsià, per exemple, ha estat un espai referent per a la creació de relats artístics, una font d’inspiració per a escriptors, artesans, fotògrafs i artistes en general, tant del territori com de fora.

En aquest curs –sota el títol El relat creatiu a partir de l’entorn natural (del Montsià)–, aprendrem de la mà de l’artista ampostí Jaume Vidal a generar els nostres relats a partir de visites a diferents indrets de la comarca del Montsià, com el Mas de la Creu (Masdenverge), la Barraca de Quicolis ( Freginals), la Casa de Fusta (Amposta) o Matarredona (la Ràpita).

Al finalitzar el curs, els assistents hauran creat un relat a través de diferents disciplines artístiques  com el dibuix, la fotografia, la literatura o l’escultura.

PROGRAMA
I. Creativitat i paisatge
Presentació del curs.
El cadàver exquisit.
La creativitat i exercicis per fomentar-la.
Dissabte 7 d’octubre de 201, de 10 a 14h.
Lloc: Aula oberta del Museu de les Terres de l’Ebre

II. Dinàmica per treballar la creativitat
Activitat pràctica lliure.
Dissabte 28 d’octubre, de 10 a 14h.
Lloc: Mas de la Creu (Masdenverge).

III. L’entorn natural com a subjecte de l’obra.
El relat creatiu i els seus elements.
Dissabte 18 de novembre, de 10 a 14h.
Lloc: Barraca de Quicolis ( Freginals).

IV. Manifest incomplert sobre la creativitat
Keynote la Creativitat. Bruce Mau.
Dissabte 16 de desembre, de 10 a 14h.
Lloc: Casa de Fusta (Delta de l’Ebre).

V. Dinàmica productiva.
Revisió de treballs realitzats.
Avaluació conjunta.
Dissabte 20 de gener, de 10 a 14h.
Lloc: Matarrodona (Sant Carles de la Ràpita).

El preu del taller és de 40€.
Places limitades. L’admissió serà per ordre d’inscripció.

El proper dia 13 d’octubre a les 19 h inaugurarem a la Casa O’Connor d’Alcanar  l’exposició “La vaixella: el servei de taula dels ibers”. L’acte anirà a càrrec d’Àlex Farnós, director-gerent del Museu del les Terres de l’Ebre, i d’Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar. L’acte s’inscriu en el marc de les activitats de “Tirika. Festival Iber d’Alcanar” que és celebrarà el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre a Alcanar i del 17é Cap de setmana ibèric. L’exposició es podrà visitar fins al 26 de novembre.

Exposició "La vaixella: el servei de taula dels Ibers"
La taula ha estat l’expressió dels costums i valors socials, des de l’antiguitat fins als nostres dies. Així la taula dels ibers ens parla del que era la societat ibera. A l’exposició veure’m nous significats d’un acte tant quotidià con el dels àpats a partir de diferents tipus de vaixella procedents d’excavacions arqueològiques a la nostra zona, de la seva evolució i el seu significat social, econòmic i cultual.

Tirika.Festival iber d’Alcanar

El tradicional Mercat Iber d’Alcanar, que se celebra des de fa 20 anys, evoluciona per convertir-se en el festival iber de referència a Catalunya, tot rebatejant-se com Tyrika. La vila d’Alcanar farà un viatge als seus orígens ibèrics que es desenvoluparà en dos ambients ben diferenciats: al nucli antic d’Alcanar i a la Moleta del Remei. Hi gaudirem d’exposicions, tallers, animacions, d’artesania i del tradicional mercat, però també de diversos espectacles que ens permetran reviure la nostra història i entendre com vivien els nostres avantpassats.

Demostracions d’arts i oficis de l’època dels ibers, paradetes de productes artesanals i de proximitat, representacions de campaments ibèrics, tallers de tota mena que ens ajudaran a imaginar com era la vida dels ibers que vivien a Alcanar, i moltes altres activitats seran les protagonistes del festival.

+informació: http://www.alcanarturisme.com/tyrika-festival-iber-dalcanar/

17é Cap de setmana ibèric

També celebrem el 17è Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, és una oportunitat per descubrir el nostre passat amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya

Per a l’edició d’enguany el tema triat ha estat “Brindant amb els ibers. Tresors líquids de fa 2.200 anys”. Els 23 jaciments de la Ruta dels Ibers oferiram més d’un centenar d’activitats (reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica...) al voltant del consum de begudes en época ibèrica.
+informació: http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers/Cap-de-Setmana-Iberic